No deixem que de nou utilitzen el valencià per a enfrontar

He de confessar – amb un poc de vergonya- que la meua llengua materna/paterna no és el valencià. Soc filla de pares valencianoparlants que es dirigien als seus fills en castellà per eixe retrògrad concepte que la seua llengua materna era considerada un llenguatge de poble, d'estar per casa, inútil per a la vida diària i potser també per la prohibició social imperant a defendre una cosa diferent de l'únic idioma en una única nació.

L'Estatut d’Autonomia i sobretot la Llei d’Ús del valencià ens va enriquir a tots amb la seua aposta ferma i decidida per la protecció, però sobretot per la difusió i suport a la llengua mare, aquella que sí que parlaven els nostres pares i iaios, aquella que censurada durant anys sí que responia a la nostra manera de ser i viure.

Primer Canal 9 i ara À Punt mantenen en els seus objectius fundacionals no sols la utilització del valencià com a mitjà de comunicació públic de la Comunitat Valenciana, sinó una cosa molt més important des del meu punt de vista: la difusió i ensenyança d'una llengua que ens identifica i uneix com a valencians.

I sí, clar que existeixen pobles i ciutats, comarques senceres, en les quals les seues gents només han sigut instruïdes a expressar-se en castellà, però des de l'aprovació de l'Estatut d’Autonomia i gràcies a l'ingent treball de moltes persones, eixos llocs castellanoparlants han introduït el valencià amb “normalitat”. Ho entenen, ho parlen, ho escriuen i ho lligen com hui jo, amb carinyo, valorant la riquesa que m'aporta i convençuda que tornar a amagar els meus orígens no comporta més que foscor.

És À Punt la millor ferramenta per a acabar de consolidar l'amor per la nostra llengua, una llengua amb la qual es pot fer tot: estimar, odiar, treballar, descansar, anar a comprar o a una festa, xarrar de coses intranscendents i fins i tot desenvolupar un projecte d'enginyeria. Si estem d'acord en això Per què xafar el fre en comptes de l'accelerador? Per què retrocedir? Per què tornar a posar-li traves al coneixement?

Fa aproximadament dos anys que en la Comunitat Valenciana s'ha obert una guerra sense quarter al valencià. Es va modificar la Llei educativa per a una teòrica elecció de la llengua vehicular a l'escola; s'ataca a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua- Institució que regula la normativització i el seu bon ús-; es declara la ciutat d'Alacant com a territori castellanoparlant; s'implanta en À Punt la versió en castellà per defecte de pel·lícules; es defén l'oportunitat d'utilitzar el castellà en zones castellà parlants per “educació”, per a augmentar l'audiència i amb això facilitar la contractació de publicitat ja que les empreses són més receptives. I sempre em pregunte si acabarem escoltant les cròniques en en anglés d'aquelles notícies que succeïsquen en municipis com per exemple L’Alfàs del Pí amb molta població estrangera?; i fa unes setmanes es va assenyalar a una de les seues treballadores per portar un adhesiu en el qual posava “Ens plantem pel valencià” i se l'acusà d'exhibir “propaganda separatista”.

Res tindria més importància si foren fets aïllats d'algun “destrellat”, però el greu del tema és que tot este conjunt d'accions parteix del Consell de la Generalitat Valenciana, d'un Ajuntament - el cas de la ciutat d'Alacant-, o del portaveu de Vox, partit que sustenta amb el seu suport al Govern Autonòmic. Són polítiques públiques que apliquen els actuals governants de la Comunitat Valenciana.

Greu em semblen totes i cada una d'elles, però he de confessar-los que em vaig quedar noquejada en escoltar el director general d’À Punt, en seu parlamentària i sense cap rubor afirmar, i el copie literal, “que en l'ús del seu treball una treballadora no pot fer menció de cap manifestació de cap mena, ”li sembla a vosté que, bo, per què poguérem posar, no sé…, «Fora Putin» o «Trump, assassí»? Doncs, en cap cas“.

Deixant al marge les meues opinions sobre Putin o Trump, em sembla molt greu i del tot indecent la comparativa realitzada i així li ho vaig transmetre, però hui li replique, ¿li sembla al director general d’À Punt fora de lloc que una treballadora portarà un adhesiu, o una samarreta, o una gorra, amb el lema “*soc valenciana” o “soc *demòcrata”?

“Ens plantem pel valencià” és l'expressió gràfica de la defensa de la nostra llengua, del suport a continuar promocionant-la. És la forma que els i les valencianes tenim de transmetre'ls, als qui no volen escoltar, el nostre amor pel valencià i amb la seua resposta el director general ens va deixar clar, no sols que no defén als seus treballadors davant els assenyalaments de la ultradreta, sinó que ens constata el poc que li interessa el valencià.

Sempre m'he preguntat si defendre la llengua era una postura ideològica, i la veritat és que els dubtes són molts. Ni les creences religioses, ni les polítiques, ni el sexe, ni la capacitat econòmica…, hauria d'influir, però vist el vist, sembla que hui la ideologia de la dreta i la ultradreta actual sí que predisposa a les persones per a intentar tapar, esborrar o si és el cas disculpar a qui vol acabar amb la llengua heretada dels nostres avantpassats i enriquida amb els nostres fills.