Així treballen els “herois” de l’incendi de Begís: necessitat de voluntaris i excés d’hores extres per falta de bombers

“Falten efectius en totes les categories, hi ha un problema estructural que ens porta a haver de fer milers d’hores extres, cosa que en teoria no està permés, llevat de casos excepcionals com l’incendi de Begís. Tot i així, sempre que es convoquen places queden llocs vacants i això al final repercuteix en el ciutadà que, o bé no pot entrar en el cos, o no se li presta el servei adequat. A Begís hem hagut de doblar torns i renunciar a vacances, que pot ser comprensible en una emergència com aquesta, però no hem tingut quasi temps per a descansar i això augmenta el perill d’incidents”.

Ho explica un bomber del Consorci Provincial de València que ha preferit mantindre’s en l’anonimat. No obstant això, el seu testimoniatge posa en evidència la falta de personal que en grans incendis com el de Begís o la Vall d’Ebo pot suposar un risc per a la seua integritat a causa del cansament acumulat.

La versió d’aquest efectiu és corroborada pels diferents sindicats consultats, si bé és cert que tots coincideixen que el Consorci de Castelló és el que té més dèficit de personal. A grans trets, en aquests moments el Consorci d’Alacant compta amb uns 450 efectius, el de València amb 470 i Castelló amb tan sols amb 180.

Des del sindicat UGT asseguren que durant l’incendi de Begís han hagut de fer torns de 15 hores durant dos i tres dies seguits i que en les tasques d’extinció hi ha hagut més bombers de València que de Castelló: “Dels quatre sectors en què estava dividit l’incendi, el Consorci de Castelló tan sols ha pogut cobrir-ne un, juntament amb la Unitat Militar d’Emergències (UME)”.

Els qualificats com a herois durant aquests dies per la major part dels responsables polítics també tenen un límit. “Al final vas acumulant cansament amb el pas dels dies i la gent ha acabat fosa”, expliquen.

En aquest sentit, des del sindicat exigeixen “que es duplique el personal” i que s’acabe amb el personal voluntari, ciutadans que reben un curs de formació i que acudeixen a alguns parcs de l’interior de Castelló i de València: “Malgrat ser voluntaris, se’ls paga 10 euros l’hora, és una situació que fa anys que denunciem i demanem que es corregisca amb augment de personal”.

Fonts de la Diputació de Castelló asseguren que “el compromís amb la millora de les condicions laborals així com la dotació de més recursos tècnics i humans amb Bombers Diputació de Castelló és clar i manifest”.

Un exemple d'això és que, “en aquests tres anys, no sols s'ha augmentat el nombre de professionals, sinó que també s'ha activat una bossa per a cobrir baixes i vacances. En total, la plantilla s'ha ampliat en 30 professionals, fins a arribar a un total de 180 bombers distribuïts pels diferents parcs de la província”.

Les mateixes fonts asseguren que “el compromís amb la millora de les condicions laborals així com la dotació de més recursos tècnics i humans amb Bombers Diputació de Castelló continua més vigent que mai” i es continuarà treballant “perquè així siga en benefici dels treballadors, el medi ambient i els veïns i veïnes de la província”

En el cas de València, segons el mateix sindicat, encara que també hi ha personal voluntari en les zones de Xelva i Titagües, la situació de falta de personal no és tan apressant i a més està en vies de resoldre’s o almenys d’atenuar-se: “La plantilla està agafada amb pinces, però hi ha en marxa una ampliació de plantilla de 150 persones en uns quants anys de la qual ja han entrat els primers 40 efectius”.

Per part seua, el Sindicat de Professional de Policia Local i Bombers (SPPLB) afirma que en el Consorci de València “s’han anat cobrint vacants però, sempre queden places per cobrir i aquest dèficit es cobreix amb hores extres”, una situació insostenible quan sorgeixen grans incendis.

Des de la Diputació de València defensen que “la figura del voluntari està recollida i regulada per llei des de 2011 per a les zones d'interior ja que un parc de bombers professional costa 3 milions d'euros, si és normal que es prioritzen altres recursos com a centres escolars o de salut”.

