Adeu a la barrera ferroviària de València: iniciat el soterrament de les vies que acabarà amb l’enderrocament del pont de Giorgeta

Després de més de dues dècades de reivindicacions i projectes, comencen les obres que permetran dir adeu a la barrera ferroviària que històricament ha partit en dos els barris del sud de València.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va visitar dilluns, amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i l’alcalde de València, Joan Ribó, la zona en què s’iniciaran les faenes per al soterrament dels accessos ferroviaris a la ciutat de València des del bulevard sud fins a l’estació Joaquín Sorolla, cosa que implicarà al seu torn la demolició del pont de Giorgeta, i quedarà unida aquesta avinguda amb Peris i Valero a cota zero. Les obres inclouen també l’ampliació de l’estació Joaquín Sorolla i del seu aparcament

Durant la visita, a què també van assistir la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i la presidenta d’Adif, María Luisa Domínguez, la ministra Sánchez ha indicat: “Iniciem la metamorfosi urbana de València i donem un nou impuls al Corredor Mediterrani”.

Aquest projecte suposa una inversió superior a 440 milions d’euros finançada pel Govern (50%), la Generalitat (25%) i l’Ajuntament (25%) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), a través dels fons de la Unió Europea NextGenerationEU, i inclou la construcció del canal d’accés, l’ampliació i la remodelació de l’Estació de València-Joaquín Sorolla i l’ampliació del seu aparcament.

Aquest conjunt d’actuacions permet un avanç molt important en el nuc central del Corredor Mediterrani i, a més, afavoriran el desenvolupament urbanístic en l’àmbit del Parc Central. Encara que localitzades a València, ha indicat la titular del Mitma, milloraran en un futur pròxim les connexions de les ciutats mediterrànies, acostant-les una mica més a Europa. “Estic segura que aquests desenvolupaments obriran un ventall de possibilitats de mobilitat i comerç i que això, al seu torn, tindrà un impacte positiu en la vida real de moltes persones”, va afirmar la ministra.

Pel que fa a la remodelació de l’estació, Sánchez ha subratllat que hi passen uns 3,8 milions de viatgers anuals, però, d’ací a 5 anys i d’acord amb els estudis de demanda, podrien més que duplicar-se a causa de la liberalització del transport ferroviari de viatgers. D’aquesta manera “ens ajustem a l’increïble potencial que s’obri davant la ciutat”.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha afirmat que l’inici del canal d’accés a València suposa una “fita fonamental” per a la transformació ferroviària de la ciutat i l’impuls d’una infraestructura estratègica per a la Comunitat Valenciana com el Corredor Mediterrani.

L’alcalde Joan Ribó va recordar que “València s’ha mantingut en el furgó de cua dins del context de les grans ciutats europees a mantindre una estació de caràcter terminal en ple segle XXI i, per això, hem d’aprofitar aquest moment per a exigir celeritat al Ministeri de Transports en la tramitació dels projectes de túnel passant i de l’estació central de la nostra ciutat, així com la doble plataforma entre València i Castelló. Fa setze mesos que esperem des que es va presentar l’estudi informatiu d’alternatives per a la nova plataforma ferroviària València-Castelló” i “des del mes d’octubre del 2022, per al túnel passant”.

En l’espai alliberat de les vies s’habilitarà el corredor verd García Lorca, que disposarà de 49.000 metres quadrats de superfície enjardinada i un quilòmetre de longitud. La reurbanització de l’entorn preveu un espai totalment naturalitzat, sense recorreguts longitudinals de vehicles, sinó accessos d’entrada i d’eixida als blocs d’edificis en bucle; voreres entre sis i dotze metres, i dos carrils bici bidireccionals de tres metres d’amplària, en tots dos laterals.

