Els bous al carrer ressorgeixen de la pandèmia i comencen els festejos en els municipis valencians

Mentre en diverses ciutats valencianes encara es debat si se celebraren o no les Falles el mes de setembre, o quan a Alacant ja s’ha renunciat a les Fogueres de Sant Joan després dels pitjors mesos de la pandèmia, els festejos de bous al carrer ja van llançats i aquest mateix cap de setmana comencen les primeres celebracions.

Serà a Meliana aquest dissabte –que començarà gràcies a la llum verda donada per la Generalitat Valenciana– on s’inauguraran uns festejos per a sis caps de setmana i que s’allargaran fins al pròxim 27 de juny. Per a poder donar el tret d’eixida es necessitava primer que decaiguera l’estat d’alarma –com va passar el dia 9 de maig passat– i que ho permeteren les directrius de la Generalitat. Però, a més, el 10 de maig en les Corts Valencianes el PSPV va presentar una proposta per a iniciar els contactes perquè es reprenguen els actes taurins “quan les circumstàncies sanitàries i de seguretat derivades de la pandèmia de la Covid-19 ho permeten”. Proposta a què es van sumar PP i Ciutadans (i s’hi van abstindre Compromís i Podem), la qual cosa aplanava més el camí.

A partir que la Generalitat va publicar el decret de la nova desescalada, el món dels bous al carrer es va posar en marxa i el calendari ha marcat Meliana com la primera cita. Les condicions per a la celebració segueixen la normativa general: aforament de la plaça de bous portàtil limitat al 50% (com a màxim hi haurà unes 1.000 persones), ús obligatori de màscara, distància de seguretat i prohibició que els espectadors de dalt del cadafal es mesclen amb els de baix.

Hi ha algunes localitats en els llocs d’eixida: Montserrat, Albuixec, la Vall d’Uixó, Museros, Alcalà de Xivert, Onda, Sagunt, Borriol, Silla, l’Alcora, la Vall d’Alba, Montcada i Picassent.

Crítiques

Davant l’inici d’aquests festejos s’han produït discrepàncies dins del si dels partits del Pacte del Botànic, ja que l’entusiasme del PSPV per recuperar els bous al carrer no era compartit –ni molt menys– per Compromís i Podem. En la comissió de justícia des d’on s’impulsava el retorn, Silverio Tena, de Compromís, va manifestar que hauria de ser Sanitat qui centralitzara les decisions que donaren el vistiplau; en Podem Irene Gómez feia una crítica genèrica antitaurina pel maltractament animal.

En una de les localitats que ja s’han llançat a organitzar aquests festejos taurins, a Picassent, Compromís ha criticat el govern socialista per l’acord a què s’ha arribat amb les penyes taurines, i assegura que s’han quedat “perplexos” i que és una decisió “irresponsable”, i a més assenyalen que “des del consistori no es cansen de recordar-nos que el final de l’estat d’alarma no és la fi de la pandèmia”. La coalició valencianista adverteix: “Tots som sabedors que, encara que dins de la plaça es prenguen mesures de seguretat, l’ambient que es crea al voltant de la festa produeix conductes reprovables quant a consum d’alcohol o altres estupefaents, conductes que poden contribuir a la transmissió de la Covid-19”.

Balanç el 2020

Segons la memòria dels bous al carrer de la Generalitat del 2020, la pandèmia va paralitzar aquests festejos a partir del mes de març, que són dels més abundants celebrats en els municipis de la Comunitat Valenciana, especialment els castellonencs.

Destaca que l’últim any normal de festejos, el 2019, hi hagué un total de 269 municipis que van fer aquesta mena d’actes taurins, davant dels 47 del 2020; i la comparativa també mostra que de 8.623 festejos va caure a 473. D’altra banda, també indica que de 593 persones ferides el 2019 es va passar a 11 el 2020 i de 5 morts a 0. Pel que fa al bestiar, de 18 animals morts també es va passar a 0.