La cerca dels 17 afusellats en el cementeri d’Oriola es topa amb la por del cas Monòver: “Veig quasi impossible recuperar el meu avi”

El 17 de novembre passat van començar les faenes d’exhumació de les 17 persones afusellades per la dictadura franquista entre octubre i novembre del 1939 al Cementeri Parroquial d’Oriola, propietat de l’Església, i enterrades en una gran fossa comuna. Les primeres prospeccions, explica Jorge García, arqueòleg de Drakkar Consultora, empresa contractada per la Conselleria de Qualitat Democràtica, han suposat una “desil·lusió” per a l’equip i els familiars de les víctimes.

“Vam començar a excavar on les fonts situaven la fossa general i vam topar amb pedra a 40 centímetres”, explica el codirector de les faenes juntament amb Alfredo Rodríguez. Aquestes fonts al·ludeixen als familiars dels represaliats que anaven a deixar flors als seus difunts. “L’única documentació en què ens vam basar per a creure que estan ací són els testimoniatges orals”, afig Ginés Saura, portaveu de l’Ateneu Sociocultural “Vent del Poble”, associació que ha vingut homenatjant en l’última dècada les víctimes republicanes.

“Això s’havia d’haver fet en els anys 80 o 90, quan encara hi havia familiars directes vius… ha passat molt de temps”, insisteix García. Aquest professional acaba de fer faenes d’exhumació a Castelló a l’agost i té previst anar pròximament al castell de Màlaga, on es van afusellar a 60 persones en una mateixa nit. Amb la seua empresa, de la qual és director gerent, també van excavar a Monòver, al Vinalopó Mitjà, l’estiu passat, on no van poder trobar els 26 cossos perquè s’havia remogut el terreny el 1988 per construir-hi més nínxols en el cementeri.

La por que haja passat el mateix a Oriola és una realitat. I és que el Cementeri Parroquial de la capital del Baix Segura ha experimentat unes quantes remodelacions. “En la dècada dels 60 van tapar la fossa i no van donar explicacions”, denuncia Saura. “Parlant amb el canonge, diu que l’any 60 hi hagué un decret de l’Església pel qual tots els cossos d’extramurs es passaren endins, però no tenim certesa que passara això”, afig García. “L’última remodelació és de l’any 2009 i podria haver afectat la fossa en construir-hi nínxols damunt”, es lamenta Saura.

“El problema, li vam dir a la consellera, és que s’arriba tard”, prossegueix Ginés Saura. Perquè els testimoniatges que queden són dels nets o els besnets, que recorden el que els van contar els pares i les dades de la possible ubicació deixen de ser tan exactes. “Les dones o els fills de les víctimes estaven vius fa 30 anys i sabien exactament on els portaven flors i els nets, no”, aclareix l’arqueòleg en conversa telefònica.

Neta d’afusellat

Així arribem al cas de Mari Carmen Lorenzo Roca, neta de Francisco Roca Martínez, natural d’Oriola afusellat amb 13 persones més en les parets del cementeri a les 7 de la matinada del 17 de novembre de 1939. Sa mare, Berta Roca, explica, tenia només un any quan el franquisme li va arrabassar son pare. Sempre li ha contat que de xiqueta anava al cementeri de la mà de sa mare a entregar-li flors, però d’altra banda “en té records vagues”.

Actualment, amb 82 anys, pateix problemes de memòria “i està molt despistada”, diu la seua filla, de 60 anys. “Jo quasi ho veig impossible”, respon Mari Carmen a la pregunta de si mantenen expectatives de trobar el seu familiar, un jornaler d’esquerres. “Quan veus l’espai on ha d’estar i que ja s’hi han fet obres…”, afig. Els pocs records que té de Francisco i que li va contar la seua àvia, que va morir fa trenta anys, és que el seu afusellament “va ser injust”.

Durant la Guerra va ser alcalde de Sant Bartomeu, pedania oriolana, “i un amic afí al règim que li tenia enveja va usar un incident per a denunciar-lo”. L’incident en qüestió va ser la defunció d’un home quan Francisco i altres veïns estaven de caça. Tots els testimonis, assegura la seua neta, deixaven aquest jove com a innocent. “Malgrat que tot el poble se li va tirar damunt i fins i tot la família del mort ho va reconéixer i el va defensar, es va celebrar un judici sumaríssim i el van afusellar”, comenta.

Els arqueòlegs faran aquesta setmana el segon sondatge, ja començat, i el tercer, més menut, en línia amb la tàpia, “però si no hi apareix res ens quedarem descol·locats i no sabrem on buscar, perquè ens consta que es va instal·lar una bassa d’aigua una mica més avall, per la qual cosa no hi hauria més opcions”, confessa Jorge García.

Sobre això, Mari Carmen diu que sa mare està molt emocionada davant la mínima possibilitat de poder trobar i enterrar el seu pare Francisco en el cementeri d’Almoradí, amb la seua dona. “No para de preguntar-me si sé res de nou, però jo li dic que no se’n faça moltes il·lusions”, diu Mari Carmen, després de recordar que el temps corre molt per a sa mare.