A més, asseguren que actualment no hi ha vacants en l'escala bàsica de bombers i que s'ha aprovat un augment de plantilla i quant a les hores extra reconeixen que es donen, sobretot en els grans incendis, però comenten que desconeixen una reivindicació per part dels sindicats que es realitzen menys.

Excés d’hores dels bombers forestals

Quant als bombers forestals de la Generalitat Valenciana, amb 800 efectius, UGT anuncia que elaborarà un informe sobre el dèficit de personal i l’excés d’hores extres fetes i que estudiarà emprendre accions legals: “Han jugat molt amb la bona voluntat de la gent i amb el seu sentit de la responsabilitat però no pot ser que s’hagen fet torns de fins a 20 hores quan, per exemple, en teoria a les nits no es poden fer hores extres. I tot això a més quan hi ha unes 40 places sense cobrir”.

Des d’UGT han exigit que s’equipare aquest cos amb el dels bombers provincials quant a salari i condicions, ja que als de la Generalitat no se’ls reconeix ni la nocturnitat ni la perillositat. Així doncs, un bomber forestal cobra de mitjana sense antiguitat uns 1.300 euros i un del Consorci, uns 1.700 euros.

Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria de Justícia comenten que la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE) està en vies de formalitzar el nou conveni col·lectiu per a tota la plantilla: “Actualment, l’entitat està immersa en ple període de negociació amb la representació sindical d’un nou conveni, que aglutine tot el personal sota el mateix paraigua normatiu. Fins hui s’han mantingut reunions successives sobre aquest tema, l’última hui, dia 25 d’agost”.

A més, afigen que l’objectiu és que el nou marc laboral incloga, entre altres aspectes, drets tan importants com la regulació de la segona activitat, l’adaptació del lloc per a personal no apte o apte amb limitacions, l’homogeneïtzació de la cobertura per baixes per incapacitat temporal, l’accés a la promoció interna en igualtat d’oportunitats per al personal anual o de reforç o la implementació d’estudis que permeten avançar en la investigació de malalties professionals.

La SGISE també treballa actualment en actitud d’estabilització de la plantilla. S’han publicat 322 places en una OPE extraordinària d’estabilització de la Llei 20/2021 amb 282 places. Una segona OPE ordinària 2020 i 2021 amb 40 places i està pendent d’autoritzar una OPE ordinària 2022 amb 16 places més. L’objectiu és finalitzar els processos el 2024 per reduir la temporalitat per davall del 8% que marca la Llei 20/2021.

CGT denúncia falta d’equips de protecció

El sindicat CGT va denunciar dijous falta de formació i equips de protecció dels agents mediambientals a Castelló i Alacant i va assegurar que molts dels efectius han acudit de manera voluntària a sufocar els incendis forestals de Begís i Vall d’Ebo, malgrat el “mal tracte” de la Conselleria d’Agricultura.

Segons el sindicat, CGT ha aconseguit que la Conselleria d’Agricultura “comence a complir parcialment els requeriments de la Inspecció de Treball” sobre els extrems denunciats “però només a la província de València”.

“Després d’anys demanant la dotació, la formació i l’ordenació del col·lectiu sense resultats, vam denunciar al febrer del 2021 la falta d’equips de protecció individual i formació de seguretat en incendis forestals, però la conselleria es va negar a complir el requeriment de la Inspecció de Treball de València”, va subratllar el sindicat, que va explicar que va presentar una segona denúncia per l’“incompliment” de l’anterior, acompanyada de cinc denúncies més per altres incompliments de l’avaluació de riscos laborals de la mateixa Generalitat Valenciana.

En totes reflectien la falta d’uniformes, d’emissores i de guants de treball per als de nova incorporació i falta de formació en conducció de vehicles 4x4 i de cartografia per a tot el personal, del què asseguren que només disposen de mapes de paper de fa més de 15 anys.