Calendes de juliol en la política valenciana

Comença el mes de juliol amb una nova inquilina al Palau dels Català de Valeriola, seu de la vicepresidència de la Generalitat Valenciana. Aitana Mas succeeix en el càrrec Mónica Oltra després de la traumàtica dimissió de la líder de Compromís en haver sigut imputada en la investigació judicial sobre la gestió del seu equip de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en el cas d'abusos a una menor tutelada pel qual va ser condemnat el seu exmarit.

La nova vicepresidenta és una política jove, enginyera de formació, amb una certa experiència de gestió i tota la sintonia possible amb Oltra. El seu repte és segellar en la mesura que siga possible la bretxa en el lideratge del Pacte del Botànic que ha obert aquesta crisi. I actuar com a referent de Compromís en el tripartit valencià sense semblar un succedani de la seua predecessora. No ho tindrà fàcil.

L'episodi de la dimissió d'Oltra ha acabat de trencar les relacions, ja deteriorades prèviament, amb el líder dels socialistes i president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Va ser molt significatiu que no coincidiren, l'una i l'altre, en la presa de possessió de Mas, a la qual no va assistir Oltra, ni en el traspàs de la cartera, al qual no va acudir Puig. El president va pressionar per a forçar la dimissió d'Oltra quan va intentar resistir-se després de la seua imputació, però no va arribar a parlar, i molt menys asseure's cara a cara, per a afrontar la situació amb la seua encara vicepresidenta i líder del seu principal soci en el Govern valencià. I encara que Puig i els seus consellers es desfan aquests dies en públic en elogis a l'exvicepresidenta i la defensen en les Corts Valencianes contra les crítiques de la dreta, l'abast que aqueixa ruptura puga arribar a tindre a mitjà i llarg termini en l'esquerra valenciana és ara mateix impossible de preveure.

Entre altres coses, dependrà de com acaben les vicissituds judicials per les quals ha de passar Mónica Oltra en els pròxims mesos. Unes vicissituds que la deixen en dic sec per temps indefinit, amb les pròximes eleccions autonòmiques a un any de distància. Del potencial impacte de la caiguda d'Oltra del cartell electoral en els pròxims comicis a les Corts Valencianes poden donar una idea algunes anècdotes que ha protagonitzat la dimitida vicepresidenta en els pocs dies transcorreguts després de la seua marxa. En la desfilada de l'Orgull LGTBI, celebrada dissabte 25 de juny a València, molts participants se li acostaven entre abraçades, fotos, aplaudiments i salutacions. El divendres 30 de juny a la nit, hores després del traspàs del càrrec a la seua successora, la dirigent de Compromís rebia una ovació de la majoria dels espectadors quan el públic es va adonar que entrava a ocupar com una més la seua localitat en la Plaça de Bous per a assistir a un concert de Joan Manuel Serrat.

No són reaccions habituals davant un càrrec públic caigut en desgràcia. Perquè el lideratge d'Oltra sobre una part de la societat valenciana té una potència poc habitual. I d'altra banda, l'instint portarà Puig i els socialistes a intentar transmetre la sensació que les coses van com la seda, ara que ja no està la conflictiva líder dels valencianistes en el Govern autonòmic. Una actitud que probablement deixa indiferent Unides Podem, el tercer soci de la fórmula del Pacte del Botànic. Però si l'etapa de Mas es tradueix en una sensació que Compromís ha mutat cap a alguna cosa semblant a un paper de comparsa, ja poden anar les esquerres valencianes preparant les maletes. La nova vicepresidenta sap que no pot ajornar a les calendes gregues la seua oportunitat de restablir unes regles del joc i reconstruir l'espai polític de Compromís perquè sume des de la seua autonomia política en la conformació de majories progressistes. Per això, abans d'arribar ja va advertir que “si no hi ha codecisió no hi ha govern de coalició”. No ho tindrà fàcil, no.