El dic nord de l’ampliació del port de València s’ha menjat en una dècada la meitat de les platges de l’Albufera

“L’ampliació nord no sobrepassa el límit de l’ampliació del 86, per això no té impacte”. L’expresident de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, es va pronunciar així l’abril del 2021 per a justificar la seua negativa a tramitar una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) per a la polèmica ampliació nord, que des del 2012 té el dic de recer construït. En realitat es tracta d’un dels mantres més repetits per l’APV i pels defensors del polèmic projecte per a eludir els tràmits ambientals: és l’ampliació sud i no la nord la que ha tingut un efecte negatiu a les platges del Parc Natural de l’Albufera.

Ara, un nou estudi de la Universitat de València desmenteix aquesta afirmació i assegura que el dic nord és el que més ha accelerat l’erosió de la costa al sud del port, en concret, ha causat en una dècada la pèrdua de 90 hectàrees d’arena de les 170 hectàrees que van arribar a tindre aquestes platges en els anys 90 del segle passat.

L’estudi, publicat el 2 de gener passat en la revista Urban Science, està signat pels investigadors Juan Soria i Juan Víctor Molner, i per la investigadora Rebeca Pérez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV). Segons revelen, la superfície de les platges de Pinedo, el Saler i la Garrofera ha passat de tindre 170 hectàrees d’arena en la dècada dels anys 90 a 43 el 2022, cosa que suposa la pèrdua d’un 70% en 30 anys.

La metodologia aplicada per a obtindre aquestes dades, amb imatges per satèl·lit, s’utilitza per a saber el volum d’arena dels deserts i ací s’ha aplicat per primera vegada a les platges. D’aquesta manera, es constata, a més, que la reducció més gran dels arenals es va produir després de l’execució del dic nord de l’ampliació del port de València (construït entre els anys 2010 i 2012), i que la restauració recent del 2023 ha augmentat la superfície d’arena fins a 112 hectàrees, un 34% per davall del que van arribar a tindre.

“Aquesta metodologia ompli un buit important en la investigació actual. Fins al moment no s’ha implementat el seguiment específic de la capa d’arena en platges mitjançant índexs espectrals dissenyats per a dunes d’arena. Aqusta nova aplicació en contextos costaners obri una nova perspectiva en el camp de la investigació”, expliquen Juan Soria, Rebeca Pérez González i Juan Víctor Molner Polit, autors de l’informe.

L’estudi mostra una relació directa entre l’expansió del port de València, amb la creació de la Marina Reial Joan Carles I i la preparació per a les proves de la Copa de l’Amèrica, i la reducció de superfície de les platges. Per la dinàmica dels corrents marins (nord-sud) en aquesta banda de la Mediterrània, les platges del nord de les grans infraestructures creixen, i les del sud perden arena. L’àrea d’estudi inclou els gairebé 8 quilòmetres des de l’actual desembocadura del riu Túria, al sud del port de València, fins a la Gola del Pujol.

Així doncs, les imatges dels satèl·lits Landsat-5, Landsat-8 i Sentinel-2 constaten que les tasques de manteniment i millora dels anys 2004 al 2010 fruit de projectes LIFE “van aconseguir mantindre artificialment les tres platges, fins que la nova ampliació del Port va malbaratar aquest esforç”, en referència a l’espigó nord, segons explica Juan Soria, també professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.

Les imatges aèries mostren també que des del 2013 fins al 2022, a conseqüència de l’efecte de l’ampliació nord del port i la reducció de les activitats de rehabilitació en l’àrea, es va produir una reducció de 90 hectàrees d’arena aproximadament. Així doncs, entre juliol del 2013 i el mateix mes del 2014, segons l’observació de Landsat-8, la superfície d’arena es va reduir de 54,63 hectàrees d’arena a 37,26 a la platja de Pinedo; de 37,08 a 23,04 en la del Saler; i de 47,61 hectàrees a 31,23 a la platja de la Garrofera.

Per contra, les accions de restauració del final de l’any passat, amb l’aportació d’arena per part del Ministeri de Transició Ecològica, han permés augmentar la superfície, que ha passat entre el 7 de setembre i el 6 de novembre del 2023 de 22,91 hectàrees a 42,49 a Pinedo, de 9,30 a 38,64 al Saler, i d’11,73 a 31,77 a la Garrofera.

Les imatges també permeten comprovar que, en l’extrem sud de la zona restaurada, a la Gola del Pujol, la construcció del dic nord ha facilitat l’assentament d’arena a banda i banda.

El treball va utilitzar 11 imatges per al període 1984-2013; huit per a la fase 2013-2015 i des del 2015 fins al 2023 s’han usat 15 imatges. El volum d’arena es va obtindre calculant el nombre de píxels que l’arena ocupava en cada imatge, segons la resolució espacial de cada satèl·lit: 900 metres quadrats en els casos de Landsat-5 i Landsat-8 i 100 metres quadrats en el cas de Sentinel-2. Així doncs, es va estimar la superfície d’arena, que es va convertir a hectàrees per a fer les magnituds més comprensibles. Es van utilitzar els índexs NDSAI amb les imatges del satèl·lit Landsat-5 i NDESI per a Landsat-8 i Sentinel-2.

A preguntes d’elDiario.es sobre les conseqüències que pot tindre la regressió de les platges per a la supervivència del llac de l’Albufera, Soria ha explicat que hi ha dos factors que poden influir en la seua salinització: “La restinga, l’espai de superfície que separa la mar del llac, té un quilòmetre d’amplària. Com més s’estretisca, més risc hi haurà. I d’altra banda, la falta d’aportacions d’aigua dolça que exerceix de contenció en la intrusió d’aigües marines és un altre element a tindre en compte”.

La ineficàcia de la DIA del 2007

De manera indirecta, l’estudi publicat per la Universitat de València confirma dos aspectes importants que estan en plena actualitat a propòsit de la polèmica ampliació del port.

En primer lloc, que la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 que l’APV i el Govern pretenen fer valdre per a donar cobertura al polèmic projecte està obsoleta, ja que no ha impedit que les platges del sud s’hagen vist afectades de manera important per la regressió a conseqüència de la construcció del dic nord.

En segon lloc, que el port ha incomplit tot el que fa referència a la regeneració de platges que establia la mateixa DIA, tal com posa en relleu l’informe d’estratègies marines de la Demarcació de Costes sobre l’ampliació nord.

Malgrat tot i encara que els canvis implementats sobre el projecte original tampoc s’ajusten als paràmetres que estableix la DIA del 2007, ni l’APV ni els ministeris de Transports ni de Transició Ecològica han considerat necessària la tramitació d’una altra avaluació ambiental que analitze els riscos de l’activitat portuària derivada de l’ampliació a les platges, a l’Albufera, en la contaminació ambiental i en la mobilitat de l’àrea metropolitana de València.