Els sindicats s’alcen contra l’oferta de congelació d’òvuls de les empreses: “És una invasió de la intimitat de les treballadores”

Que les empreses oferisquen un descompte a les seues treballadores per congelar els seus òvuls és “una invasió de la intimitat”. Els sindicats majoritaris valencians coincideixen en aquesta visió d’una pràctica que consideren inadmissible.

Cinc empreses valencianes han començat a aplicar una política pionera a Espanya: sufragar un 10% dels tractaments de vitrificació d’òvuls de les seues treballadores o de les parelles dels seus treballadors. Les empreses, que formen part del Club de Primeres Marques, van signar al novembre un conveni amb l’Institut Valencià d’Infertilitat per a promocionar aquesta pràctica que permet conservar els òvuls, amb un cost mitjà de 2.500 euros per a quatre anys.

Les representants sindicals no troben enlloc el benefici social en què s’escuden aquestes empreses. “El verdader benefici social seria impulsar mesures de conciliació i coresponsabilitat en les atencions”, argumenta Pilar Mora, secretaria de Formació, Ocupació i Igualtat de Gènere d’UGT.

Des de Comissions Obreres (CCOO), equiparen aquesta qüestió a les preguntes en les entrevistes de treball. “Tots entenem que és inconstitucional que a les dones se’ns pregunte si volem ser mares, perquè a partir d’ací pot haver-hi una vulneració de drets”, indica la seua portaveu d’Igualtat, Cloti Iborra. “A més, és la nostra vida íntima, nosaltres decidim quan volem ser mares”, afig.

Per a les sindicalistes, aquesta oferta –voluntària i anònima, segons les empreses que s’han adherit al conveni– té a veure amb la concepció de la maternitat –i per tant, les dones– com un problema per a les empreses. “Si no es veiera la dona com una trava en el mercat laboral, no es potenciarien aquestes fórmules”, considera la representant de les treballadores d’Intersindical, Beatriu Cardona.

Aquesta oferta “reforça la idea que la maternitat és un problema en el mercat de treball per a les dones, tant en el manteniment de l’ocupació com en la promoció interna”, afig Iborra, que ho considera una “invitació a postergar la maternitat”.

El mercat de treball a l’Estat espanyol és menys accessible per a una dona que per a un home, així com també en els salaris la bretxa és evident. A més, encara està estés que les dones són menys productives i rendibles per a una corporació, perquè es queden embarassades o necessiten temps per a la cura dels fills, ancians o persones dependents. Contra aquesta cultura patriarcal, les representants sindicals exigeixen als poders públics i als responsables de les corporacions que impulsen polítiques de conciliació laboral i familiar i que els permisos de paternitat i maternitat siguen obligatoris per a ambdós i intransferibles. “La societat hauria d’implicar-se en els treballs de criança, no continuar sent cosa de dones”, argumenta la responsable d’UGT.

De moment, les organitzacions no prendran mesures contra aquesta pràctica, atesa la seua novetat i que cap de les seues afiliades ho ha denunciat en els sindicats. Però avisen: vigilaran amb lupa que no es vulneren els drets de les dones.