Els animals marins també s’estressen: preocupació en l’Oceanogràfic de València pel trasllat dels castells de Falles al costat del parc

“Encara que no tot és blanc o negre, hi ha dues variables importants per a determinar si els focs artificials poden afectar els animals de l’Oceanogràfic: la distància a què es llança i la intensitat, és a dir, el volum de pólvora que s’utilitza. A partir d’ací i tenint en compte aquestes variables, pot haver-hi una afecció en forma d’estrés que tindrà més o menys impacte en funció d’aquestes variables”.

El catedràtic de zoologia de la Universitat de València, Antonio Raga, s’ha pronunciat així consultat per elDiario.es sobre la possible afecció dels castells de focs artificials que les pròximes Falles, per primera vegada, es dispararan al costat de la Ciutat de les Ciències, complex en què se situa l’Oceanogràfic, un dels aquaris més grans d’Europa que acull també una zona amb nombroses espècies d’ocells característics dels aiguamolls.

El 3 de gener passat el regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera (JCF), Carlos Galiana, acompanyat per la presidenta de PiroVal (Associació de Pirotècnics de la Comunitat Valenciana), M. José Lora, la vicepresidenta de PiroVal i gerent de la Pirotècnica Aitana, Isabel Benavent i l’arquitecte i dissenyador d’espectacles pirotècnics Miguel Vidal, va anunciar el canvi d’ubicació dels espectacles que fins ara es desplegaven al jardí del vell llit del Túria, en una zona més cèntrica, entre el pont de les Flors i el de Calatrava.

Tal com va explicar l’edil, “ja fa molt de temps que busquem un espai més adequat que el riu per a les disparades, atés que l’antic llit presenta dificultats, com l’obligació per a les empreses pirotècniques de salvar la muralleta, que acaba sent un lloc massa concentrat i que condiciona el tipus de tret”.

No obstant això, després de l’anunci, l’Oceanogràfic mateix va mostrar la seua preocupació per la possible afecció dels trets en els animals, principalment en els ocells i els cetacis, pel soroll, la qualitat de l’aire i la llum d’aquests.

El 10 de gener passat, l’alcalde de València, Joan Ribó, va confirmar que havia rebut una carta de l’aquari en aquest sentit i es va mostrar disposat “a estudiar seriosament els impactes que puguen tindre” els castells sobre els animals, encara que, consultades totes dues parts, de moment no s’ha fixat la data per a una possible reunió.

“No crec que siga un efecte tan important, perquè és una zona en què es disparen castells amb una certa assiduïtat, però estudiarem seriosament els impactes que puguen tindre”, va dir el responsable municipal.

Sobre aquest tema, el catedràtic Antonio Raga ha explicat que aquests animals tenen “un sistema sensorial molt complex amb percepcions auditives més grans”.

Estudien un horari sense petards per a poder passejar els gossos

L’Ajuntament de València estudiarà la possibilitat d’habilitar a la ciutat i durant les pròximes festes de Falles una franja horària en què no es puguen tirar petards amb la finalitat de no molestar les persones i també els animals, de manera que puguen passejar sense problemes. La franja a estudiar estaria entre les 14.30 i les 16.30, però podria adaptar-se a les mascletades que cada comissió fallera dispara normalment després de l’oficial en la plaça de l’Ajuntament, que és a les 13.00.

Així ho va indicar l’alcalde de la capital valenciana, Joan Ribó, que encara que va destacar que la pirotècnia és “un element fonamental” de la cultura de València, es va mostrar disposat a treballar per “conjugar” aquesta tradició i el descans, amb moments en què no es tiren petards per evitar molèsties.

El primer edil es va pronunciar d’aquesta manera en declaracions als mitjans de comunicació quan va ser preguntat per una campanya de recollida de signatures impulsada perquè el bàndol faller establisca un tram horari sense pirotècnia amb la finalitat que els gossos i altres animals no patisquen per les molèsties que els provoca el soroll dels petards.

“Crec que s’han de conjugar, per descomptat, els elements”, va manifestar el responsable municipal, que va reconéixer que el soroll de la pirotècnia “molesta els animals de companyia” i també algunes persones.

“Hem d’entendre que estem en una ciutat en què la pirotècnia és un element fonamental de la cultura”, però “intentarem conjugar les dues coses”, va afegir Joan Ribó.