Els metges d’atenció primària reclamen recursos per a fer front a les jubilacions: el 20% deixaran les seues places en 5 anys

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema públic de salut. Exerceix de filtre, prevé patologies greus i, a més d’estalviar costos per a la salut pública, millora la gestió de la despesa sanitària. I no obstant això, aquest puntal del sistema no està consolidat del tot.

El pressupost de la Generalitat del 2019 –es tria aquest any, atés que el 2020 la pandèmia ha trastocat els comptes generals– destinava al personal sanitari resident prop de 123,8 milions d’euros. El mateix any, el pressupost per a assistència sanitària era de 4.400 milions d’euros. L’assistència sanitària engloba des dels centres de salut fins als hospitals, i la Societat Espanyola de Medicina Familiar estima que només els ingressos hospitalaris suposen el 75% del pressupost per a un 5% de les persones ateses. Aquests percentatges deixen l’atenció primària com el familiar ‘pobre’ del sistema. La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública no ha detallat la despesa concreta per a atenció primària, tampoc la xifra de professionals, encara que informacions anteriors indiquen que cada metge atén 1.500 targetes sanitàries de mitjana.

Una de les preocupacions en el sistema sanitari valencià abans de la pandèmia era l’escassetat de places i les jubilacions de personal, aguaitant molt de prop. Segons una proposició no de llei presentada pel PSPV en les Corts Valencianes, s’estima que prop de 2.700 metges d’atenció primària, un de cada cinc a l’Estat espanyol, es jubilaran en els pròxims cinc anys. Si afegim que l’època de les retallades va afectar la convocatòria de places, que la taxa de reposició durant anys ha sigut zero –com indicava la diputada Carmen Martínez en una entrevista en eldiario.es– i que les borses de personal estan pràcticament “buides”, el panorama es dibuixa pessimista.

Vicente Gassull és president de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària a la Comunitat Valenciana i especialista en medicina familiar a Torrent. Considera que “la falta de recursos és palesa des de fa temps”. “Les borses de treball de pediatria, medicina familiar i infermeria estan buides. Hi ha places que han desaparegut. L’últim any se n’han anat prop de 3.000 persones fora”, explica indignat sobre l’èxode de graduats a Espanya. Reconeix el treball de la conselleria en el reforç de les places, encara que recorda que cada metge graduat tarda a fer l’especialitat –el MIR– quatre anys. El tic tac s’accelera.

Entre les demandes de l’associació està adequar la càrrega assistencial a la realitat de cada municipi i potenciar els recursos materials i humans per evitar una “sobrecàrrega del sistema”. “Volem que la burocràcia isca de les consultes. Moltes vegades se’ns menja. És temps que guanyaríem per als pacients. La telemedicina cal desenvolupar-la. Amb els recursos que hi ha, moltes consultes es podrien resoldre per via telemàtica. La pandèmia ha demostrat que moltes coses es poden resoldre telefònicament”. Precisament, una altra proposició no de llei del grup socialista advoca per desburocratitzar les consultes i potenciar la telemedicina.

Els últims pressupostos de la Generalitat Valenciana, aprovats el 2020, preveien la consolidació de 372 places sanitàries. La consellera Ana Barceló va anunciar que aquest seria l’any de l’oferta pública d’ocupació més gran; un anunci que queda pendent de verificar per la pandèmia. Precisament l’emergència de la COVID-19 ha accelerat la contractació de metges, fins i tot dels residents, encara que no es coneix amb exactitud si consolidaran la plaça. El president Ximo Puig va anunciar la contractació de 850 professionals mèdics per a fer front a la pandèmia, més d’un miler de ‘rastrejadors’ de casos de coronavirus.

Malgrat aquest reforç, els professionals de primària esperen una sobrecàrrega a l’estiu i la tardor, quan convergeixen les vacances que no se substitueixen i quan el coronavirus conviurà amb altres virus habituals, com ara grips i refredats.

Inversió sanitària en la Comunitat Valenciana

En el conjunt de l’Estat, segons el Ministeri de Sanitat, el 2018 es van invertir 1.523 euros per habitant en sanitat, 200 més que el 2014, encara que lluny de la xifra precrisi. Des del 2009, aquesta despesa ha experimentat una retallada entre 15.000 i 21.000 milions en el pressupost, segons les fonts esmentades en un altre informe del ministeri; retallades fetes per totes les comunitats autònomes, però que varien entre riques i pobres. Del pressupost del 2018 en Sanitat, un 14,5% de la despesa consolidada es destina a serveis d’atenció primària, una distribució també desigual entre comunitats autònomes, que són les que exerceixen aquesta competència i gestionen el 92% del pressupost, segons indiquen les estadístiques del ministeri.

Malgrat l’infrafinançament que arrossega la Comunitat Valenciana, des del 2015 l’executiu autonòmic ha fet esforços notables per acostar-se a la mitjana en despesa pública consolidada en sanitat. En quatre anys, ha crescut un 23% la despesa destinada a sanitat, que s’emporta la gran part del pressupost de la Generalitat Valenciana. Segons les xifres del ministeri, se situa al voltant de 1.400 euros per habitant, amb 7.000 milions de pressupost el 2018. La falta de finançament genera un problema afegit: segons expressava el diputat de Compromís Joan Baldoví en el Congrés, a la fi de setembre s’esgota el pressupost i l’executiu autonòmic ha d’endeutar-se per pagar, fet que incrementa notablement el dèficit en les arques públiques. La Generalitat Valenciana fa front a la despesa sanitària amb préstecs des de l’últim trimestre de l’any.