Els primers pressupostos del PP i Vox en la Generalitat Valenciana anticipen retallades

Corregir desequilibris, estabilitat, racionalització de la despesa pública... La retòrica de l’austeritat s’imposa en els primers pressupostos del govern del PP i Vox a la Comunitat Valenciana. La Conselleria d’Hisenda va publicar divendres l’ordre per la qual es dicten les normes de redacció dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2024, un document que remet a la terminologia de l’etapa de les retallades.

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, tècnica de l’Agència Tributària i autodefinida com a liberal, va ser escollida per la seua ortodòxia financera. L’ordre interpel·la totes les conselleries a “revisar i ajustar” els objectius a assolir d’acord amb el marc pressupostari, que redefinirà les seues prioritats. Ja en l’oposició, l’exdirigent de Ciutadans va carregar sistemàticament contra els pressupostos del Govern del Pacte del Botànic i contra la partida “fictícia”, que l’executiu d’esquerres denominava “reivindicativa” i recollia els fons que l’Estat havia d’aportar per a corregir l’infrafinançament valencià. Si el Consell de Carlos Mazón renuncia a incorporar aquests 1.300 milions que tant ha criticat a la previsió d’ingressos, serà difícil quadrar les partides de despesa sense fer alguna tisorada.

El text, que dona dues setmanes als deu departaments per a registrar els seus comptes en el programa informàtic, apunta que per al 2024 està previst el retorn a les regles d’estabilitat pressupostària interrompudes durant la pandèmia, que van permetre a les administracions autonòmiques augmentar la despesa a costa del dèficit, encara que està pendent la reforma del marc fiscal europeu. Sense entrar detalladament, el preàmbul de la norma (la declaració d’intencions), recalca que “la despesa haurà de prioritzar-se d’acord amb els objectius perseguits, i caldrà una revisió de totes les partides, evitant creixements inercials no justificats, a fi d’orientar els recursos disponibles d’acord amb les prioritats sectorials i els objectius de govern per a aquesta legislatura”. Els objectius de govern, tal com figuren en el pacte entre el PP i Vox, impliquen, per exemple, derogar la Llei de memòria històrica, “un model de ràdio i televisió pública que siga racional amb la conjuntura econòmica” o la revisió del sistema d’ajudes públiques perquè arriben “als que més ho necessiten”. No és un objectiu, encara que sí una declaració de part del govern, la revisió de les oficines d’atenció a les víctimes de violència masclista.

El departament que dirigeix Merino considera que quadrar els comptes de la Generalitat Valenciana es presenta com “un repte” en un escenari d’especial incertesa, a què se sumen el context inflacionista i les pujades dels tipus d’interés. D’una banda, indica, és prioritari “abordar i corregir els desequilibris pressupostaris que han prevalgut durant els últims anys i han situat l’autonomia al capdavant d’Espanya en termes de dèficit, amb un nivell de despesa molt superior al d’ingressos”. De l’altra, reconeix que el sistema de finançament autonòmic no cobreix les necessitats de serveis públics, malgrat haver renunciat a 350 milions d’euros de recaptació amb la bonificació de l’impost de successions i donacions; un tribut que, seguint la retòrica populista-trumpista, titlen d’impost a la mort.

En l’ordre, la conselleria apunta que farà el pressupost a cegues, perquè el Govern no ha facilitat els lliuraments a compte del sistema de finançament per a l’any vinent i s’excusa en el període electoral. En concret, assegura que no disposa d’“informació sobre els lliuraments a compte dels recursos del sistema de finançament autonòmic per a les comunitats autònomes ni els objectius d’estabilitat pressupostària, atesa la interinitat del Govern espanyol després de les eleccions del 23 de juliol passat”. També indica que “el retard en la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera, a conseqüència de la situació política, suposa un alt nivell d’incertesa en l’elaboració dels comptes públics”. Cert és que la incertesa ha sigut una de les constants en l’últim lustre. El Consell del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem), va fer els seus comptes amb el Govern central en funcions, pressupostos prorrogats i la incertesa de la crisi derivada del Covid.