Dos de cinc-cents

Diu la resolució judicial, textualment, que “de cap manera pot sostindre's més enllà de l'espai de la mera sospita que els apel·lants van rebre els diners bruts proposats i van consumar amb aquesta acció l'injust típic característic del delicte imputat”. Per això, la interlocutòria de què ha sigut ponent el president de la secció quarta de l'Audiència de València, Pedro Castellano, conclou que no han d'asseure's en el banc dels acusats la majoria dels 49 regidors i assessors de l'equip del PP quan Rita Barberá era alcaldessa de València per a ser jutjats pel blanqueig, si més no, de 50.000 euros suposadament procedents de comissions il·legals per a la campanya electoral del 2015, com havia decidit el jutge instructor.

Per a arribar a aqueixa conclusió en la peça A del cas Taula (hi ha una desena de peces separades en la causa), la resolució judicial ha hagut d'encadenar una sèrie de sofismes. Per exemple, que els imputats no tenien per què conéixer l'origen delictiu dels dos bitllets de 500 euros que, segons la investigació, van rebre a canvi d'ingressar 1.000 euros en un compte opac del PP de València; que no dona validesa a això el fet que algunes de les persones implicades declinaren participar en la maniobra i fins i tot arribaren a tornar els diners, o que una denúncia rebuda en la fiscalia sobre el denominat barrufeig manca de força com a prova a causa d'una jurisprudència més aviat improbable. La realitat, segons la jurisprudència, és que no evita que et jutgen el fet que hages participat en una operació de blanqueig i al·legues que no ho sabies, més quan resulta bastant dubtós que en aquest cas es puga deduir tan alegrement que haja ocorregut així.

“Bé podria ser que l'origen dels diners fora una 'donació' puntual de qualsevol 'simpatitzant' del grup popular, cosa que, com és també notori, succeïa a mansalva i era pràctica de la generalitat dels partits polítics”, se sosté de manera sorprenent en una altra resolució de la qual ha sigut ponent José Manuel Mejía, que arxiva també la imputació del PP com a persona jurídica en aqueix mateix cas.

Tenint en compte que les empreses contractistes van aportar al PP de València per a les eleccions del 2007 “la barbaritat” de 2,6 milions d'euros, assumeix la interlocutòria judicial, que es refereix a les suposades mossegades cobrades en diverses campanyes electorals a societats que obtenien contractes de l'Ajuntament de València, qualsevol de les firmes, “bé podria haver aportat de nou”, especula el magistrat. “Aquesta és una alternativa d'igual valor sobre l'origen dels diners, que no ha de ser descartada, per simple simpatia partidista i sense esperar res a canvi ni demanar-ho, la qual cosa buidaria qualsevol ombra de suborn”.

Però, com ha assenyalat la jutgessa Clara Bayarri, en un vot particular basat en el sentit comú, la devolució dels dos bitllets de 500 euros consta indiciàriament acreditada per una conversa telefònica intervinguda per la UCO a la regidora María José Alcón, ja morta, per les declaracions dels regidors Alfonso Grau i Alfonso Novo, per unes converses de WhatsApp de diversos assessors en les quals es feia referència a l'assumpte i per les testificals de quatre treballadors del grup municipal que es van negar a participar en l'operativa.

Encara que el que fou mà dreta de Rita Barberá com a vicealcalde, Alfonso Grau, i la secretària del grup municipal del PP, María del Carmen García Fuster, així com els responsables de dues fundacions municipals, José Salinas i Juan Eduardo Santón, sí que s'asseuran en el banc dels acusats i encara que la investigació del suposat finançament irregular de les campanyes del PP de València en 2007 i 2011 segueix endavant (les anteriors campanyes queden al marge per la probable prescripció dels delictes), les resolucions han impedit, gràcies al singular talent argumentatiu d'alguns magistrats, que s'esclarisca en un judici la participació de diverses desenes de regidors i assessors del PP en la maquinària corrupta de la dreta local, amb la recepció en negre de dos bitllets de cinc-cents després d'haver ingressat 1.000 euros, en el més naïf dels mètodes de blanqueig. Un trist escàndol.