El cap de gabinet de Mazón va dir a la jutgessa que no el va traure d’El Ventorro en la dana per l’“impecable” paper de Pradas

José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Carlos Mazón, no va traure el president del reservat en el restaurant El Ventorro en què dinava amb Maribel Vilaplana perquè la consellera Salomé Pradas mantenia una “impecable” gestió de la comunicació de l’emergència de la dana. Així ho va afirmar davant la jutgessa instructora de la causa el 12 de desembre passat, segons diu l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés elDiario.es. Preguntat si “es va plantejar substituir l’agenda privada del president de la vesprada i posar-se a càrrec de l’emergència”, el testimoni va contestar que “durant tot el dia l’emergència funcionava correctament” i “es produïen rescats”, amb una “situació més complexa a Utiel”. “Si haguera sabut què passaria, tots haurien actuat diferent”, va postil·lar. I va assegurar que Mazón va estar “localitzat en tot moment”.

En matèria de comunicació, l’emergència de la dana era “ben gestionada”, segons el parer de l’antic alt càrrec de Presidència, mà dreta de Carlos Mazón. El testimoni, segons va explicar davant la jutgessa en la seua segona declaració, considerava que “amb la informació de què disposaven” no era “necessari, útil, adequat” que es fera una compareixença davant els mitjans abans de la que va protagonitzar Mazón a les 21.20, quan ja hi havia nombrosos morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions.

“Com a periodista”, amb més de dues dècades d’experiència, “qualifica que aquella vesprada es comunicava de manera constant i permanent el que passava en l’emergència”, segons diu l’acta de la seua declaració.

Cuenca va confirmar, tal com va informar elDdiario.es el 3 de març passat, que Mazón només es va desplaçar fins al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana després de parlar a les 19.43 amb Javier Sendra, un alt càrrec que patia en aquell moment la inundació del Post de Comandament de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), situat a tocar del barranc de Poio.

Mazón “va anar [al Cecopi] perquè el secretari autonòmic li va traslladar que hi havia un problema amb el metro i llavors va decidir anar-hi”, segons va resumir l’ex-cap de gabinet.

El Ventorro, restaurant de capçalera de Mazón

José Manuel Cuenca va descriure El Ventorro com el restaurant en què Carlos Mazón celebrava els àpats vinculats amb “totes les coses relacionades amb el PP, fins i tot menjades amb directors de mitjans”.

El cap de gabinet va manifestar que “no es fan públic cap dels àpats del president fora de la seua agenda pública”. La factura del dinar la va abonar el PP valencià, perquè era com a “president del grup parlamentari” popular en la cambra autonòmica.

Mazón, va explicar Cuenca, ja havia mantingut àpats en El Ventorro amb “tres o quatre persones més”, a més de Vilaplana, per a oferir-los la direcció d’À Punt, la televisió autonòmica valenciana. El testimoni es va negar a detallar la identitat d’aquests possibles candidats (“prefereix no dir els seus noms”). Només va detallar que un va ser Vicente Ordaz, actual president de la corporació audiovisual.

Cuenca nega que siga “invasiu”

Aquella tràgica jornada, que va deixar 230 morts, “no va donar ordres ni va protestar ni va fer cap suggeriment” a la consellera, segons va adduir el cap de gabinet.

El testimoni va tractar de rebaixar els seus requeriments per WhatsApp a Pradas sobre el confinament, una de les mesures que es debatia en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i que en Presidència es veia amb unes certes reticències.

Cuenca va concloure que “no ha sigut invasiu” respecte d’altres departaments del Consell i va defensar la seua ignorància en termes jurídics. “Això és com quan es parlava de la prima de risc, que no té ni maleïda idea del que era”, segons indica l’acta de la seua declaració a tall d’exemple. 

Quan va transmetre les ordres per WhatsApp a Pradas (“Salo, de confinar, res”), encara que “no parlava en nom de ningú”, va afirmar. “Per sentit comú”, associava “confinament a estat d’alarma”, en referència a les mesures governamentals de la pandèmia de la Covid-19. Per això, el va informar la consellera que estava consultant-se a l’Advocacia de la Generalitat.

La “col·loquialitat” en parlar amb la consellera “Salo”

El cap de gabinet es va permetre tutejar la consellera Pradas i dirigir-se a ella com a “Salo” per una “col·loquialitat” en parlar “així entre companys”. Les seues indicacions eren “una recomanació com a company de Govern”.

El testimoni, segons va declarar, va actuar “de nexe” amb el president Mazón, encara que no li va comentar res respecte de la possibilitat del confinament de la població.

També va manifestar que “no protegeix ningú” i que “sent el dolor i vol col·laborar amb les víctimes” i va lamentar l’“escarn públic” que ha patit des que Pradas va revelar els WhatsApp, “perquè fa la sensació que està protegint alguna cosa”. Després d’haver rebut la seua família insults en xarxes socials, Cuenca tenia “pànic”.

D’altra banda, José Manuel Cuenca va dubtar que “els tècnics hagueren de recaptar l’autorització dels polítics per a enviar l’Es-Alert”.

Se’n va anar del Palau per un “assumpte particular absolutament alié”

Cuenca va referendar que va abandonar el Palau de la Generalitat i se’n va anar a Benigànim i Xàtiva la vesprada de la dana per un “assumpte particular absolutament alié”, a pesar que, aquella nit mateixa, a la directora general Pilar Montes li va dir que es tractava d’un “tema de partit”.

Atrapat en un taxi de retorn a València, es va quedar a l’altura de la zona de Carlet “sense bateria o sense cobertura”.

També va detallar que va enviar a Pradas el contacte de l’alcaldessa d’Alginet, Elia Ferrer, que li havia telefonat per a demanar-li maquinària perquè tenia els carrers del seu municipi inundats.

L’alcaldessa popular, la més jove d’Espanya, li va dir que en el seu municipi hi havia una empresa de serveis: OHL. Cuenca, “casualment”, coneixia el delegat de la constructora, Manuel Blanco, i va instar Elia Ferrer a posar-se en contacte amb ell.