Inici de les actuacions

D’aquesta manera, després de la signatura de replanteig feta hui abans de la visita, s’inicien les primeres actuacions: campanyes de topografia i sondejos complementaris, gestió dels serveis afectats i començament dels moviments de terres. Posteriorment, s’abordarà el desviament ferroviari de la línia d’alta velocitat per executar les pantalles de l’estructura del canal d’accés.

Una vegada finalitzada la modificació dels serveis afectats, s’iniciarà el desviament ferroviari de la línia d’alta velocitat, amb la finalitat de disposar d’espai per a iniciar l’execució de les pantalles de l’estructura del canal d’accés. Així mateix, es començaria la remodelació de la urbanització de l’entorn de l’estació de València-Joaquín Sorolla per ampliar l’edifici d’instal·lacions.

Aposta del Mitma pel Corredor Mediterrani

La titular del Mitma, en la seua intervenció, va deixar clara l’aposta inequívoca del Govern d’Espanya pel Corredor Mediterrani. “No hi ha res més que acostar-se als fets per comprovar-ho. En aquests més de quatre anys i mig de Govern, hem augmentat la seua longitud en 254 quilòmetres”, ha indicat. De fet, s’ha referit a l’última fita que va tindre lloc el desembre passat, completant la connexió de Múrcia amb l’alta velocitat.

La ministra va recordar: “Quan vam arribar al Govern quedava quasi la meitat del Corredor per definir. Una situació que hem revertit. Ara tenim un pla seqüenciat d’actuacions completament definides en tots i cadascun dels trams del Corredor Mediterrani”.

Així doncs, des del 2008 el Corredor Mediterrani va sumant quilòmetres, i ja arriba a 605, dels quals el 40% (254 quilòmetres) s’han posat en servei en aquests quatre anys i mig. De fet, des del ministeri es treballa amb l’objectiu de continuar avançant, ja que en el primer semestre d’enguany està previst arribar a 327 quilòmetres amb les pròximes posades en servei. Això suposarà que la meitat del Corredor existent en aquests moments s’haja posat en servei en aquesta legislatura.

“En totes les comunitats per les quals discorre el Corredor hi ha obres en marxa”, ha insistit la responsable del Departament, “cosa a què cal afegir el conjunt de projectes constructius i estudis informatius en què treballem a hores d’ara”.

Corredor Mediterrani a la Comunitat Valenciana

La ministra va assenyalar que enguany es destinen 344 milions d’euros per al Corredor Mediterrani a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, l’últim pas es va fer fa una setmana amb la presentació de la proposta tècnica a l’Ajuntament d’Alacant per a donar continuïtat al Corredor, alhora que es facilita una integració urbana a la ciutat.

Raquel Sánchez va detallar algunes de les obres en curs que estan desenvolupant-se, com els trams de La Encina-Xàtiva-València, València-Castelló-Vandellòs, l’adaptació a amplària mixta entre València-Almussafes i el desenvolupament de terminals intermodals i logístiques, com la terminal València-Font de Sant Lluís i l’accés ferroviari als ports de Sagunt i Castelló.

Així doncs, la ministra va avançar que, una vegada sotmesos a informació pública els estudis informatius del nou eix passant nord-sud de la xarxa arterial ferroviària de València i de la segona plataforma d’alta velocitat València-Castelló, el ministeri continua treballant-hi i avançant per estar en disposició de sotmetre’ls a avaluació ambiental aquest primer semestre de l’any.

“Caminem així cap a una solució global per a materialitzar una nova connexió ferroviària entre València i Castelló amb què estalviarem temps de viatge, millorarem els serveis d’Alta Velocitat i Rodalia i eliminarem les limitacions de capacitat del tram València-Castelló pel fet de disposar d’una doble plataforma ferroviària”, va indicar

Finalment, la titular del Mitma va assegurar que segueixen els avanços per a la configuració final de l’Estació Central, la pedra angular de tot l’entramat d’actuacions que estan desenvolupant-se. “Una estació el disseny de la qual ampliarem amb l’objectiu que permeta el creixement de circulacions que tenim previst”.