La necessitat d'un canvi de model econòmic

Malgrat que quasi tothom i en tots els àmbits socials -govern, institucions, agents socials i societat civil- apunta i, a continuació, calla o dissimula, és una clamorosa evidència que cal urgentment un nou model econòmic per a canviar l’economia. I no sols al País Valencià. El que ha evidenciat aquesta pandèmia és que el model neoliberal és un model extractiu d’explotació econòmica global en benefici d’una minoria, que és qui controla quasi tots els ressorts de poder i té alguns lloctinents en institucions i governs, amb la qual cosa la tasca de propiciar un debat obert que qüestione el poder econòmic serà molt complicada.

Pel que hem pogut constatar, tant per escrits i documents, com per algunes declaracions públiques, tothom sap que l’anàlisi que hem fet, a través de la campanya L’empobriment del País Valencià i les seues conclusions, és real. També pareix que, tot i la coincidència total o parcial amb altres opinions de referència, som dels pocs que hem dit cap on pensem que hem d’orientar els paràmetres del nou model -que no és una proposta concreta de model- que ningú ha rebatut, llevat d’alguna matisació. Nosaltres continuarem la tasca de difusió cap a la resta d’agents i al conjunt de la societat.

Pel que estem veient en les notícies, les xarxes i les declaracions, pareix que s’albira un nou fracàs en l’eixida econòmica i social de la crisi pandèmica. Des del Govern sembla que estan preparant una eixida del gust dels poders econòmics i les grans patronals. No cal més que escoltar el silenci dels sindicats majoritaris, la continua presència mediàtica de les patronals sectorials, sobretot, les turístiques i els alcaldes que els recolzen. Sembla que ningú del Govern vol entrar en terreny “pantanós”, tenen en la retina els linxaments a Eduardo Garzón i a Mònica Oltra quan digueren la veritat econòmica sobre el model turístic actual: precarietat i temporalitat amb poc valor afegit a l’economia del país.

Les declaracions públiques ressonants apel·lant al consens i enumerant a tothom com a partícips necessaris, es poden quedar en paper mullat a l’hora de la veritat. Sembla que ho arreglaran entre uns pocs a través del que diuen pla (o pacte) de “reconstrucció”, no han comptat amb tothom i, sobretot, amb els realment implicats -sector primari de base, treballadores i treballadors, micropimes i autònoms- i si que han influït els grans “lobbys” patronals. L’influencia d’aquests últims ja les hem vist amb la paralització del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç (Patsecova) sense cap explicació, malgrat que ens consta que ha estat consensuat amb tot el sector després de cinc anys de negociacions.

A més a més, la pressa per a tornar a l’activitat econòmica amb els mateixos paràmetres d’abans de la pandèmia, pot amagar i impedir un veritable debat social sobre la necessitat real d’un canvi de model a llarg termini i amb garanties de futur, sabent que tenim al davant reptes immensos com és el canvi climàtic i les possibilitats de repeticions de situacions pandèmiques i per tant hem de posar per davant a les persones. Els antics paràmetres econòmics valencians no serveixen per al futur, un model que era, i és, ineficient, molt poc igualitari, sense expectatives de futur i insostenible social i ambientalment, no pot ser l’espill on mirar-se.  

No obstant tot el pessimisme que destil·la la situació, creguem que hem de fer el treball de fer propostes per al nou model econòmic del País Valencià, elaborades junt a les representacions reals dels sectors i les plataformes socials de defensa del medi ambient, la sostenibilitat i el bé comú, amb voluntat de col·laboració amb el Govern, per a que siguen estudiades, presentades a debat públic i, si s’escau, incloses en el nou model econòmic. La diversa participació ens pot aportar, a més de propostes econòmiques, una visió més ampla i transversal per al nou model econòmic necessari.

Decidim Economia

Signen: Antoni Infante, Vanessa Campos, Juanjo Giner, Joan Ramon Sanchis i Xavier Tarazona