CV Opinión cintillo

L'hora de la població ajustada

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

0

El mes vinent de novembre, quan quasi es compliran set anys que va caducar, ha confirmat en seu parlamentària la ministra d'Hisenda que el Govern presentarà el document per a la reforma del sistema de finançament autonòmic. "No serà el que vol cadascun dels territoris, però hem de ser capaços de tindre una mirada àmplia que permeta arribar a l'acord", va assenyalar María Jesús Montero en el Congrés en resposta a una interpel·lació del diputat de Compromís Joan Baldoví. 

La vespra, el president valencià, el socialista Ximo Puig, i el seu homòleg andalús, el popular Juanma Moreno Bonilla, van signar a Sevilla una aliança per a reclamar la reforma amb diversos plantejaments bàsics: que el model sorgisca d'una nova assignació vertical de recursos de l'Estat; és a dir, que el finançament autonòmic guanye terreny enfront de la quantitat de diners destinats a l'administració general i es dote de més fons al conjunt de les comunitats; que es faça un repartiment horitzontal suficient per a cobrir els serveis públics fonamentals i equitatiu entre totes les autonomies, i que s'habilite un fons transitori de compensació per a les comunitats més perjudicades per l'actual sistema, com la valenciana i l'andalusa.

Una de les novetats de la intervenció de la titular d'Hisenda va ser la seua disposició a abordar el problema de l'endeutament acumulat aquests últims anys pels governs que han patit l'infrafinançament d'un sistema que degué haver-se renovat en 2015, fenòmen que es coneix com a “deute històric”.

El fet que governs de signe polític divers, com la Generalitat Valenciana i la Junta d'Andalusia, coincidisquen en les seues reivindicacions sobre aquest assumpte i s'alien per a defensar-les ha obert la veda perquè altres executius autonòmics busquen aliances diferents en defensa dels seus interessos. Els presidents socialistes castellà-manxec, Emiliano García-Page, i aragonés, Javier Lambán, van reaccionar en aqueix sentit i, des de Galícia, el popular Alberto Núñez Feijóo ja ha suggerit que vol reunir Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja i Cantàbria.

Hi ha una cosa, no obstant això, que sembla clara. El nou sistema no pot ser un pedaç del que ha generat diferències que fan que la Comunitat Valenciana, la més perjudicada entre les de règim comú, reba per habitant 703 euros menys que Cantàbria, la més beneficiada, i 215 euros menys que la mitjana, segons l'últim informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). 

El repartiment ha de reequilibrar-se en relació a la població. Dit d'una altra manera, els recursos han de ser similars per a competències homogènies, és a dir, aquelles, com l'educació, la sanitat i la protecció social, que a diferència de la resta (per exemple, foment de l'ocupació, economia, cultura, presons, seguretat ciutadana o habitatge), comparteixen totes l'autonomies. Un llit d'hospital ha de ser finançat amb recursos equivalents a la Comunitat Valenciana, a Aragó, a Extremadura o a Cantàbria. El nucli de l'Estat del benestar no pot suportar diferències de tracte com les existents.

En definitiva, el nou model no pot continuar arrossegant les asimetries de l'statu quo, en bona part heretades de les diferències notables en les dotacions originàries de serveis quan es van assumir les competències, que s'han perpetuat en l'atribució de fons i que soscaven l'equitat del mecanisme. 

I aquí és on emergeix la població davant d'altres factors de referència en el centre del nou sistema, amb les correccions que corresponga aplicar segons el concepte de “població ajustada”. Un concepte que té en compte que els costos per habitant dels serveis públics fonamentals són majors en les zones més envellides o més extenses, o amb més persones protegides (per exemple, per la cobertura de la dependència), o en les illes. El debat del nou model girarà en bona part al voltant de la fórmula concreta d'aqueix càlcul de la població d'un territori ponderada segons les seues necessitats i especificitats.

El Govern ja ha avançat l'assaig d'aqueix procediment en l'assignació del fons extraordinari de 13.500 milions d'euros destinat a les comunitats autònomes per a fer front a la pandèmia de COVID-19. S'ha aplicat en aqueixa transferència el criteri de la població ajustada enfront del del pes relatiu del PIB perquè la majoria de les comunitats el van preferir.

La proposta de la comissió d'experts nomenada en el seu dia per les Corts Valencianes per al nou model de finançament autonòmic planteja: “Suficiència, autonomia tributària, càlcul objectiu de les necessitats, anivellament horitzontal i eliminació de l'statu quo”. I proposa un sistema més senzill basat en tres grans apartats: fons bàsic de finançament, fons d'anivellament vertical i fons complementari de finançament. El fons bàsic de finançament és el nucli del model.

Es tracta d'una concepció que, a grans trets, comparteixen la Comunitat Valenciana, Balears, Andalusia, Múrcia i fins i tot Catalunya, malgrat que es queda al marge perquè l'independentisme insisteix en la negociació bilateral amb el Govern. El conjunt de comunitats perjudicades per l'actual sistema es concentra en l'arc mediterrani. I no hi ha un color polític uniforme en aqueix espai geogràfic, com no n'hi ha en la resta de la península.

L'aliança de Ximo Puig i Juanma Moreno, al capdavant de governs de coalició del PSOE amb Compromís i Unides Podem i del PP amb Ciutadans (i Vox en el parlament), ha descol·locat les direccions dels seus partits, trencat un tabú en un ambient de polarització extrema i causat una certa perplexitat en el Govern, que es veu obligat a deixar arrere qualsevol temptació (apuntada per la ministra Nadia Calviño en una visita recent a València) d'ajornar una vegada més la reforma del sistema de finançament autonòmic.

Serà una empresa complexa, com va reconéixer la ministra Montero en apel·lar a un PP que fa del bloqueig institucional la seua tàctica perquè se sume al diàleg i la negociació, atés que l'aprovació del nou model té un doble escenari. Passa per un acord territorial en el Consell de Política Fiscal i Financera entre les comunitats i per una majoria qualificada en el Congrés que ha d'aprovar-lo en forma de llei. Ja ho veurem.

Etiquetas
Publicado el
25 de septiembre de 2021 - 23:16 h

Descubre nuestras apps

stats