La centenària Estació del Nord de València canviarà la coberta d’amiant per una de zinc amb la zona central transparent

L’Estació del Nord de València iniciarà en els pròxims mesos la seua primera rehabilitació integral amb l’objectiu de recuperar els elements ornamentals danyats o perduts pel pas del temps, de posar en valor la seua arquitectura original i dotar-la de més lluminositat natural.

L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha licitat per 19,8 milions d’euros l’actuació en l’edifici modernista protegit, obra de l’arquitecte Demetri Ribes, que data de l’any 1917.

L’edifici és un monument modernista amb influència del secessionisme vienés. En l’actualitat, l’estació combina l’atractiu artístic i històric del seu immoble amb la funcionalitat que presenta per a prestar serveis ferroviaris i acollir espais comercials.

L’estació es mantindrà operativa durant la realització de les faenes, que es programaran de manera que no interferisquen en els serveis ferroviaris ni en els que es presten als viatgers.

En concret, en virtut del projecte, es reforçarà l’estructura de la marquesina històrica que cobreix les andanes de l’estació i se substituirà la coberta actual de fibrociment (amiant) per una nova de zinc, la part superior del qual serà transparent per a fomentar la lluminositat.

El fibrociment està prohibit a Espanya des de l’any 2002. Aquest material es fabricava fins llavors amb pols d’amiant blanc la nocivitat del qual està qualificada per l’Organització Mundial de la Salut per la seua incidència en el risc de diferents càncers per inhalació de les seues partícules.

La coberta és una estructura de 200 metres de longitud i uns 45 d’amplària, amb la qual cosa presenta una superfície d’uns 9.000 metres quadrats.

Així mateix, s’escometran faenes en les naus laterals de l’estació i les seues cobertes, que consistiran en la recuperació dels seus elements, a més d’optimitzar-ne la impermeabilització i la conservació.

El projecte també abasta actuacions puntuals en elements de la fusteria, així com en les diferents façanes de l’estació, les seues marquesines d’entrada i el reixat metàl·lic, amb la finalitat de restituir tots els elements que els componen dels efectes causats pel pas del temps i la meteorologia.

Edifici emblemàtic de la ciutat

Amb aquesta actuació es pretén posar en valor i preservar el patrimoni històric i arquitectònic que constitueix l’edifici, en què abunden els elements propis de la identitat local, un repertori iconogràfic complet de motius valencians repartits per la façana, les baranes, les vidrieres, les rematades emmerletades o les portes, entre altres ubicacions.

En aquest sentit destaca la Sala dels Mosaics, obra de Gregorio Muñoz. La sala està composta per un conjunt d’enormes composicions ceràmiques esteses tant en les parets com pel sostre, d’enorme valor artístic, que representen imatges i al·legories costumistes amb referències a València, les Falles, l’horta, l’Albufera o el Micalet.

Durant els seus més de 100 anys de funcionament continuat, l’edifici ha experimentat innombrables intervencions i alteracions, generalment orientades a l’adaptació a noves tecnologies i noves necessitats de gestió, però també de manteniment i reparació. Les intervencions amb més impacte sobre l’edifici es van fer amb anterioritat a la declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC) el 1983, i van comportar la pèrdua d’una gran part de la materialitat original, especialment pel que fa als acabats interiors.

Amb posterioritat a això, s’han dut a terme reformes i reparacions de menys entitat, que, malgrat la catalogació, han continuat desvirtuant gradualment la materialitat original. La major part de les actuacions contingudes en el Projecte de Restauració incidiran sobre elements que formen part de la materialitat original que encara es conserva, de què l’accés a la torrassa nord-est i el seu nucli d’escales és l’espai menys intervingut i el més ben conservat respecte de l’original.

Detall de les actuacions a executar

El projecte consta de tres fases diferents, en què cadascuna compon un projecte independent: la fase de cobertes i naus laterals; la fase de la marquesina històrica principal; i la de façanes i fusteries.

Pel que fa a cobertes i naus laterals, s’escometrà la reparació d’impermeabilització de cobertes planes, del sistema d’evacuació d’aigua de les cobertes planes, del cobriment i la impermeabilització de les cobertes inclinades, incloent-hi noves cobertes en alguns casos.

També s’executaran nous elements per facilitar el manteniment (escales, passarel·les i línies de vida), noves àrees de centralització d’instal·lacions, i ordenació i posicionament de les instal·lacions que discorren per les cobertes, i eliminació de la brutícia generalitzada.

Quant a la marquesina històrica principal, es repararà l’estructura de la marquesina, la llanterna gran, els canalons perimetrals, sistema de pluvials i altres elements metàl·lics; es restauraran les marquesines d’andanes de les vies 21, 22, 1, 2, 3, 4 i 5 i se substituirà la coberta de fibrociment actual per una de nova de zinc amb el terç superior transparent. Finalment, s’instal·larà una nova passarel·la de manteniment.

La rehabilitació de façanes i fusteries inclou la reparació de clivelles i fissures en façanes i sala de mosaics, reintegració de volumetria de les pèrdues de material, incloent-hi nou morter de calç en zones sanejades, restituint el color original i les peces de trencadís perdudes. També s’escometrà la restauració de la fusteria, ceràmiques, marquesines d’accés a l’edifici principal i nau lateral oest, reixat metàl·lic i substitució de vidres termoacústics.