El Bisbat de Tortosa perd la batalla per a agenciar-se un campanar restaurat set vegades amb fons públics

La torre campanar de Sant Mateu, un municipi de quasi 2.000 habitants de la comarca castellonenca del Baix Maestrat, seguirà inscrita en el cadastre a nom de l’ajuntament malgrat la resistència del Bisbat de Tortosa, de qui depenen 13 parròquies de les comarques valencianes dels Ports i del Baix Maestrat. El vestigi, incloent-hi la campana dels quarts del rellotge, ha sigut restaurat fins a set vegades pel consistori, governat pel PSPV-PSOE, i figura en el seu inventari de béns. El Bisbat de Tortosa considera que és seu. No obstant això, una sentència de la secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha frenat l’intent d’apropiació per part de la diòcesi en una batalla jurídica que ha durat sis anys.

En 2015, l’Ajuntament de Sant Mateu va sol·licitar a la gerència regional del Cadastre de Castelló la titularitat cadastral i segregació de la torre campanar del municipi. Dos anys després, durant el tràmit d’audiència, el Bisbat de Tortosa va presentar dues notes simples de dues finques registrals relatives a la casa abadia i al calvari confrontants amb la torre campanar. Finalment, el cadastre va acordar segregar el monument i inscriure com a titular l’Ajuntament de Sant Mateu.

El Bisbat va formular un recurs de reposició davant el Tribunal Economicoadministratiu Regional de la Comunitat Valenciana en què al·legava la pretesa nul·litat del procediment pel fet de considerar-se propietari de la finca urbana de l’església arxiprestal, un monument representatiu de l’arquitectura del gòtic valencià i reconegut com a Bé d’Interés Cultural (BIC), així com de l’annexa torre campanar.

L’Advocacia de l’Estat es va oposar a la demanda argumentant que el Bisbat manca de títol dominical sobre la torre campanar i l’església arxiprestal. L’Església només té inscrita la casa abadia i el calvari annex, mentre que l’Ajuntament de Sant Mateu té inventariada la torre campanar, també immatriculada en el Registre de la Propietat a nom seu.

La representació jurídica del consistori recorda que el bé immoble figura en l’Inventari de béns municipals des del 31 de desembre de 1970. A més, Sant Mateu també ha fet “nombroses obres de conservació i manteniment”. Per contra, el Bisbat de Tortosa “manca de cap títol”.

El consistori compta amb un informe de l’arquitecte municipal i amb la certificació del secretari que acredita els “usos religiosos i profans, amb rellotge públic” de la torre campanar, de 97,77 metres quadrats. La campana es va restaurar el 1990 i el 1998 i la torre campanar el 1994, 1999, 2000, 2001 i 2014, “actuant en tot moment com a titular dominical i promotor l’Ajuntament de Sant Mateu”.

El Bisbat no aporta proves

Així doncs, la secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV ha desestimat les pretensions del Bisbat de Tortosa, que “es limita a manifestar la seua disconformitat amb l’alteració cadastral de l’immoble” sense aportar acreditació documental que “desvirtue les pretensions de certesa, legalitat i validesa” ni “puga corroborar-se a través dels mateixos documents i antecedents que obren en l’expedient”.

“Més aviat al contrari”, abunda la sentència, “tan sols consta que el Bisbat de Tortosa té inscrits en el Registre de la Propietat una casa abadia pròxima i el lloc on es du a terme el viacrucis o Calvari, sense haver aportat prova de suport de les seues al·legacions”. L’actuació del cadastre va ser “procedent” i “d’acord amb la realitat cadastral i a la seua normativa”, conclou la sentència, que no és ferma i que imposa les costes processals al Bisbat.