Les despeses dels grups en les Corts Valencianes: dels 17 assessors de Compromís al xec del PSPV per al partit

Els grups parlamentaris manegen un bon pressupost sense a penes control. En el portal de Transparència de les Corts Valencianes no figura cap factura que justifique les despeses de cada grup. Segons la Llei de Subvencions, els partits no han de justificar detalladament totes les despeses per a rebre la quantitat per representació, perquè ja disposen de la seua pròpia regulació en la Llei de Finançament de Partits Polítics.

Cada grup parlamentari rep una quantitat fixa mensual de 10.500 euros i dues partides variables: 1.400 euros mensuals per diputat per a despeses i 1.000 euros mensuals per diputat per a contractar personal. En total, en un any, els sis grups han rebut 3,6 milions d’euros de la cambra. Per la seua dimensió, el grup que menys rep és Unides Podem, amb 8 parlamentaris i 30.000 euros mensuals, i el que més, el PSPV, amb 27 diputats i 76.000 euros mensuals. Al marge d’aquesta xifra es cobra quilometratge i els diputats amb necessitats especials reben suport econòmic i material de la cambra.

El reglament de les Corts Valencianes indica que els grups han de tindre la informació disponible per al moment en què el Parlament ho sol·licite, però la llei no els obliga a presentar totes les factures. Aquest balanç, la diferència entre ingressos i despeses i la comptabilitat real dels grups, és l’únic document que presenten en la cambra i és d’accés públic.

El president de la cambra, Enric Morera, fa una legislatura que es baralla contra aquesta opacitat, com el Síndic de Comptes, que esbronca cada any els partits per les mateixes raons. Paradoxalment, solucionar aquesta qüestió està únicament a la mà dels grups parlamentaris, que s’autoregulen en la Comissió de Govern Interior, l’única vetada al públic i als periodistes. Segons fonts parlamentàries, en aquestes sessions tots els grups es neguen a donar més informació sobre les seues despeses.

Encara que la fiscalització dels comptes és obligatòria i la du a terme el Tribunal de Comptes als partits, la transparència en els grups parlamentaris és pràcticament voluntària. Així, queda a la disposició dels partits informar o no de quants diners gasten en personal i en altres qüestions. 

Per grups i segons la web de les Corts Valencianes, Compromís és el partit que més inverteix en personal del grup parlamentari, amb 17 treballadors per a 17 diputats i una quantitat assignada a aquest efecte de 17.900 euros. El grup explica que el salari dels treballadors no sols prové de la partida assignada per a aquesta finalitat i que de la subvenció mensual en destinen un 90 % a pagar el personal. Afig que tenen treballadors parlamentaris que s’ocupen de les províncies d’Alacant i Castelló i que els comptes del grup parlamentari s’auditen pel Tribunal de Comptes. El grup parlamentari penja en el portal de transparència del partit les memòries que presenta anualment, i també el balanç en les Corts Valencianes.

El PP, d’altra banda, té huit persones contractades per a fer costat al grup, cinc secretaris i tres periodistes amb funcions de personal de comunicació, amb una quantitat mensual de 20.000 euros per a aquesta finalitat pels seus 19 diputats. Per ràtio, és el segon partit que menys personal per diputat té. Els populars neguen que es pague una retribució extra a la direcció, com va publicar aquest diari l’any passat, i asseguren que només reben la quantitat que figura en la comptabilitat del Parlament. 

El cas del PSPV és diferent del de la resta dels grups parlamentaris. Els socialistes valencians envien tots els seus ingressos per subvencions al PSOE. Segons explica la direcció del grup, el partit no permet que cada federació tinga la seua identificació fiscal i ho controla tot des de la direcció nacional. Així no es permeten duplicitats, afirmen. D’aquesta manera, el Tribunal de Comptes fiscalitza les despeses del grup parlamentari i també ho fa la direcció de Ferraz. Els seus treballadors, tant els del partit com els del Parlament, es contracten des del PSOE i després es distribueixen en funció de la necessitat. En el portal de les Corts Valencianes consten 7 treballadors del grup parlamentari i rep per això 28.500 euros mensuals. 

Ciutadans és l’únic partit que detalla les seues despeses del grup parlamentari de manera pública. El partit rep 54.700 euros mensuals de les Corts Valencianes; d’aquests en gasta més de 30.000 euros en personal, amb 12 treballadors, comptant la tributació a la Seguretat Social. El partit va gastar al desembre 20.000 euros en una campanya publicitària i envia periòdicament al partit 4.500 euros en compliment de la Llei de Finançament de Partits. El grup parlamentari va obrir els seus comptes al setembre després de denunciar l’opacitat de la cambra valenciana. 

En el cas d’Unides Podem-Esquerra Unida consten de 7 treballadors, encara que dos estan a compte directament de la cambra autonòmica. Són les intèrprets de llengua de signes de la diputada Pilar Lima, que el Parlament retribueix amb 7.000 euros. El grup parlamentari rep una assignació de 8.500 euros per als cinc treballadors restants, encara que assenyala que un cobra el salari d’Esquerra Unida. A Compromís i al PSPV també se’ls dona suport econòmicament amb 3.600 i 4.700 euros, respectivament, per als assistents de dos diputats. De la subvenció que rep Unides Podem (30.149 euros mensuals en total),  12.778 es destinen a contractar personal. Els diputats de Podem excedeixen amb el complement de quilometratge la seua limitació salarial, autoimposada en el codi ètic a tres vegades el salari mínim. Aquest excedent el donen al partit. Els diputats van renunciar a l’assegurança de vida, a la targeta de l’autopista i a una part de la compensació del pàrquing.

El grup parlamentari de Vox rep una assignació mensual de 35.000 euros, dels quals 10.500 corresponen a la quantitat per a personal pels seus deu diputats. Segons el document a què es té accés en la web, el grup compta amb sis assessors, una d’elles imputada per frau en una oposició. El partit va iniciar la seua marxa parlamentària al març i encara té termini per a presentar els seus balanços.