Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
365 días de horror en Gaza: “Mucha gente prefiere morir. Los que mueren descansan”
La financiación de las campañas de Vox y Alvise, bajo sospecha
OPINIÓN | Dale, Elon, por Antón Losada

La Comunitat Valenciana s’estalviaria més de 600 milions a l’any en interessos amb la quitació del deute per l’infrafinançament

El president Carlos Mazón y la consellera de Hacienda, Ruth Merino.

Laura Martínez

1

El deute públic és la principal xacra dels comptes de la Generalitat Valenciana. En el primer trimestre de l’any es va situar en el 41,5% del PIB regional, el percentatge més alt de totes les comunitats autònomes. Amb un import de 57.676 milions d’euros, si fora un departament de l’Administració pública, seria el que més fons consumeix.

La Generalitat Valenciana gasta més a pagar els interessos del deute que en inversions, més a amortitzar el deute anualment que en personal de l’Administració pública. Consumeix quasi un terç del pressupost en una autonomia que de base té problemes financers, un fet que llastra la prestació de serveis socials o la posada en marxa de polítiques que incentiven l’economia o la innovació. Al juliol, segons l’informe d’execució pressupostària, el passiu financer superava la despesa del personal, encara que en el pressupost el saldo previst està quasi a l’una.

La condonació d’una part substancial suposaria alliberar recursos per a les comunitats autònomes sense alterar el còmput global de l’Estat. El 88% del que deu la Comunitat Valenciana és de préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un crèdit que atorga l’Estat mateix per a sufragar les despeses a què l’autonomia no pot fer front, entre altres raons perquè l’Estat mateix no li transfereix els recursos necessaris. En el cas valencià, aquest desajustament es xifra en 1.300 milions d’euros anuals. En total, la Generalitat deu al Govern 50.900 milions d’euros per aquest préstec.

A les necessitats de préstec constant a què es veu sotmesa l’autonomia, cal sumar els interessos d’aquest deute, que s’han disparat en els últims anys. En concret, en els pressupostos de la Generalitat per al 2024, es va consignar una partida de 870 milions d’euros, xifra que varia en funció dels tipus fixats pel Banc Central Europeu. Enguany els interessos s’han incrementat en un 112%, segons la Conselleria d’Hisenda.

Si l’Estat aplicara una quitació del deute corresponent a l’infrafinançament, xifrat en més d’un 70% pels experts, l’estalvi aproximat seria de 610 milions d’euros a l’any només en interessos. Aquesta reclamació és compartida per la patronal valenciana, els sindicats, els partits d’esquerra i, fins fa poc, pel PP. Els populars han renunciat a reclamar aquesta partida després de la reunió d’Alberto Núñez Feijóo amb els barons autonòmics, on es va imposar la renúncia al tracte singular i a negociar bilateralment amb el Govern, perquè ho considerava entrar al joc amb Catalunya. Aquest dijous mateix, una setmana després de la trobada, el PP presentava una esmena a la llei de finançament que proposa Compromís en què renunciava a esta petició.

Però no aplicar la quitació del deute no sols implica renunciar a l’estalvi, sinó incrementar encara més el muntant a deure. Un informe de la fundació Fedea, d’experts en economia aplicada, estima que en tres anys només la Comunitat Valenciana pagaria el doble d’interessos que ara. El 2025 els interessos arribarien a 1.172 milions d’euros i el 2027, a 1.893 milions. L’informe apunta: “Mentre que al llarg del període 2015-2022 el tipus d’interés mitjà per al deute públic objecte d’anàlisi ha sigut del 0,5%, en els moments actuals estem per damunt del 3%”. I recalca que, fins i tot si les autonomies reduïren el dèficit anual, el cost financer del deute públic autonòmic ja contret sobre el PIB de cada autonomia augmentarà de manera significativa. Sense una quitació, seria inviable acudir als mercats financers.

Etiquetas
stats