Benestar mal repartit, és a dir desigualtat

No sol ocórrer que en una manifestació coincidisquen totes les formacions parlamentàries a excepció de l'extrema dreta. En les tres manifestacions celebrades en les capitals valencianes aquest dissabte van confluir el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, forces que componen el Govern del Pacte del Botànic, amb el PP i Ciutadans, que estan en l'oposició, per a reclamar al Govern d'Espanya un finançament autonòmic just. Convocades per una plataforma que agrupa els partits i també els sindicats i la patronal, les manifestacions, en una de les quals va participar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, són l'expressió d'una reivindicació que ve des de lluny i que respon a raons molt fonamentades.

La Comunitat Valenciana és la pitjor finançada de totes les administracions autonòmiques amb l'actual model, caducat des del 2014. La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) li va posar xifres recentment. Hi ha una distància de més de 700 euros per habitant entre el finançament que rep la comunitat de règim comú més beneficiada pel model, que és Cantàbria, amb 3.321 euros per càpita, i la més perjudicada, que és la Comunitat Valenciana, amb 2.618 euros. Quatre comunitats estan per davall de la mitjana, de 2.833 euros per habitant: la Comunitat Valenciana (a 215 euros de distància), Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa. La particularitat és que l'economia valenciana, malgrat això, és a més contribuent neta al sistema.

Ningú discuteix aqueixes dades, però tots es proveeixen per a defensar els seus interessos en la futura negociació d'un nou model. I mentre passa el temps, la Generalitat Valenciana, a la qual assisteix l'Administració central amb mecanismes com el Fons de Liquiditat Autonòmic, acumula un tipus d'endeutament que s'ha qualificat com a “deute històric”. La mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assumit en més d'una ocasió que es tracta d'un fet a corregir i va assegurar a Compromís que presentarà aquest mes de novembre un primer esquema de la proposta de nou finançament. El president del Govern, al seu torn, va reiterar en el recent congrés del PSPV celebrat a Benidorm la necessitat de reformar el sistema i va prometre que compensarà el dèficit de recursos en els comptes valencians mentre aqueixa reforma arriba.

Novembre s'ha convertit, per això, en una frontera política per a començar a resoldre un problema que, tant o més que a l'Estat Autonòmic, afecta de ple l'Estat de Benestar, ja que estem parlant del finançament adequat -el finançament just“ com es va reclamar als carrers de València, Alacant i Castelló- dels serveis públics fonamentals que presten les comunitats autònomes: la sanitat, l'educació i els serveis socials.

Si en la política espanyola hi haguera més “estadistes”, hi hauria poc a discutir sobre aquest assumpte i els dos grans partits, el PP i el PSOE, assumirien la seua responsabilitat en un acord que, a més de la negociació en el Consell de Política Fiscal i Financera, exigeix una majoria qualificada per a la seua aprovació al Congrés dels Diputats. El tacticisme i la polarització són els principals enemics d'aqueixa tasca, que implica un replantejament general del repartiment de recursos entre l'Administració central i el conjunt de les administracions autonòmiques a favor d'aquestes últimes, perquè cap comunitat perda finançament en termes absoluts. 

Un aspecte central de la política a aquesta alçada del segle XXI és el grau de desigualtat entre els ciutadans que està disposada a suportar una democràcia. Es tracta d'una bretxa que defineix la qualitat real del sistema democràtic en cada societat. Ho ha destacat Thomas Piketty en referència a les desigualtats econòmiques i de renda. Però la desigualtat no sols té una dimensió social, sinó també territorial, i no sols afecta els ingressos privats, sinó també les polítiques públiques. Espanya ha de preservar la igualtat entre els seus ciutadans mentre protegeix la diversitat i l'autogovern dels seus territoris. S'han acabat les excuses per a continuar ajornant una reforma que és de justícia i que afecta el nucli de la convivència. Toca moure fitxa.