L'estranyesa d'unes Falles

Té alguna cosa d'oníric que la Falles se celebren aquesta primera setmana de setembre. Un somni dins d'un malson, el de la pandèmia de COVID-19. La calor humida d'aquesta època no s'assembla a l'ambient més suau de març. Els turistes que passegen per València no fan pinta d'haver acudit a la ciutat per assistir a les festes. Són turistes estiuencs, de platja i sol, certament perplexos davant el desplegament de mitjans que la festa comporta. Als carrers, causa una sensació rara veure ara els monuments amb els seus colorits ninots ocupant la calçada a l'espera del foc que els farà desaparéixer.

És un fet històric, el d'aquesta edició fallera amb una justificada aprensió al públic i en l'equinocci canviat, des del qual s'encara la tardor en lloc de la primavera, al contrari del que és tradicional. Les Falles s'han convertit en una de les primeres grans cites de masses del panorama internacional que fan front a la pandèmia, una vegada que s'han reduït els índexs de contagi i la vacunació majoritària de la població proporciona una xarxa de seguretat. Qui sap quina petjada deixarà aquesta anòmala convocatòria, amb les seues mesures de replegament, en el futur immediat i a mitjà i llarg termini. Es tracta de tot un repte.

Es van desenvolupar aquest estiu a Tòquio uns Jocs Olímpics amb les graderies buides, han tornat amb precaucions i aforaments limitats els concerts de música i els espectacles teatrals, així com els aficionats als estadis en proporcions controlades, però les festes que impliquen grans aglomeracions, en general, segueixen en stand by. Per què la ciutat de València fa aquest pas? 

Quan es va declarar la pandèmia, al març del 2020, la falles estaven ja al carrer. El confinament les va deixar plantades en el paisatge d'una ciutat deserta. Van ser retirades i emmagatzemades en les instal·lacions de Fira València aquelles amb les quals resultava viable la maniobra. Unes altres, de desmuntatge impossible, en la majoria dels casos a mig acabar, van ser cremades en soledat, en el més trist dels rituals. Al març passat no es van poder celebrar. Però, no sense risc, el col·lectiu faller i l'Ajuntament que presideix Joan Ribó han optat per tancar el cicle quan les circumstàncies pareix que ho permeten.

No es tracta només de donar eixida a les tones de figures que han de ser consumides per les flames i que han estat un any i mig emmagatzemades, en allò que constitueix sens dubte la principal singularitat que justifica la iniciativa, sinó de tancar un episodi per a emprendre el de 2022 amb una certa normalitat. En tot l'operatiu estan involucrades desenes de milers de persones, però a més es mou una activitat econòmica d'envergadura: des dels artistes fallers als serveis de neteja, passant per les empreses de grues i de transport, els músics de banda, els indumentaristes, les pirotècnies, els vivers de flors, els venedors ambulants i, com és lògic, l'hostaleria i la restauració.

Les Falles del 2021, que són també les de 2020, resulten ben estranyes. S'hi celebren desfilades i cercaviles sense públic; les mascletades i castells de focs artificials s'han deslocalitzat per a evitar grans congregacions d'espectadors; no hi ha revetlles; s'han modificat els horaris de la cremà… Encara hi ha toc de queda a València.

La Generalitat Valenciana, des de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública; l'Ajuntament de València amb la Junta Central Fallera i el conjunt del col·lectiu faller s'han coordinat per a ajustar al màxim els protocols d'unes festes marcades per un comportament menys expansiu de les comissions en els seus casals, on s'apliquen les mesures i aforaments vigents per als bars i restaurants, en un retorn als orígens populars i de barri d'aquesta festa que, de la mà del consum turístic, va acabar adoptant dimensions gegantesques. Que l'olor acre de la pólvora concedisca sort a un experiment sobre el qual la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha advertit com la mare que prevé als seus fills: “Tothom ens mira”. Són unes Falles que la ciutat no oblidarà mai.