Sobre el pacte Compromís-Errejón: l’estratègia abans que la tàctica

Colau, Iglesias, Oltra i Errejón, en un míting quan van concórrer junts a les eleccions l’any 2016.

L’acord entre Compromís i Más Madrid, el partit que ha impulsat Íñigo Errejón, ha fet més mal en les xarxes socials a alguns sectors que a les direccions dels partits afectats i/o perjudicats. Desenes, o fins i tot centenars de twiters, han criticat –i han insultat– dirigents de la coalició valencianista per haver optat per aquesta aliança. El telèfon de la seu nacional situat a la plaça del Pilar de València no ha parat de rebre trucades de persones indignades i amenaçadores. “Gent de Jaén ens deia que mai més ens votaria”, explicava amb una mica de sorna un dirigent valencianista. 

A Compromís li hauria anat molt millor en les eleccions del 10N si haguera concorregut amb una candidatura al costat d’Unides Podem abans que amb Más Madrid. Pablo Iglesias va fer a Mónica Oltra una oferta prou generosa perquè la coalició s’haguera pogut garantir tres escons i haguera tingut opcions de jugar a més. A més, una vegada configurat el grup parlamentari, els valencianistes tenien llibertat per a eixir-se’n sense cap problema i tornar a liderar el Grup Mixt. En Podem no posaven problemes a aquest acord.

Anant a pèl amb el partit d’Errejón, hui dia a tot estirar en Compromís aspiren, segons les enquestes, a tindre dos diputats –un per València i un altre per Alacant– o, fins i tot, tindre Joan Baldoví com a únic representant de la coalició. Dos escons seria un èxit; tres, un èxit quasi impossible i significaria que Errejón es dispararia per damunt dels deu diputats i obtindria un grup parlamentari propi.

Amb els números previstos hui dia per al 10N, la tàctica –mètode o sistema per a executar o aconseguir alguna cosa– convida a la repetició de l’acord amb Podem en una nova coalició “A la valenciana” per a unes eleccions generals. Aquest gran “front ampli” que va sumar a Esquerra Unida va donar a Pablo Iglesias el millor resultat de la seua carrera i a Compromís li va permetre obtindre quatre diputats valencianistes que, encara que molt esbombats, van ser més fruit de l’aparició de la Mare de Déu que no del suport electoral que el discurs dels valencianistes té en l’escenari espanyol. 

L’estratègia, que sempre és una mirada a llarg termini per a prendre decisions encertades a curt termini, recomanava l’acord amb Íñigo Errejón. Perquè sabent com sabien en Compromís que el fundador de Más Madrid volia anar a totes en les eleccions generals, no els quedava cap altra opció que pujar al carro. Bàsicament per dos motius.

El primer consisteix a passar a l’ofensiva: la coalició valencianista i ecologista necessita una marca a Madrid que li permeta jugar en el debat espanyol amb garanties, però que li done, al seu torn, prou llibertat per a trencar la disciplina de vot o que assumisca sense parpellejar els interessos valencians. De moment, diuen els de Mónica Oltra i Joan Baldoví que tenen per escrit que Errejón assumeix el seu programa. Veurem què passa quan el Congrés comence a caminar. Amb Podem ja tenen experiència i el matrimoni entre iguals no va arrelar.

El segon motiu és clarament defensiu. Compromís competeix amb hostilitat a la Comunitat Valenciana amb Unides Podem. Els valencianistes arramblen els de Pablo Iglesias en municipals i autonòmiques i són arramblats en generals i europees. Un nou agent polític en l’esquerra valenciana –on se situen la tercera i la cinquena circumscripcions amb més cens a Espanya– podria ser fatal per a la coalició, sobretot a Alacant.

Un acord de no-agressió amb Más País o ser la veu d’Errejón a la Comunitat València permet a Compromís fagocitar un partit que, on es presente, farà un set en el calador de vots de les forces d’esquerra ja constituïdes. Els de Mónica Oltra ja ho van fer amb Equo, que forma part de la coalició a través de Verds-Equo. L’impacte de la nova força es veurà en la circumscripció de Barcelona si els Comuns d’Ada Colau s’alineen amb Iglesias i el polític madrileny es llança a l’aventura catalana.

Les enquestes

El que diuen les enquestes dels últims mesos és que a Espanya hi ha espai per a tres forces d’esquerra. N’hi ha per a tres de dretes i ho demostra la Comunitat Valenciana i el seu Govern del Botànic. Amb PSPV-PSOE, Compromís i Podem els vots i els escons repartits a candidatures d’esquerra són més alts que si se n’hagueren presentat dues. Van obtindre 56 dels 99 escons l’any 2015 i ara disposen de la majoria amb 52. Els matisos permeten traure més vot de l’abstenció o votar amb el nas tapat l’opció menys dolenta.

Els madrilenys poden dir que a la Comunitat de Madrid i, sobretot, a l’Ajuntament de la capital d’Espanya la fragmentació ha perjudicat l’esquerra. La dreta també ha perjudicat Espanya i res apunta a pensar que hi haurà un reagrupament entre PP, Ciutadans i Vox.

Les enquestes que ja inclouen l’”efecte Íñigo Errejón” assenyalen que la suma de vots de PSOE, Unides Podem i Més País seria més alta que amb les candidatures de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias només. De fet, La Voz de Galicia donava, diumenge, una majoria al tripartit d’esquerres sense necessitat de suports del PNB o dels partits independentistes catalans. Seria la “botanització” de la política espanyola, en referència al Pacte del Botànic valencià entre tres forces d’esquerra: el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-EUPV.

La mitjana dels últims sondejos d’opinió, tant de mitjans conservadors com progressistes, revela l’entrada amb força de Més País, per damunt del 5% a la Comunitat Valenciana o a Madrid, que superaria el 10%. Entre 8 i 19 escons. Revela també que el PSOE s’estancarà o baixarà una mica i se situarà entre 120 i 130 diputats i que Unides Podem resistirà amb uns quaranta diputats.

Siguen exvotants de Podem, del PSOE o possibles abstencionistes, el que diuen les enquestes és que la candidatura de Més País aportarà escons a una coalició d’esquerres. Més o menys el que la irrupció de Podem va provocar a la Comunitat Valenciana l’any 2015.

Per a la resta d’Espanya

Per als qui dubten que Més País i Unides Podem puguen estar junts en un Govern, tornem a València. En aquests moments, en el Pacte del Botànic comparteixen govern Esquerra Unida (EUPV) i Compromís, una coalició que va nàixer de la suma entre el Bloc i Iniciativa del Poble Valencià, una escissió d’EUPV. Malgrat el dramatisme d’aquella ruptura que va liderar Mónica Oltra, les relacions entre la vicepresidenta i els seus socis postcomunistes d’executiu són immillorables.

I el temps dirà. Sempre s’entendran millor políticament, encara que siguen de partits diferents, entre Errejón i Iglesias que amb Pedro Sánchez. Només hauran de deixar de banda les picabaralles personals. A la Comunitat Valenciana ho han pogut fer.

Etiquetas
Publicado el
2 de octubre de 2019 - 22:06 h

Descubre nuestras apps

stats