“Cal ressuscitar un PSPV mort, dirigit sempre pels mateixos quatre”

Rafa García (1971) és militant socialista des del 1993 i alcalde de Burjassot des del 2014. Llicenciat en Geografia i Història, ha treballat en l’àmbit municipal i ara, després de ser un dels primers suports de Pedro Sánchez en el seu camí triomfal envers el lideratge del PSOE, ha reptat Ximo Puig: competirà amb el president de la Generalitat per ser el secretari general del PSPV.

Pregunta: És vosté l’ariet utilitzat per Pedro Sánchez i José Luis Ábalos contra Ximo Puig?

Resposta. Em presente per iniciativa pròpia i després d’una reflexió profunda. Qui no crega en la democràcia interna, encarnada per les primàries, s’ha equivocat de partit. Les primàries garanteixen que qualsevol militant puga optar a dirigir el partit. Aspire a traslladar, a extrapolar, el projecte de Sánchez a la Comunitat Valenciana i generar il·lusió en la militància per a canviar les coses.

A qui li molesten les primàries en el PSPV?

Hi ha qui ha dit que afeblirien alguns [Ximo Puig, sobre el seu rol com a president de la Generalitat]... si açò fóra així el PSOE hauria decidit que no hi haguera primàries en aquells territoris on es governa. Aquest no és el cas. Puig s’ha dedicat a gestionar el Govern valencià i ha abandonat totalment el partit.

Quin és el seu pla per al PSPV?

Ressuscitar un partit mort. Cal que hi haja algú a l’altra banda, interlocució amb quadres i militància. Cal bandejar el fet que la direcció política estiga a càrrec de quatre, i sempre els mateixos quatre. Cal canviar i descentralitzar l’organització. No pot ser que tot el poder es concentre a Blanqueries, ha d’arribar a les agrupacions, les comarques i les direccions provincials. Algunes comarques fa tres anys que tenen gestores [els Serrans, per exemple, segons García], paradigma de l’abandonament absolut de l’organització.

“Els quatre de sempre”. Puig i el seu cercle de confiança han actuat per lliure en el partit?

Ja està bé que els quatre de sempre dirigisquen l’organització. El partit ha canviat i la participació de la militància és fonamental, encara que alguns no se n’hagen adonat.

Vosté ha criticat que el comité nacional, màxim òrgan entre congressos del PSPV, amb prou faenes s’ha convocat.

No hi ha hagut treball des de la direcció, absolutament inoperant. Com que no hi havia iniciatives a debatre, ni gestió de la qual rendir comptes, no s’ha convocat. El secretari general ni tan sols ha explicat perquè el PSOE s’hi va abstenir perquè governara el PP.

Ha dirigit el partit Puig com un autòcrata?

No, no l’ha dirigit.

Quin contacte ha tingut vosté amb Puig?

Mai no he tingut ocasió de comentar amb ell temes orgànics.

Les seues demandes no es podrien canalitzar a través de canvis en la cúpula que no posaren en dubte Puig?

Aquests canvis no són creïbles. Figures que desapareixen, però després tornen per no se sap molt bé què… Ací discutim un canvi profund, des de les arrels, no una operació de maquillatge. Ens juguem canvis consistents, tenir un projecte col·lectiu i no personal. D’ací un any estem en precampanya i d’ací dos, eleccions. Governar no ens garanteix res si no tenim un partit fort.

Està més fort el seu soci de govern, Compromís, que vostés?

És un exemple que una direcció coral pot funcionar si estan clars els objectius i es rema envers el mateix objectiu.

Pot Compromís superar el PSPV-PSOE en les eleccions del 2019?

Això només podria passar si el partit estiguera malament. Per exemple, a València ciutat ni tan sols som segona força.

La seua candidatura afebleix el president de la Generalitat?

Si fóra així, s’hauria de proposar en un congrés prohibir les primàries allà on es governa, però qui pensa açò no creu en les primàries. Jo crec en la democràcia interna. L’organització està feta per a consolidar i continuar la faena en les institucions, en aquest cas la Generalitat.

Imaginem que Rafa García bat amb claredat Ximo Puig. No quedaria molt tocat el lideratge del president?

En cap cas. M’hi presente per enfortir el partit. Vull que siguem la força majoritària, per damunt del PP, a la Comunitat Valenciana. Per a fer-ho, l’aparell orgànic, ara mort, ha de funcionar.

No hi ha exemples de bicefàlia en el PSOE o en el PSPV. El secretari general sempre ha estat el líder polític.

El partit s’ha adonat que ha de canviar i aquesta és una de les coses que cal canviar. O evolucionem amb la societat o continuarem perdent pes entre la societat, desconnectant-nos.

La consellera Montón o la vicepresidenta de les Corts Valencianes s’han alineat amb Puig.

Com va passar amb Pedro Sánchez, els qui voten i decideixen són els 18.000 militants. Em preocupa poder explicar el meu projecte en aquest congrés exprés.

És antidemocràtic convocar el congrés valencià tot just després de l’espanyol?

No, però és difícil tornar del congrés federal i tenir dos dies, dilluns i dimarts, per a presentar una candidatura. Potser pensaven que Puig no tindria rival o volien que no tinguera rival. El calendari no és el millor per a confrontar projectes i debatre idees. Hi havia pressa per tancar el procés i això és un error, error casualment també comés pel PSOE andalús.

Puig diu que aquest procés no té res a veure amb el de Sánchez contra Díaz.

Són processos diferents, però jo vull traslladar la il·lusió, la regeneració i la participació que representa Sánchez a la Comunitat Valenciana.

Vosté diu que el PSPV significa opacitat i inacció.

L’onada de transparència ha d’arribar al partit. No sabem si s’ha venut la seu de Blanqueries, ni quanta gent treballa en el partit. Les coses no es fan així. Aquest partit no és patrimoni de quatre.

Ximo Puig tornarà a ser candidat a la Generalitat?

Això no es discuteix perquè així ho diuen els estatuts. No hi ha primàries allà on es governa, encara que alguns sembla que volen confondre. Insistisc: no cal barrejar l’orgànic amb l’institucional.

Si vosté guanya, seria fàcil la cohabitació amb Puig?

Sí. M’hi presente per reforçar el partit.

Com puntua la gestió de Puig en la Generalitat?

Per damunt del 5, encara que els nombres són tramposos. La gestió és bona tenint en compte que estem en un govern de coalició i una institució en fallida després de l’etapa del PP. La gent torna a creure en les institucions.

La socialdemocràcia està en hores baixes.

Hi ha hagut desconnexió i falta de credibilitat, per això el discurs ha de canviar. La socialdemocràcia ha de tornar a ser hegemònica a Europa.