El catedràtic demandat pel fill de l’alferes que va participar en la condemna a Miguel Hernández: “Estic esgotat”

Juan Antonio Ríos Carratalá, catedràtic de literatura espanyola de la Universitat d’Alacant (UA), està “esgotat i dolgut” malgrat “mantindre la paciència per a evitar polèmiques i comptar amb el suport de molta gent”. Des de fa quasi un lustre l’investigador especialitzat en repressió franquista s’enfronta a les demandes en diversos fronts del fill d’Antonio Luis Baena Tocón, alferes jurídic que va participar en el procés franquista que va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández. No obstant això, l’esgotament que esmenta Ríos Carratalá no és per les causes judicials, que “tenen les garanties jurídiques degudes”, sinó pels “insults i les desqualificacions” del demandant “a través de la seua web i les xarxes socials”, afirma el catedràtic en declaracions a elDiario.es.

Totes les resolucions judicials dictades fins al moment han donat la raó al catedràtic de la UA. Aquesta setmana, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartava que el difunt Antonio Luis Baena Tocón, un perfecte desconegut fins que el seu fill va decidir emprendre la via judicial, poguera beneficiar-se del dret a l’oblit. La sentència de l’alt tribunal autonòmic conclou que l’enllaç d’un treball acadèmic de Ríos Carratalá en un repositori de la web de la UA “estaria emparat per la llibertat d’informació i d’expressió, sense que s’escaiga la supressió de les dades personals”.

El TSJCV avala així la sentència dictada pel titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant, que considerava que la pretensió del demandant suposava poc menys que tornar als temps de la censura prèvia de la dictadura franquista.

El demandant va obrir diversos fronts. No obstant això, el procediment principal iniciat davant l’Audiència Nacional perquè Google atorgara el dret a l’oblit de l’alferes jurídic va quedar resolt en ferm fa uns quants mesos per part de la sala tercera del Tribunal Suprem, que va avalar l’“interés públic inqüestionable” de la investigació de Ríos Carratalá i va fer prevaldre el dret a la informació.

“La reacció ha sigut de solidaritat i incredulitat. Ningú en el món acadèmic entén el que ja passat per com d’insòlit que resulta després de comptar amb una jurisprudència que, tret per a casos extrems de falsificació o insults, fa uns vint anys va deixar arrere els judicis contra historiadors en l’exercici de la seua tasca investigadora”, afirma Juan Antonio Ríos Carratalá, autor d’una extensa obra sobre el franquisme. “I menys s’entén quan explique les múltiples causes obertes, els més de cent demandats, els 11,5 milions d’euros demanats pel demandant i la voluntat de diàleg que he mantingut des del començament”, diu en referència a la causa oberta davant el Jutjat de Primera Instància número 5 de Cadis contra el catedràtic, altres institucions acadèmiques, historiadors i mitjans de comunicació.

L’investigador ha patit “un malson”. “A diferència dels periodistes, cap de nosaltres està acostumat a enfrontar-se a aquests problemes i, a més, ho he fet en solitari amb els meus diners perquè, de tan insòlit, és un cas no previst per part dels serveis jurídics de les nostres universitats. Si això mateix li passa a un professor jove o amb una plaça modesta no podria haver afrontat el pagament de la seua defensa i, per descomptat, hauria fet fallida la seua trajectòria investigadora en bona part”.

Un cas sense parangó

Juan Antonio Ríos Carratalá arrossega el reguitzell de plets mentre continua amb la seua reconeguda tasca investigadora. Les seues últimes obres publicades se centren en els consells de guerra franquistes contra periodistes i escriptors entre el 1939 i el 1945 i en la batalla per la llibertat d’expressió durant la transició. “El cas Baena Tocón no té parangó ni en democràcia ni en l’etapa franquista”, explica. “El meu company Francisco Espinosa va estudiar el tema en un llibre del 2009 i, des de llavors, fins i tot des de molt abans, em diu que no hi ha cap cas similar”, afig Ríos Carratalá.

El catedràtic de la UA valora “positivament” les quatre sentències dictades, que “repeteixen en el punt fonamental els mateixos arguments, que reiteren una jurisprudència assentada des de fa uns vint anys”. “La llibertat d’expressió, càtedra i investigació empara els treballs acadèmics, llevat que els dediquem a falsificar els fets històrics de manera generalitzada i voluntària o a insultar, que no és una cosa freqüent precisament en els llibres universitaris”, afirma l’autor de Las armas contra las letras. Los consejos de guerra de periodistas y escritores (1939-1945).

“La presència de l’alferes Baena Tocón en els consells de guerra no és una invenció i, per descomptat, mai l’he insultat”, conclou.