Unes obres de reurbanització a Villena descobreixen un tram de la muralla medieval del segle XIV

Les obres de reurbanització del Barri de Sant Antón a Villena han tret a la llum un tram de les muralles de la ciutat medieval al carrer José Zapater, que ha obligat al Servei Municipal d'Arqueologia i Patrimoni (SEMAP) ha activar el protocol necessari per a la seua anàlisi i la presa en consideració de les mesures de protecció, encara que s'ha descartat que aquesta troballa supose un retard en la planificació de les obres.

El descobriment es va produir dilluns passat durant les obres de picat mecànic de la vorera, quan l'arqueòleg de l'empresa que realitza el seguiment arqueològic, Aitor Ayala, va detectar un tram de la muralla medieval de la vila. Immediatament, tant des del SEMAP com la pròpia regidora de Cultura, María Server, van acudir al vial per a conéixer l'entitat de la troballa i sol·licitar informació de la troballa.

Server ha explicat que “atés que la muralla es tracta d'un Bé d'Interés Cultural, juntament amb el Castell de la Talaia, és necessari adoptar mesures de protecció i conservació perquè les obres presents i futures de reurbanització no danyen els llenços que s'han conservat durant set segles”. En aquest sentit, en coordinació amb el personal tècnic del SEMPAP, s'establiran les mesures necessàries per a la seua conservació i difusió cultural.

La muralla de Villena va ser construïda en la primera dècada del segle XIV, en època de Don Juan Manuel, i abraçava bona part del que es coneix com el barri de La Vila, connectant-lo amb el castell i deixant fora del seu abric a “El Rabal”. Posteriorment, a la fi de l'Edat mitjana el recinte va perdre el seu sentit defensiu així que la muralla va ser absorbida per les façanes de les construccions domèstiques o, en altres casos, derrocada per a ampliar els accessos urbans.

En aquesta zona de Villena, durant 2009 i 2022 s'han localitzat altres dos segments de la muralla, un en el subsol de la Porta d'Almansa i un altre en l'immoble n.7 de José Zapater, davall d'un paviment de rajoles. En tots aquests casos es tracta del sòcol de la fortificació efectuat amb tàpia de maçoneria de calç.

En 1988, José María Soler, en el seu article sobre les muralles de la ciutat, en parlar del recorregut de la muralla de la part nord, va donar notícia de l'existència de restes a la Porta d'Almansa i els carrers Juan Chaumel i José Zapater, antic “carrer del mur”.