Els fons voltor no podran desallotjar inquilins vulnerables a la Comunitat Valenciana sense oferir-los un lloguer social

Evitar pujades de lloguer abusives quan un gran tenidor o fons voltor fa seu un edifici en què hi havia inquilins vivint i, en conseqüència, que aquestes famílies puguen ser desnonades per la impossibilitat de fer front a aquests increments de les mensualitats.

Aquest és un dels objectius que persegueix la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeix el vicepresident Héctor Illueca amb l’aprovació entre novembre i desembre del decret llei pel qual s’adopten mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat i emergència residencial a la Comunitat Valenciana. El text normatiu està en fase d’estudi per part dels serveis jurídics de la Generalitat.

Com va informar elDiario.es, aquest decret sanciona fins amb un milió d’euros l’assetjament immobiliari que exerceixen aquests fons quan compren un edifici per aconseguir que els inquilins acaben abandonant l’habitatge.

Però a més, l’article 8 de l’esborrany del text, a què ha tingut accés aquest diari, també estableix obligacions dels grans tenidors d’habitatges de la Comunitat Valenciana davant situacions de risc de pèrdua de l’habitatge habitual d’una persona o unitat de convivència.

Segons el document, “els grans tenidors d’habitatges de la Comunitat Valenciana tindran l’obligació d’oferir una proposta de lloguer assequible a la persona o unitat de convivència en risc de pèrdua del seu habitatge habitual i permanent, sempre que es constate per l’Administració pública competent en matèria d’habitatge la situació d’exclusió residencial”.

D’aquesta manera, “en el termini d’un mes des que constate qualsevol de les circumstàncies descrites en l’apartat anterior o quan siga requerit per la Conselleria competent en matèria d’habitatge, el gran tenidor d’habitatges de la Comunitat Valenciana requerirà fefaentment a la unitat de convivència afectada, en termes clars i comprensibles i de manera detallada, que acredite, si escau, la concurrència de les circumstàncies de vulnerabilitat o exclusió residencial, així com la identitat i l’acreditació de les persones ocupants a l’efecte de l’oferiment d’una solució residencial”.

Perquè la proposta puga ser considerada de lloguer assequible, haurà de tindre en compte les condicions següents: “Que la proposta de lloguer s’oferisca preferentment en l’habitatge habitual de la unitat de convivència afectada, o en un habitatge adequat situat dins del mateix terme municipal, llevat que es dispose d’un informe dels serveis socials municipals o, si escau, de l’òrgan competent acreditatiu que el trasllat a un altre municipi no afectarà negativament la situació de vulnerabilitat de la persona o unitat de convivència”.

Que la proposta oferida preveja “una duració mínima del lloguer de 5 anys, si la persona propietària gran tenidora d’habitatges de la Comunitat Valenciana fora una persona física, o de 7 anys, si fora una persona jurídica” i que la proposta de renda del lloguer oferit “no supere el 25% dels ingressos bruts de la unitat de convivència”.

Segons el decret, “aquesta mesura serà, en tot cas, de caràcter temporal, i cessarà l’obligació del gran tenidor d’habitatges de la Comunitat Valenciana, al cap de cinc anys, termini en què la conselleria competent en la matèria haurà d’estar en condicions d’oferir una alternativa residencial digna, assequible i adequada a la unitat familiar en qüestió”.

A més, adverteix que, “si per qualsevol mitjà la Conselleria competent en matèria d’habitatge tinguera coneixement de l’existència d’un procediment judicial a instàncies d’un gran tenidor d’habitatges de la Comunitat Valenciana que porte aparellat un desallotjament forçós sense alternativa residencial d’una unitat de convivència en situació de vulnerabilitat residencial sense que hi haja hagut el preceptiu oferiment de la proposta de lloguer assequible a què es refereix l’article 13, la Generalitat requerirà al gran tenidor que efectue aquest oferiment sota prevenció de la sanció corresponent, i això sense perjudici que les persones afectades puguen iniciar les accions judicials pertinents”.

La falta d’oferiment d’aquesta alternativa és considerada pel decret una infracció molt greu, per la qual cosa les sancions poden anar de 350.001 a 950.000 euros.