En poques setmanes, de nou, eleccions locals i autonòmiques. I València, la nostra ciutat, quedarà a la sort dels partits o coalicions que guanyen en aquest envit doble, perquè ambdues cites l'afectaran.
En els últims temps s'ha posat sobre la taula una sèrie de reunions i debats sobre la ciutat, promoguts des de dalt, com és el cas del Fòrum Urbà 2030 (Ajuntament), o l'Agenda Urbana 2030 (Generalitat Valenciana).
L'única excepció, sorgida des de baix, la constitueix les jornades de finals de gener passat, Trobada municipalista, secundades per més de 40 col·lectius i organitzacions ciutadanes. Aquella animada reunió ha donat pas a un document que recull les principals reflexions i propostes, i al seu torn, s'ha convertit en un requeriment per escrit per a intentar comprometre a les persones que encapçalen les respectives candidatures a les municipals del 28-M. Finalment, el 20 d'abril està prevista una convocatòria pública dels promotors amb els diferents grups polítics.
Els programes electorals són, en el fons, una proposta de pacte entre els grups polítics i els seus respectius votants quan aquests, finalment, depositen la papereta en les urnes. Un pacte que, en general, se sol trencar de manera unilateral pels primers sense que els electors reclamen per això. Així que no està malament plantejar un requeriment addicional com el citat.
L'objectiu: dotar a aquesta ciutat de les garanties i recursos necessaris per a avançar, per a millorar substancialment la vida dels seus ciutadans, per a reduir les actuals bretxes socials i espacials. Col·laborar perquè aquesta ciutat abaste l'enorme potencial que posseeix i es convertisca en un lloc més habitable i just per als qui hi viuen i treballen.
Pecaríem d'ingenuïtat si creguérem que és possible arribar a acords bàsics amb els diferents grups polítics sobre qüestions que susciten durs debats perquè generen posicions oposades, com és el cas de posar límits al creixement urbà. Caldrà esperar a vore els respectius programes per a imaginar un marc de diàleg i un mínim acord entre tots.
L'urbanisme tradicional ha deixat a un costat assumptes que ara considerem irrenunciables, com són la salut, les cures, l'economia social, la proximitat, la reconquesta de l'espai públic, la diversitat social i l'habitatge públic. En ple segle XXI continuem utilitzant eines pròpies del passat per què el planejament va nàixer i es va desenvolupar per a regular el creixement de la ciutat, a pesar que va començar sent un instrument de reforma social, però hui és un instrument al servei del foment de l'activitat constructora, l'urbanisme empresarial.
No obstant això, nous col·lectius cívics i professionals estan aprenent pel seu compte altres maneres d'entendre i explicar la realitat, per a estimular la participació, la qual cosa obri un temps nou per al projecte de la ciutat. Una cosa ben diferent és si els governs estan disposats a canviar el guió de les polítiques públiques. Ho vorem en els pròxims anys.
El document abans citat és extens i recull el diagnòstic i propostes per als problemes que afecten a la nostra ciutat. Impossible resumir ací els principals assumptes tractats. Alguns han sigut abordats en aquest mateix blog.
Sí que m'atrevisc a destacar una qüestió que, al meu entendre, podria obrir un pacte polític i social, com ja ocorre en altres ciutats del nostre entorn, governades per grups de diferents colors. Em referisc a la reconquesta de l'espai públic per a la gent.
L'espai públic representa una peça clau per a la transformació de la ciutat. Sense espai públic no hi ha ciutat.
Amb gent gran o amb dificultat de mobilitat, tancades a les seues cases, sense infants als carrers, poc futur ens espera. Torne a llegir a Tonucci (La ciutat dels xiquets, 1997) que feia aquesta reflexió, segons ell, curiosa i inquietant: “si l'organització del treball segueix amb les tendències actuals, els horaris de treball tendiran a disminuir cada vegada més. Els nostres xiquets de hui demà seran treballadors amb molt més temps lliure respecte al que hui tenim, però hauran sigut xiquets sense temps lliure i, per tant, incapaços d'utilitzar-ho, d'aprofitar-ho”.
Recordem que el pedagog italià proposa prendre a la gent menuda com a referència per a ordenar d'una altra manera la ciutat, que fins ara “s'ha pensat, projectat i avaluat prenent com a paràmetre un ciutadà mitjà amb les característiques d'adult, home i treballador, i que correspon a l'elector fort”.
No és el model de mobilitat dominant l'únic responsable de la mercantilització del carrer ni de la marginació de tants sectors socials, però si molt determinant. La turistizació, per posar un exemple, està causant greus desequilibris no sols al carrer, també en l'habitatge i en la pèrdua de referències bàsiques com són les botigues ‘de tota la vida’.
Tot reconeixent el notable augment de l'ús de la bicicleta, la recuperació de les places centrals i la substancial millora del servei de l'EMT, continua sent un model ‘tot per a l'automòbil’, un model amb greus efectes per a la salut pública.
Cal replantejar, doncs, la situació fixant com a objectiu prioritari la preeminència dels desplaçaments a peu i en transport col·lectiu. Cal reconsiderar el repartiment actual de l'espai públic, hegemònicament favorable al trànsit privat, i abordar de forma decidida la millora i coordinació del transport públic metropolità. No és només un espai per a moure's, també per a estar i socialitzar.
Tornem a posar la vista en els pròxims comicis. És molt demanar assossec per a un debat sobre el futur de la nostra ciutat?...
Ací mateix es pot consultar tot allò que té a vore amb la Trobada municipalista citada en aquest article, incloent-hi el document de conclusions.
Eppur si muove! , més convocatòries:
27 d’abril: Debat sobre salut amb els partits polítics, OCCC l’Octubre.
3 de maig: València veïnal per a la millora dels barris, Fac. de Geografia.
Sobre este blog
En un moment en què la lluita contra el canvi climàtic guanya protagonisme, aquest blog pretén aprofundir en el debat sobre el territori i els impactes que suporta. Es tracta d'un espai dedicat a l'anàlisi i la reflexió, en què col·laboraran professionals de diferents disciplines. El territori, la ciutat, el medi ambient i la cultura són els eixos d’un imprescindible debat, amb l'objectiu de lluitar a favor de la salut del planeta i contra les desigualtats socials.
0