“Als meus 84 anys he passat sola la COVID-19 i no recorde res pitjor que aquesta pandèmia, la gent ha perdut l’alegria”

“Als meus 84 anys he passat de tot, la guerra, la postguerra, la riuada del 57, que va ser horrorosa, però crec que aquesta pandèmia és el pitjor que he viscut, perquè en totes aquestes situacions, malgrat ser molt dures, continuava havent-hi aquesta relació afectiva pròxima entre amics, veïns o familiars; ací al Cabanyal, que era un poble, tots ens ajudàvem i això sempre reconfortava, però ara amb el virus tot això s’ha perdut i per això hi ha aquesta sensació de tristor tan gran, la gent ha perdut l’alegria”.

Josefa Gallart és una de les 43.000 persones majors de València que afronta la pandèmia en soledat i que, a més, ha vençut el coronavirus en aquesta situació. En concret, fa 30 anys que viu sola a la casa que la va veure nàixer, un habitatge tradicional de planta baixa i una altura al carrer del Doctor Lluch del barri mariner.

Fa just un any que va irrompre la pandèmia, però, malgrat la seua situació, assegura que en cap moment va passar por: “Des del primer moment ho vaig viure a la meua manera, quan havia d’eixir a comprar el pa o a la farmàcia, em posava els meus guants i la meua màscara i eixia, però mai he tingut por ni m’he trobat sola, potser perquè he estat 40 anys treballant en un comerç menut de roba i això t’avesa molt en tots els sentits”.

Gallart ha comptat amb el suport de la Creu Roja, entitat de la qual és sòcia des de fa 20 anys. Des de fa quatre anys rep la visita d’una voluntària una vegada a la setmana que l’acompanya a fer compres i gestions. Aquesta ajuda va passar a ser telefònica durant la pandèmia, ja que no volia “posar en risc ningú”, per la qual cosa, especialment durant el tancament del primer estat d’alarma, no va tindre cap mena de companyia presencial.

“Em dedicava a pensar en coses agradables, en viatges, per trobar-me bé d’ànims. La tele no m’agradava veure-la, perquè tot eren males notícies i em posava nerviosa”, explica.

Va ser a mitjan desembre que va començar a notar fred i a tindre una mica de febra, primers símptomes d’un possible contagi: “No sé com ho vaig agafar, imagine que en una de les ocasions en què vaig eixir de casa; vaig telefonar al servei de teleassistència i em van enviar en una ambulància a l’Hospital Clínic; recorde que hi havia moltíssima gent, llits pertot arreu; aquest va ser l’únic moment en què vaig passar por, però no pel virus, sinó perquè no volia quedar-me allí, volia anar-me’n a casa”.

Efectivament, Josefa va donar positiu, però després de fer-li les radiografies i les analítiques oportunes i com que presentava símptomes lleus, l’ambulància la va tornar a portar a casa, on va passar la malaltia “sense complicacions de cap mena”. “Vaig estar a casa i la meua neboda, que viu dalt, va estar pendent de mi, encara que sense contacte directe, perquè no volia exposar-la, ja que a més té una filla de 14 anys”, explica.

Després de la tercera onada, Josefa ha recuperat el servei d’acompanyament presencial de la Creu Roja. Simone Gomes, voluntària brasilera de 53 anys, acudeix a visitar-la un parell d’hores a la setmana: “Sempre m’ha agradat dedicar temps a les persones que ho necessiten i, quan vaig arribar a València fa tres anys, em vaig apuntar a la Creu Roja com a voluntària per ajudar persones majors que viuen soles, ja que m’agrada sentir-me útil, és una cosa que em fa sentir-me bé”. Així doncs, acompanya Josefa a cal metge si cal, al centre a comprar amb autobús o al supermercat

8.717 persones majors ateses el 2020

Segons han informat fonts de la Creu Roja, en tots els projectes que desenvolupen amb persones majors a la província de València i que busquen de manera directa o indirecta pal·liar situacions de soledat, durant el 2020, a la província de València, s’ha atés un total de 8.717 persones i s’han fet 144.549 intervencions.

Entre aquestes, destaquen acompanyaments fora del domicili a fer gestions i tràmits, seguiment de l’estat de salut, mobilització de la persona major als llocs o centres necessaris per a facilitar la realització d’activitats que fomenten les relacions socials positives i la participació.

També activitats de promoció de la participació: individuals o grupals, centrades a millorar la salut física (ioga, passejos saludables, ball, activitats físiques en parcs, compra saludable, recollida de fruites i verdures d’horts ecològics per a consum propi, intercanvi de receptes) i activitats grupals entre iguals per a crear materials, continguts o activitats per ajudar altres persones majors del projecte.

No obstant això, el projecte en què treballen més amb majors en soledat és el programa de “Xarxa social per a persones majors: enredra’t”, en el qual durant l’any 2020 van atendre 362 persones amb 3.016 intervencions.

Aquest projecte pretén que la persona major puga millorar, incrementar i afermar la seua xarxa social, com a malla social de suport emocional, personal i preventiu, reduint així el sentiment de soledat i l’aïllament involuntari, i millorant així la seua qualitat de vida en el seu procés d’envelliment.

L’objectiu general d’aquest projecte és millorar la qualitat de vida de les persones majors i té com a objectiu específic reduir la soledat i l’aïllament involuntari.