El Consell de Mazón s’arrisca a una retallada de 280 milions per no adequar els seus pressupostos al dèficit

La primera trobada formal entre el Govern de Pedro Sánchez i les comunitats autònomes per a abordar els ingressos se salda amb un desacord sobre la despesa autoritzada. El Consell de Política Fiscal i Financera ha sotmés a votació dilluns el sostre de dèficit al 0,1%, amb el rebuig de les comunitats governades pel PP, encara que algunes han defensat l’aplicació d’un dèficit asimètric, segons les fonts consultades.

La xifra suposa una distància considerable respecte de la referència que han emprat Múrcia i la Comunitat Valenciana, les pitjors finançades de l’Estat, que han elaborat els seus comptes públics preveient que podrien gastar fins a un 0,3 del PIB. La diferència entre el marge aprovat pel Ministeri d’Hisenda, que dirigeix María Jesús Montero i el consignat en els primers comptes públics de Carlos Mazón és pròxima als 287 milions d’euros, cosa que implica que el Consell del PP i Vox s’arrisca a una severa retallada.

La Conselleria d’Hisenda que dirigeix Ruth Merino va plantejar en les seues previsions econòmiques que l’escenari del 2024 permetria un endeutament del 0,3%, mentre que el Govern central va marcar un 0,1% en la documentació enviada a la Unió Europea. La taxa més permissiva és la que està actualment en vigor, i en això es va escudar l’executiu autonòmic per a comptar amb el muntant.

Després de la tibant trobada entre administracions, plena de retrets pels acords que afecten Catalunya, la consellera valenciana ha justificat el seu vot en contra en el fet que la decisió de l’executiu central suposa concentrar sobre les autonomies la major part de l’esforç que Espanya haurà de fer per a reduir el dèficit del conjunt de les administracions públiques al 3% l’any vinent.

Merino ha criticat que, a l’hora de determinar com es reparteix l’esforç de reducció del dèficit, el Govern central no haja tingut en compte la posició de partida de les autonomies i que l’Estat s’haja reservat el 97% del dèficit autoritzat. Aquesta circumstància obliga el conjunt de les comunitats de règim comú a tancar l’exercici amb un dèficit del 0,1% sobre el PIB, a pesar que gestionen el 35% de la despesa total, segons informa el seu departament.

Sobre el finançament que rebran les administracions autonòmiques l’any vinent, a falta d’un calendari que inicie la reforma del model caduc, el Ministeri d’Hisenda ha comunicat que el 2024 el conjunt de les comunitats rebran 154.467 milions d’euros del sistema de finançament autonòmic, cosa que suposa un import històric, un 14,9% superior respecte del del 2023. La xifra inclou els 134.658 milions d’euros dels lliuraments a compte, un 8,3% més que el 2023, i la liquidació del 2022, que ascendeix a 20.746 milions, però no s’ha desglossat per territoris.

El Govern reunirà el gener les comunitats autònomes per anar explicant una per una quines són les condicions de la condonació del deute, reflectit en l’acord del PSOE amb ERC per a la legislatura. La ministra ha recalcat que aquesta rebaixa es farà per a totes les comunitats.

La titular de la Hisenda valenciana ha exigit una reforma del sistema de finançament, que relega la Comunitat Valenciana a la cua, i un fons d’anivellament que compense l’infrafinançament. “No podem estar més temps callats davant la injustícia que suposa ser castigats per aquest sistema de finançament caducat des de fa quasi una dècada i que ens manté infrafinançats durant els últims vint anys”, ha manifestat Ruth Merino. Per això, ha assegurat que reformar el sistema de finançament autonòmic és “indiscutible, urgent i prioritari” i ha demanat que es garantisca la “igualtat” de tots els espanyols en l’accés a uns serveis públics de qualitat, cosa que, amb el sistema de finançament actual, “no s’aconsegueix des de fa moltíssim de temps”.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha criticat que en l’ordre del dia no hi haguera “una proposta damunt la taula” sobre el nou model de finançament, cosa que al seu judici demostra que aquesta reunió és “un nou tràmit” que ha marcat l’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont. “Com que els separatistes catalans tenen agenda pròpia, han decidit que als altres no ens toca”, ha considerat. L’oposició, formada pel PSPV i Compromís, li ha criticat que no avançara la seua proposta en el Consell i ha exigit la convocatòria de la Comissió Mixta Consell-Corts sobre finançament i deute històric.