Compromís escenifica el seu desacord en la votació del senador territorial i busca la manera de reparar les ferides internes

La votació dels representants de les Corts Valencianes al Senat evidencia una crisi interna en Compromís. La candidatura de l’expresident del parlament autonòmic, Enric Morera, davant de qui ha sigut el senador territorial des del 2015, Carles Mulet, aprofundeix les diferències entre els partits que conformen la coalició, Més, Iniciativa i Verds-Equo, que han escenificat la bretxa dijous en les Corts Valencianes.

Els diputats d’Iniciativa van amenaçar de no votar Morera en senyal de protesta davant el que consideren una imposició de Més, que ha fet valdre la seua superioritat numèrica per a triar l’expresident de les Corts Valencianes com a senador, i han complit la seua paraula dijous, sumant un dels representants de la tercera pota de la coalició, la de Verds-Equo.

Morera, dirigent històric de l’antic Bloc, s’ha quedat només amb els vots del seu partit i d’un diputat més. La candidatura de Més buscava compensar un dirigent històric de l’antic Bloc, que va quedar fora de les Corts Valencianes després dels resultats de les primàries i de les eleccions autonòmiques. En la votació al Senat poc importava obtindre quatre vots o quaranta, atés que és una ratificació de la candidatura, però la falta de suport unànime no té precedents en el grup parlamentari. Després de la votació en l’hemicicle, s’ha produït una trobada entre els diputats, però no entre la direcció dels partits.

Més enllà del nomenament del representant de Més en compte del d’Iniciativa, la formació que abans liderava Mónica Oltra està dolguda. Se sent traïda, al·legant que hi havia un acord previ sobre la representació de cada formació, i no confia en el seu soci. La decisió del grup parlamentari suposa que la majoria s’impose a la resta, cosa que no havia passat en la coalició, que té un sistema d’equilibris enrevessat per a evitar els greuges, indiquen. La branca majoritària defensa que Morera és una persona de reconeguda solvència política, que hi ha un desacord sobre la interpretació d’un pacte i que, davant el desacord, preval el criteri de proporcionalitat i pluralitat.

Malgrat el desacord, després de la votació, des d’Iniciativa han expressat el desig d’arribar a “enteniments i acords” en el si de la coalició, sense que esguite la faena parlamentària i el conflicte s’eixample, i en Més s’han mostrat disposats a “reconstruir ponts”.

Iniciativa insisteix que s’aparta dels òrgans de govern de la coalició, principalment de la permanent, un òrgan de coordinació que es reuneix cada setmana. No hi tornaran fins que en Més entenguen el mal causat, apunten. En Iniciativa la decisió de Més es llig en clau interna, la de buscar els suports necessaris per al congrés que la formació arrancarà l’any vinent; en Més, la reacció d’Iniciativa es veu com una cosa passatgera. Amb tot, les parts entenen que no es trencarà res políticament, que la sang no arribarà al riu. Assumeixen que l’important és fer oposició, encara que una part necessita una reparació.