La ‘Big Pharma’, nosaltres i la pandèmia

La pandèmia ha posat el focus sobre algunes de les companyies que conformen l'elit de l'oligopoli farmacèutic mundial. Quan no és AstraZeneca, és Janssen, o Pfizer, o Moderna. Els governs i la ciutadania viuen en un ai sobre el compliment dels enviaments de vacunes o l'aparició eventual d'efectes secundaris que han d'avaluar-se i que propicien retards i limitacions en la distribució dels milions de dosis necessàries. Els plans de vacunació que dissenyen els sistemes de salut són objecte constant de correccions i replantejaments en aquests mesos de 2021, marcats per la urgència de controlar l'impacte del coronavirus mitjançant la immunització massiva per a recuperar una normalitat prou segura.

Les multinacionals farmacèutiques s'han confirmat com un poder global pel fet de disposar de la tecnologia per al desenvolupament i la producció de vacunes contra la COVID-19 en temps rècord i a gran escala. Però a poc a poc sabem que es tracta d'un poder alimentat amb abundància de fons governamentals i que es mou amb criteris d'opacitat cada vegada més insostenibles. El que fa créixer entre nosaltres la demanda perquè s'alliberen les patents.

L'ONG Metges Sense Fronteres ja reclamava abans de la pandèmia que les llicències d'uns certs medicaments estigueren disponibles per a poder atendre poblacions de països sense recursos. L'argument de les inversions públiques en la investigació científica sobre la qual es basa el desenvolupament de les vacunes contra el SARS CoV-2 afegeix força a aqueixa reclamació. 

Metges Sense Fronteres ha assenyalat, basant-se en dades de la revista mèdica The Lancet, que sis de les principals companyies de la Big Pharma han rebut més de 10.000 milions de dòlars de fons públics o d'aportacions sense ànim lucre. Segons aqueixes dades, AstraZeneca / Oxford ha rebut 1.700 milions de dòlars; Johson & Johnson / BiologicalE ha rebut 1.500 milions de dòlars; Pfizer / BioNtech, 500 milions; Glaxo Smith Kline / Sanofi Pasteur, 2.100 milions; Novavax / Serum Institute of India, 2.000 milions, i Moderna / Lonza, 2.480 milions de dòlars. Les xifres reals probablement són fins i tot superiors, ja que els Estats Units calcula que en aquesta última s'han invertit 3.400 milions d'euros d'origen públic. En conjunt, el 95% dels diners aplicats en la investigació de les vacunes contra la COVID-19 és de procedència pública.

Només quatre de les 20 principals empreses farmacèutiques tenien abans de la pandèmia unitats d'investigació de vacunes, perquè en temps de normalitat no era una activitat especialment valuosa i oferia poques expectatives de rendibilitat. El que vol dir que l'impuls decisiu de les vacunes contra el coronavirus s'ha basat en el finançament públic. El Parlament Europeu va aprovar fa mesos una resolució perquè tota la investigació finançada amb fons públics continue sent de domini públic, però la Comissió Europea es resisteix a un alliberament de les patents. La Unió Europea no vol trencar el marc convencional de l'Organització Mundial del Comerç. No obstant això, l'execució d'alguns dels contractes, com els de AstraZeneca, que va posar la vacuna quasi a preu de cost i s'ha convertit en la més barata del mercat, ha alçat escàndol pels seus manejos i incompliments. La transparència no és precisament una virtut de la indústria farmacèutica.

A més, la manca d'equitat i la injustícia estructurals es tornen insuportables enmig de la tragèdia. Segons l'Organització Mundial de la Salut, al febrer passat el 75% dels 200 milions de vacunes que s'havien administrat ho van fer en 10 països rics. Uns 130 països, on viuen més de 2.500 milions de persones, no havien rebut ni una sola vacuna. Covax, el mecanisme creat per l'OMS al 2020 per a l'accés global a les vacunes i la millora de la distribució als països de baixos ingressos, ha topat amb el fenomen que els països desenvolupats aporten finançament mentre acaparen vacunes, la qual cosa dificulta disposar efectivament de dosis per a la distribució als països de menor capacitat econòmica.

Davant aquesta situació es produeixen reaccions a molt diferents nivells. Un total de 170 premis Nobel i exmandataris de tot el món han enviat una carta al president estatunidenc Joe Biden perquè s'alliberen les patents de les vacunes. En la política més pròxima, aquesta mateixa setmana, d'altra banda, els socialistes valencians han llançat una campanya, amb mocions en tots els ajuntaments, que s'orienta en el mateix sentit. Com ha declarat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, no es pot permetre que el poder dels governs o els interessos privats condicionen l'accés als medicaments contra la pandèmia. També la coalició Compromís ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives per a instar el Govern d'Espanya que vote a favor de l'alliberament de les patents en la UE i en l'Organització Mundial de la Salut perquè el difícil accés a les vacunes de les farmacèutiques genera greus desigualtats i “pot allargar molt la crisi sanitària, econòmica i social”. No deixa de ser significatiu que organitzacions del PSOE com el PSPV pressionen per una posició que el Govern de Pedro Sánchez, alineat amb altres països europeus, es nega a adoptar.

Les empreses de la Big Pharma tendeixen a invertir només en les etapes de la investigació avançades, quan calculen que pot estar assegurat el benefici, mentre el sector públic assumeix la inversió amb major risc. La pandèmia hauria de canviar algunes coses en aquest àmbit. I una de les prioritàries consistiria en la creació a Europa d'una estructura de recerca i desenvolupament que garantira la producció suficient i l'accés a medicaments que són, com estem veient, un autèntic bé públic.