Creix la competència lingüística en valencià dels funcionaris de la Generalitat en els últims sis anys

La competència lingüística en valencià dels funcionaris de la Generalitat ha augmentat durant els últims sis anys. Segons els resultats de l’enquesta de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme sobre el coneixement i l’ús social del valencià en l’Administració de la Generalitat, des del 2016 fins al 2022 el personal que l’entén perfectament ha passat del 56,7% al 69,9% (13,2 punts més), però, si s’estén la capacitat a “bastant bé”, arriba al 93,7% (92,9% el 2016).

Quant a l’acreditació, el 86,5% del personal de la Generalitat afirma que té acreditació en algun nivell de valencià, i d’aquesta quantitat el 84,5% és de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. La competència lingüística respecte a entendre el valencià, tindre capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des del 2016. 

El personal de la Generalitat que afirma que parla perfectament valencià representa un 30,3% (+4,3 respecte del 2016); el que el pot llegir perfectament és un 51,5% (+8,4); i el que l’escriu perfectament un 14,8% (+3,2). Si s’estén a “bastant bé”, el que pot parlar-lo creix fins al 65,1% (+7,8); el que el pot llegir, al 88,1% (+7,5); i el que l’escriu, al 56,4% (+10,5).

Pel que fa a l’elaboració de documentació en valencià, el 21,3% ho fan principalment en aquesta llengua, i un 65,7% principalment en castellà.

Sobre si els empleats públics de la Generalitat haurien de conéixer el valencià, un 59,7% pensen que sí, davant d’un 20,5% que no. I els motius pels quals creuen que sí són per a poder atendre en la llengua en què els parlen (70,3%) i perquè és una llengua oficial a la Comunitat Valenciana (69,4%). El motiu principal per als que pensen que no és que el castellà també és una llengua oficial (47,1%).

I respecte a la manera de garantir els drets lingüístics, els treballadors aposten en una gran majoria pels cursos de formació (63%), mentre que el requisit de competència lingüística té menys suports (25,1%).

Alacant, la que menys parla valencià

Per territoris, Alacant és la que pitjors resultats presenta de coneixements del valencià. Així doncs, l’entenen perfectament a Alacant un 52,2%, mentre que a Castelló és el 82% i a València el 76,1%. El 33,2% dels treballadors públics creuen que necessiten més formació en valencià, però els d’Alacant són els que menys ho creuen, amb un 39,3%.

A la pregunta de què fan quan un usuari se’ls dirigeix parlant-los en valencià, el 71,8% asseguren que contesta en valencià (el 55,7% a Alacant), el 21,4% contesten en castellà (el 32,3% a Alacant), i un 2% demanen que els parlen en castellà (4% a Alacant).

Sobre si el valencià hauria de ser la llengua oral de l’Administració, la posició està molt dividida, amb un 44,7% gens o poc d’acord, davant d’un 43,6% que sí que hi està més o menys d’acord; i a Alacant les posicions són més clares amb un 60,1% en contra i un 28,5% a favor. Quant a la llengua escrita en general, el 46,6% no està d’acord que siga el valencià, davant d’un 42,1% que sí; i a Alacant un 63% en contra davant d’un 26,9% a favor.

Atenció al ciutadà

Quant a garantir l’atenció en una llengua, el 60,1% dels funcionaris estan d’acord a garantir l’atenció en valencià, davant d’un 31,4% que no; mentre que en castellà la diferència s’amplia a un 68,8% a favor i un 24,8% que no.

Les diferències a Alacant també són significatives, ja que un 45,9% pensen que sí que s’ha de garantir l’atenció en valencià, mentre un 45,2% pensen que no. En castellà la diferència és d’un 64% que creu s’ha de garantir, davant d’un 27,5% que pensen que no.