CV Opinión cintillo

Molt de compte amb les ‘fakes’, especialment les penitenciàries

Fotograma del video que va captar l'agressió de tres funcionaris a un pres en la presa de Villena.

0

No va ser una informació falsa. La denúncia va existir. El que no es va produir fou el delicte. El jove que va denunciar una agressió inexistent de caràcter homòfob a Madrid va mentir i després es va retractar. Ho va fer per motius personals, però les conseqüències van ser públiques. En l'irrespirable clima d'enfrontament polític que hi ha a Espanya, la seua simulació, no una fake-news sinó una fake en el sentit més específic, va servir d'instrument perquè la dreta carregara amb la virulència habitual contra l'esquerra a compte dels delictes d'odi. Com si aqueix tipus de delictes passaren a estar tots sota sospita de falsificació (també el linxament que va posar fi a la vida de Samuel a la Corunya?) pel fet que algú va fer un ús fraudulent del dret a denunciar amb intenció d'amagar una infidelitat sexual a la seua parella.

I no obstant això, el cas no hauria de passar només com una anècdota. No perquè siga símptoma, com pretenen els ultres, d'una falsificació generalitzada de les agressions al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, un fenomen preocupant de violència grupal que és pervers negar, sinó perquè evidencia algunes disfuncions en el mecanisme de generació de l'opinió pública. I aqueixes disfuncions concerneixen en primer lloc als mitjans de comunicació, encara que no únicament a ells. Ja que convergeixen en la repercussió mediàtica d'aquesta fake tres problemes: el de la tematització, tan antic com el periodisme mateix, que espenta a encaixar les notícies en un patró preconcebut; el de la immediatesa brutal de les xarxes socials, i el de la polarització extrema i mancada d'escrúpols.

Despullat de la pressió d'aqueixes tres influències, el succés de partida convidava a la precaució. Que vuit encaputxats atacaren un jove a plena llum del dia en Malasaña i li gravaren en el cul la paraula “marieta” no és que fóra inversemblant, però conformava un relat que, com va succeir, era necessari verificar policialment. I periodísticament resultava aconsellable prendre-s'ho amb prudència. Per això no seria bo passar pàgina del que ha ocorregut sense parar-se a traure alguna mínima conclusió, també política i social. Per exemple, que l'atabalament ens destruirà. I això val per a periodistes, activistes, polítics i ministres.

Ha escrit El Roto en una de les seues vinyetes en El País, amb la seua amargor habitual: “Gràcies a la rapidesa de les comunicacions tenim informacions falses en temps real”. Encara que s'entén el que vol dir, no és exacte que en aquest cas s'haja produït cap informació falsa perquè la falsedat venia d'origen, de la simulació d'un delicte que no va existir. Qüestió que no hauria de servir d'excusa per a reconéixer que alguna cosa s'ha fet malament des de l'àmbit de la informació, encara que només siga no haver dubtat.

I és molt important protegir la disposició del periodisme a dubtar i verificar perquè, no sols les fakes, sinó les fake-news, formen part tant de l'univers mediàtic global com de l'àmbit informatiu més immediat. Posem com a escruixidor exemple actual unes falsedats muntades amb traïdoria i premeditació des de les clavegueres del sistema penitenciari espanyol. 

En la presó de Villena es va produir a mitjan agost un incident que hauria quedat entre les parets de la presó si no fóra perquè una “associació professional de treballadors penitenciaris” denominada TAMPM (Tu Abandono Me Puede Matar) va emetre un comunicat en què informava de “greus altercats” en el centre penitenciari Alacant II i de “violents atacs contra els treballadors per part d'alguns dels interns més conflictius i perillosos del departament d'aïllament”. 

Amb l'explícita intenció de reclamar la destitució del director de la presó, el comunicat descrivia tres incidents violents ocorreguts en menys de 24 hores. Un d'aqueixos incidents era explicat així: “En aquesta ocasió un intern magrebí d'uns 30 anys, que ha protagonitzat nombrosos altercats i agressions a altres interns i a funcionaris, aprofita que es queda al costat dels funcionaris en un rastell a l'espera de l'obertura del següent i li escup en la cara a un dels funcionaris, després ja amb el rastell obert, se'n va a la seua cel·la, agafa una granera amb la qual ataca els funcionaris als quals mol a bastonades, puntades de peu i colps de puny. Com a resultat, acaben tres funcionaris a l'hospital amb lesions diverses en ull, front, pòmuls i avantbraços en intentar protegir-se dels colps”.

Res a veure amb la realitat. L'intern assenyalat, que pateix una malaltia mental, com van revelar els enregistraments de les càmeres de seguretat, va ser qui va rebre una pallissa a mans dels tres funcionaris. Fins a 55 porrades li van propinar, com mostra el vídeo. Unes imatges que custodiava la subdirectora de seguretat de la presó, a qui van robar el telèfon mòbil per a fer-les desaparéixer i que va ser agredida a la porta de casa seua per uns encaputxats que la van amenaçar perquè no declarara contra els funcionaris implicats en el procediment obert per l'incident: “Tu calladeta!”.

La subdirectora de seguretat va complir amb el seu deure, va prestar declaració i les imatges són una prova en mans del jutge que instrueix el cas. Al mateix temps, s'ha obert una altra investigació per part de la Guàrdia Civil per a identificar i detindre els qui van atacar la funcionària, en suport de la qual es van celebrar concentracions a les portes de diverses presons espanyoles. 

Aquí sí que hi va haver encaputxats i accions violentes protagonitzades per un grup organitzat. Aquí no hi va haver simulació de delicte sinó una denúncia falsa com una catedral, atés que es va atribuir a l'intern concretament uns fets que no havia comés. Aquí sí que hi va haver fake-news, en un comunicat remés als mitjans de comunicació. I si les accions enganyoses en nom d'un suposat col·lectiu professional no tenen per què desacreditar les legítimes demandes dels funcionaris de presons que reclamen més mitjans, l'episodi contamina bastant les denúncies de violència carcerària, posa el focus sobre el dèficit de recursos per a atendre aqueix 40% de població reclusa amb problemes de salut mental i encongeix l'ànima sobre la manipulació d'uns certs presos per part d'un sistema del qual supuren actes mafiosos com els descrits, embolicats en el discurs de l'extrema dreta i perpetrats per perdonavides convençuts de la seua impunitat.

Etiquetas
Publicado el
11 de septiembre de 2021 - 22:15 h

Descubre nuestras apps

stats