Vida nova

A Francesc Bayarri.

Vivim la fi de cada any com la fi d'un cicle, cosa que permet a la nostra fantasia desprendre's del llast negatiu que potser ens ha llegat la vida en els darrers mesos; potser pau i assossec, potser un annus horribilis de dolor, malaltia, lletjor, por, conflicte. Trien vostès. Any nou, vida nova, resa una màxima balsàmica que ens permet imaginar l’any que comença com el de la regeneració i el renaixement. Actualitzem així, com a tantes altres celebracions, ritus ancestrals sobre els cicles del temps, les estacions de l'any, o les rodes de la fortuna. Tornem amb fe conversa a les arrels del pensament màgic. Armats amb tota mena d'artilugis tecnològics, seguim sent animals simbòlics.

La idea de final de cicle té molt a veure també amb el vell debat entre canvi i continuïtat, el que ens fa veure la vida i la història de vegades com una successió de ruptures i d'altres com una seqüència de continuïtats que van construint l'arquitectura de la nostra realitat. Davant l'evidència que, a la nostra vida, a la de la nostra societat i a la natura mateixa res mai no se sostreu al canvi, ens debatem entre interpretar el canvi com un procés d'evolució o com una revolució, entre la ruptura amb la tradició i el canvi brusc, o la transformació permanent que es va adaptant pas a pas al cisell permanent del temps.

Arriba el 31 de desembre. Tocats per la certesa tradicional de la fi de cicle, cridats a celebrar la resistent victòria davant d'un any que va quedar enrere, ens llancem al ritual de la celebració. Celebrem la supervivència i ens conjurem amb entusiasme per aconseguir un futur feliç. Tot i això, l'amenaça de la pandèmia apaga els llums de la bacanal del vi i l'embriaguesa de l'èxtasi, transformant el ritu òrfic i dionisíac de purificació en un acte esbiaixat de prudència davant del futur que es perfila com un llarg procés d'incertesa. No és fàcil, sota les circumstàncies actuals, submergir-se en aquest estat al·lucinatori en què arribem a creure que demà serà un altre dia, una vida nova quan serem bons, feliços, intel·ligents, rics, bonics i educats.

Tot i la fe en els déus i el culte religiós a la tecnologia, l'esperança i l'entusiasme tenen marges de credibilitat. Brindem, doncs, pel futur amb prudència, confiança i entusiasme contingut. Tampoc no cal exagerar.