La portada de mañana
Acceder
El Gobierno quiere que las empresas garanticen la salud mental de sus trabajadores
España duplica la ejecución de los fondos europeos hasta alcanzar el 43,1%
Opinión - Las mentiras que nos tragamos, por Neus Tomàs

La realitat de l’ajuda valenciana

Amb l’arribada a València de les persones refugiades rescatades a la Mediterrània pel vaixell Aquarius s’ha donat una onada de solidaritat de la societat valenciana per acollir a les persones que fugen diàriament de conflictes i de la pobresa extrema i són desplaçades forçadament. Gent, pobles, col·lectius i ONGDs han ofert els seus recursos per a l’acollida i l’ajuda a aquestes persones que sense elecció fugen del seu país per sobreviure. Però, quant solidari és el nostre govern amb aquestes crisis humanitàries, amb la defensa dels drets humans i amb l'eradicació de la pobresa i la desigualtat entre les persones arreu del món?

Els governs a tots els nivells (estatal, regional i local) tenen la ferramenta de la política de cooperació al desenvolupament per destinar recursos a ajudar a resoldre els desafiaments globals. La cooperació al desenvolupament, si bé en molts casos és una arma de política exterior i econòmica dels països occidentals, també demostra que salva vides i obri un horitzó d'oportunitats per a les persones que la reben, per la qual cosa els països rics deuen fer un esforç pressupostari d’acord als seus recursos disponibles. Per a mesurar aquest esforç, l’OCDE classifica els recursos dels governs dels països occidentals destinats a tercers països prèviament elegits mitjançant el controvertit concepte d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Al web realidadayuda.com elaborat per Oxfam Intermón podem informar-nos d’una manera pedagògica de quant i com s’inverteixen els recursos pressupostats pel govern de l’Estat, la nostra autonomia i els nostres ajuntaments.

Recentment aquest web ha estat actualitzat amb les dades de 2016 i ens permet veure com s’han esforçat els nostres governs. Des de 2008 Espanya és un dels països que més ha retallat la seua ajuda, i en 2016, encara que la xifra és inflada (principalment per la gestió interna de l’acollida a persones refugiades) s’observa un canvi de tendència i comencen a destinar-se més recursos. Encara així, descomptant una operació excepcional de condonació del deute amb Cuba, l’ajuda espanyola en 2016 fou del 0,17% sobre la RNB (enfront del 0,32% oficial). Per al 2020, el Congrés s’ha compromés a destinar un 0,4%, al mateix temps que el Govern s’ha compromés amb l’Agenda Global 2030 i amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible. Aquests dos compromisos, juntament amb les crisis humanitàries de refugiats i els desplaçaments globals, són els reptes immediats de la cooperació espanyola.

Al context autonòmic i local s’hi donen situacions diferents. Davant les retallades estatals en ajuda humanitària, les autonomies i els ajuntaments augmenten les seues aportacions. De fet, com es mostra al portal de La Realitat de l’Ajuda, la cooperació descentralitzada segueix en creixement -un 15% respecte a 2015- encara que queda molt de camí per fer donat que les Comunitats Autònomes estan molt allunyades de la reivindicació i objectiu del 0,7% del pressupost (deu Autonomies destinen a l’AOD menys del 0,1% del seu pressupost).

Després de tocar el mínim històric en 2015 i de 7 anys de retallades, l’AOD la Comunitat Valenciana canvia de tendència i augmenta fins al 0,06% del pressupost en 2016. Aquesta xifra, però, encara està molt allunyada de la meta (i obligació legal) del 0,7%. La tendència d'augment s'ha consolidat per als pressupostos de l'any 2017 que aconsegueixen el 0,1%, però segueix molt allunyada del 0,4% per al final de la legislatura. Cal destacar, que aquests augments s’han donat significativament en les convocatòries de subvencions per a projectes de cooperació en països empobrits i en Educació per al Desenvolupament. Per tant, queda per veure de quina manera i amb quines limitacions s’avança per la senda de la recuperació pressupostària.

I és que la política de cooperació valenciana encara està recuperant-se de l’espoli patit amb governs anteriors. De fet, s’ha portat a terme pel nou Consell una millora de la interlocució i un major interès en la política de cooperació, mantenint una direcció general específica i la modificació de tots els instruments i del marc legislatiu i institucional: Consell de Cooperació, Llei, Pla Director, Ordre de Bases que incorporen l'enfocament basat en drets humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'agenda 2030 com a marc general.

El sector encara s'està recuperant de les retallades i del Cas Blasco, cas de corrupció que segueix jutjant-se, en el qual es van defraudar al voltant de 9 milions d'euros de cooperació internacional i del que amb prou faenes s'ha recuperat una ínfima part.

Amb l'entrada de nous governs a nivell local s'ha de valorar positivament el canvi de rumb de les polítiques i pressupostos de cooperació a les tres capitals de província, sense oblidar que encara queda camí per recórrer.

Respecte a l'Ajuntament de València, ha complit el seu compromís electoral arribant a pressupostar un 0,2% d’AOD en les seues partides en 2016 (en 2015 era d'un 0,06%); encara així, seguim lluny del 0,7%. També cal destacar positivament els avanços en la interlocució i participació en el disseny de les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament per a la millora de la gestió i rendició de comptes, la tornada de partides d'Educació per al Desenvolupament i Sensibilització, així com partides per a formació i de funcionament per a l'engegada del primer Consell de Cooperació Municipal.

Quant a l'Ajuntament d'Alacant, també queda lluny del 0,7%, però és de destacar que s'aposta per la recuperació pressupostària fins a arribar al 0,19% d’AOD per a 2016, després de tres anys sense assignació cap. En el mateix sentit que València, es valoren els avanços en Educació per al Desenvolupament, sensibilització i també en Ajuda Humanitària, així com l'aposta per la creació del Consell Municipal de Cooperació, que esperem que servisca realment per a dissenyar les polítiques de cooperació de forma oberta, participativa i plural.

Castelló també augmenta les seues partides d’AOD en 2016 fins a arribar al 0,08%, molt lluny del compromís electoral adquirit d'arribar al 0,7% en 2019. Aquest lleuger augment s'ha acompanyat d'un canvi d'actuació i concepció de la cooperació local, dotant-la d'espais de participació i transparència com la Comissió de Cooperació i Solidaritat. D'altra banda, municipis de menor grandària com Vila-real i Morella estan fent un esforç considerable i a destacar que els ha permès arribar a la meta del 0,7%.

Per últim i per a completar l’anàlisi de la cooperació al País Valencià, segueix el bon to de les Universitats públiques valencianes que van aportar més de 2 milions d'euros per a cooperació en 2016 augmentant la seua aportació en un 3% respecte a 2015. La Universitat de València en 2016 amb 1,2 milions d'euros és la universitat de l’Estat espanyol que més pressupost destina a la partida de cooperació.

Per concloure, cal destacar que com a ciutadanes i ciutadans ens pertoca reivindicar que la solidaritat dels nostres governs arriben fins al 0,7%, que es facen polítiques de cooperació que potencien les especificitats de la cooperació valenciana, més transparents, estratègiques, inclusives, democràtiques, i que s’enfronten amb voluntat i recursos als desafiaments globals com la justícia fiscal, la desigualtat extrema, el gènere, el canvi climàtic i els desplaçaments globals.

Etiquetas
Publicado el
26 de julio de 2018 - 10:42 h

Descubre nuestras apps

stats