Barraques en el circuit urbà de Fórmula 1 de València: així ha acabat el projecte estrela de Camps que va costar 89 milions

Els monoplaces circulaven a tota velocitat pel circuit urbà, els àtics i els balcons dels habitatges pròxims es llogaven a preus desorbitats i els iots atracaven en la dàrsena interior del port de València per veure les carreres.

Amb València en la cresta de l’ona mediàtica després de la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 va ser el projecte estrela amb què Francisco Camps concorria a les eleccions de maig del 2007. No debades, el Gran Premi i el circuit urbà es van presentar 17 dies abans dels comicis, també amb la presència de Rita Barberá, en un acte en què el magnat Bernie Ecclestone va anunciar que només hi hauria Fórmula 1 a València si l’expresident popular guanyava en les urnes.

Tant Camps com Barberá van véncer amb majories àmplies, amb la qual cosa va començar a gestar-se el seu somni, el de veure rodar els monoplaces al costat de iots de luxe en el port de València, a imatge i semblança de Mònaco. D’aquesta manera, amb les carreres a poc més d’un any (la primera va tindre lloc a l’agost del 2008), el traçat es va construir contra vent i marea, saltant-se tots els tràmits administratius, passant per damunt dels veïns de Natzaret i amb la crisi econòmica irrompent amb força.

Mentre s’aprovaven dures retallades en els serveis públics, Camps i Barberá es passejaven dalt d’un Ferrari descapotable en la presentació de l’escuderia italiana en el circuit de Xest en una de les imatges que segurament més mal van fer al PP, assetjat llavors per casos de corrupció com Gürtel o Nóos.

De fet, Camps continua imputat en la causa que investiga la condició d’avaladora de la Generalitat Valenciana a l’empresa Valmor, creada per organitzar el Gran Premi de Fórmula 1, si bé és cert que el mes d’octubre passat la Fiscalia Anticorrupció en va sol·licitar l’arxivament. A més, està processat en la peça de Gürtel de Fitur.

Ara, nou anys després de l’últim Gran Premi d’Europa, les arques públiques de la Generalitat Valenciana continuen pagant la factura de l’esdeveniment que, segons Camps, seria “a cost zero”. Com va informar elDiario.es, fa poc la Conselleria d’Habitatge va abonar 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per fer front als costos de construcció del traçat.

El crèdit va començar a pagar-se el 2016 i té una vigència de huit anys a raó de 7,5 milions anuals, per la qual cosa queden per abonar 15 milions d’euros corresponents als exercicis 2022 i 2023.

El circuit, no obstant això, va tindre un cost total de 89,7 milions d’euros. Però no sols la construcció del traçat va suposar despesa per a les arques públiques. El cost total de l’organització del Gran Premi entre els anys 2008 i 2012 va ascendir a 308 milions d’euros entre el circuit (89,7 milions), la compra de l’empresa Valmor i el cànon (115 milions) o la retransmissió de Canal 9 (26 milions d’euros), entre altres conceptes.

Una despesa milionària que, lluny d’ajudar a revitalitzar la zona de Natzaret i el Grau, n’ha agreujat la degradació per la paràlisi que ha suposat per al desenvolupament del programa d’actuació integrada (PAI) del Grau.

Tal com ha comprovat in situ elDiario.es, el circuit urbà ha sigut ocupat per un assentament de barraques. Segons el vicepresident de l’associació veïnal Grau-Port i portaveu de la Plataforma Litoral per al Poble, Vicent Martínez, “fa uns tres anys van començar a aparéixer les primeres barraques i des de llavors l’assentament no ha deixat de créixer”.

Amb tot, afirma: “La realitat és que no causen cap molèstia, però no semblen les condicions més dignes per a aquestes persones. Els serveis socials haurien d’oferir-los alguna solució”.

Quant al circuit, explica que el que sol·liciten és “un projecte perquè se li done un ús públic provisional fins que es desenvolupe el PAI del Grau, ja que actualment suposa una enorme barrera urbanística entre aquest barri i Natzaret”.

A més, exigeix que es mantinga en unes condicions higienicosanitàries mínimes: “L’any passat van vindre 50 camions a emportar-se fem i enderrocs i ara comença a haver-hi zones de nou a què venen a tirar desaprofitaments de tota mena”.

El circuit continua tancat, encara que hi ha una part oberta a què s’accedeix des del carrer del Poeta Sanmartín i Aguirre que porta al cementeri i per aquesta zona entren i ixen les persones que viuen en l’assentament. Segons Martínez, fins i tot hi entren vehicles a fer pràctiques de conducció i també patinadors que han arribat a fer carreres.

“Haurien de fer un eix per als vianants que connectara la nova zona que estan acabant del PAI del Camí Fondo amb el Cuc de Llum per connectar-lo d’una manera ràpida amb el barri de Natzaret, ja que ara cal fer una volta tremend a tot el circuit per a poder creuar”, explica Martínez, que recorda la reivindicació del barri respecte al PAI del Grau: “La zona verda del llit del riu ha de seguir la mateixa amplària que la part de la Ciutat de les Ciències”.

El desenvolupament del Grau es manté embossat a causa de les dificultats per a desenvolupar el conveni signat pel Consistori, dirigit llavors per Rita Barberà, amb la Generalitat, que llavors presidia Camps mateix, per finançar les obres del circuit.

En virtut d’aquest acord, l’Administració autonòmica va avançar 45 milions d’euros per a la construcció del traçat al seu pas pel Grau, que després li tornaria el consistori mitjançant algun tipus de gravamen a repercutir als propietaris dels terrenys, ja que, en realitat, aquesta part de l’asfaltat es reconvertiria als carrers de la futura urbanització del PAI del Grau.

No obstant això, aquesta solució planteja molts problemes legals. L’Ajuntament treballa en un estudi per a determinar a quant podrien ascendir les càrregues repercutibles als propietaris, però ja ha deixat entreveure que serà molt complicat recuperar la totalitat dels 45 milions, per la qual cosa la diferència haurà de ser assumida per l’Administració.