Fukushima 10 anys després de l'accident nuclear

Quan a la indústria nuclear se li ompli la boca de la paraula ALTA TECNOLOGIA és tot fum i jocs d'espills. L'exemple més patètic el tenim amb l'actual decisió del govern del Japó.

Després de l'accident nuclear de Fukushima, l'única solució que se'ls va ocórrer amb l'aigua radioactiva va ser emmagatzemar-la i, 10 anys després, ve la sorpresa (o no) amb 1,25 milions de tones d'aigua contaminada i radioactiva acumulada. Quina és la solució que se li ocorre al gegant tecnològic i a la seua indústria nuclear? Abocar-ho a la mar!!!!!

Estem parlant d’uns residus radioactius cancerígens, teratogènics i bioacumulatius, per als quals no hi ha tractament possible. Uns residus que convertiran totes les mars del món en camps de mines nuclears i que, potser esclaten irradiant en banyar-te a la platja o en menjar-te una clòtxina.

Una vegada més es demostra la perillosa i imprevisible que és esta energia.

Una vegada més es posa en risc la vida de milions d'éssers vius, incloent-hi les persones. Una vegada més esta és la “solució” de la indústria nuclear al problema. Ho amaga i es desfà d’ell.

Dir SOLUCIÓ a esta mesura és com menys hipòcrita i indecent, a més d'irresponsable. Però, per desgràcia, esta manera d'actuar és la tònica d'una indústria nuclear obscurantista i corrupta a tot el món.

Per això, exigim una vegada més a la ministra Teresa Ribera el tancament de la nuclear de Cofrents i de totes les altres centrals. No esperem a prendre les decisions quan siga ja massa tard.

*Josevi Alamar, membre de Tanquem Cofrents i d’Acció Ecologista-Agró.

La plataforma Tanquem Cofrents està formada per Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Plataforma Per Un Nou Model Energètic, Salvemos Mijares, Marfull, Xúquer Viu, La Ribera en Bici, Espai Alternatiu, Intersindical Valenciana, CGT, PAH-València, Associació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA) i el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA).