'Altes Comissions' de la Generalitat Valenciana

Hi ha premis que honoren els guardonats i premiats que prestigien els premis. Un grup selecte d'ungits amb les condecoracions que es concedeixen amb motiu del 9 d'octubre atorguen un extraordinari caixet a aquests reconeixements institucionals per les seues aportacions en R+D+i al camp de la delinqüència de guant blanc. En aquestes hi ha quatre premiats amb les Altes Distincions: els expresidents valencians Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, l'exministre i expresident balear Jaume Matas i el rei emèrit, Joan Carles I.

A base de delictes fiscals, en el cas del monarca, de prevaricar, falsificar documents o cobrar mossegades, aquestes insignes personalitats van amassar un interessant patrimoni. Tots han estat premiats pel Consell del PP, els anys 2002 (Zaplana), 2003 (Matas), 2004 (Olives) i 2007, cas del monarca. Tots quatre van rebre l'Alta Distinció de la Generalitat perquè els governs d'Olivas (que va homenatjar Zaplana) i de Francisco Camps van entendre que el seu perfil era el de persones que havien prestat un “gran servei en defensa dels interessos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana”. Aquest és l'esperit d'aquests guardons, segons consta al decret 28/1986 amb què el Consell va establir uns ja tradicionals premis que amb tota la pompa i solemnitat es lliuren cada any al Saló de Corts del Palau de la Generalitat.

Barallats amb la llei

Els quatre premiats comparteixen l'afició d'infringir les lleis. Tres han estat condemnats conjuntament a 16 anys i 5 mesos de presó. A Zaplana li han caigut 10 anys i 5 mesos per blanqueig, suborn i falsedat documental; a Olivas se li va imposar el 2017 una pena d'un any i mig de presó per falsificar una factura, i el també zaplanista Jaume Matas va ser dues vegades sentenciat. Una primera, pel cas Palma Arena (nou mesos de presó), i la segona, per l'escàndol Nóos, pel qual van caure tres anys i vuit mesos de presó per prevaricació i frau. A les penes de passar una temporada entre reixes, cal sumar 24 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic.

Entre tots es van apropiar gairebé de 200 milions d'euros en mossegades. 20,6 es va emportar Zaplana de les concessions de les ITV a firmes de Vicente Cotino i família. Olivas va facturar, a través de la seua consultora Imarol SL, 580.000 euros a aquest mateix empresari, la firma del qual Asedes Capital controlava el 25% de Projectes Eòlics Valencians, concessionària del Pla Eòlic. La revenda de les ITV i d'aquesta participació va generar als Cotino 86,5 milions de plusvàlues.

Cinc delictes fiscals reials

Per la seua banda, el rei emèrit va treballar a l'engròs i es va embutxacar més de 176 milions en mossegades. No ha estat judicialment condemnat, ni tan sols jutjat, perquè els almenys cinc delictes fiscals acreditats es van cometre del 2008 al 2012. Abans de juny del 2014, data de la seua abdicació, i, per tant, gaudia d'inviolabilitat, tant en les seues actuacions de monarca com en l'esfera privada, segons es recordava en el decret d'arxiu de la investigació de la Fiscalia. El monarca va haver de fer, amb tot, una regularització de les obligacions fiscals i aportar 5.095.148 euros a l'Agència Tributària.

També es va beneficiar de la prescripció d'un possible delicte de suborn, per les comissions que va rebre en comptes estrangers. Va percebre 100 milions de dòlars (uns 66 milions d'euros al canvi de llavors) del rei Abdallah, d'Aràbia Saudita, l'agost del 2008. Els diners es van ingressar en un compte del banc suís Mirabaud a nom de la fundació Lucum, del qual n'era titular el llavors rei d'Espanya i beneficiari, el seu fill Felip VI.

Aquest pagament al rei Joan Carles I, investigat pel fiscal suís Ives Bertossa, va ser una comissió per haver intervingut en l'adjudicació de l'AVE Medina-La Meca al consorci d'empreses Al-Shoula, amb participació de les espanyoles ADIF, Talgo, Indra, OHL, Abengoa o Renfe, entre d'altres. Una obra que es va pressupostar en 6.700 milions d'euros. A més, el rei emèrit va rebre un ingrés d?1,8 milions del Sultà de Bahrain i un milió d'euros d'un empresari mexicà. Sense comptar els 12 milions que li van detectar en un compte a Jersey (Illes del Canal).

Reconeixements variats i de prestigi

Les Altes Distincions de la Generalitat han reconegut trajectòries de notables científics, músics, escriptors o professionals de diferents àmbits. Com Adela Cortina, Avelino Corma, Pere Cavadas, Alejandra Soler, Francisco Brines, Pere Maria Orts, Joan Manuel Serrat, Raimon... I també persones de tot signe polític des de Manuel Broseta i Vicente González Lizondo fins a Carmen Alborch o Joan Fuster. No figuren, de moment, al palmarès cap dels quatre exconsellers del PP condemnats per corrupció: Rafael Blasco, Serafín Castellano, Luis Rosado i Milagrosa Martínez.

Actualment, cap dels premis del 9 d'octubre, que s'atorguen en diferents modalitats, té dotació econòmica. El president Alberto Fabra va suprimir aquesta “estrena” prenadalenca en la tasca de desballestament de la Generalitat, després de la Gran Depressió del 2008. El mateix Fabra va retirar a Matas la condició d'ambaixador honorífic de la Comunitat Valenciana el març del 2012, quan es va fer pública la primera sentència de condemna. Va ser desposseït d'aquest honor nou anys després que li concediren el títol per la seua amistat amb Zaplana. Un afecte que es va llaurar quan Matas va cursar Empresarials a la Universitat de València. I Zaplana estudiava Dret. Bé, n'estava matriculat.

Una causa judicial pendent

El currículum conjunt d'aquests quatre distingits guardonats el dia de la Comunitat Valenciana pot continuar engreixant-se. Perquè a Olivas li queda una causa pendent amb la justícia: el cas Gran Coral Carib. Se'l processarà, juntament amb altres directius de Bancaixa i Banc de València, per un desfalcament de 750 milions d'euros en la concessió de crèdits sense garanties als empresaris de Benidorm Vicente Ferri i José Salvador Baldó per a aquest projecte immobiliari al Carib mexicà. Aquests promotors van donar un colp de pilota de 250 milions entre 2005 i 2009.

El més notable, el rei

El més il·lustre de la llarga llista de distingits amb aquests premis és Felip VI. Va rebre l'Alta Distinció el 2014. L'actual rei era beneficiari dels diners de l'esmentada fundació Lucum, a què van arribar les comissions de Riad per al seu pare. El monarca va renunciar a aquests diners el 14 de març del 2020. En plena pandèmia. I un any després de conèixer que era hereu d'aquells fons.