Emergències va ignorar en la dana l'oferiment de fins a 80 agents mediambientals per a vigilar barrancs

“Des del Centre de Coordinació d'Emergències no va haver-hi cap petició de col·laboració”. Així ho va afirmar el director general de Medi Natural, Luis Gomis, davant la jutgessa de la dana, segons resa l'acta de la seua declaració del passat 20 de novembre, a la qual ha tingut accés elDiario.es. Els més de dos centenars d'agents mediambientals desplegats en tot el territori valencià depenen de l'alt càrrec de l'Executiu autonòmic de Carlos Mazón, qui va reconéixer que el 29 d'octubre de 2024, jornada de la catastròfica dana que va deixar 229 morts, “és un mitjà que no es va utilitzar eixe dia” per a vigilar barrancs com el de Poio. El director general els va posar a disposició, però l'oferiment va ser ignorat per Emergències, segons va declarar.

La Generalitat, va explicar el testimoni, compta amb entre 16 i 20 agents mediambientals en cadascuna de les quatre demarcacions que comprenien, a la província de València, zones afectades per la dana. Per tant, Emergències podria haver mobilitzat entre 64 i 80 agents mediambientals per al control dels cabals dels barrancs.

Amb la retirada del dispositiu de Bombers que vigilava el barranc de Poio i sense agents mediambientals controlant cabals, Emergències es va quedar “a cegues”, segons l’expressió d’un dels tècnics que va declarar com a testimoni. El Consorci Provincial de Bombers i el Centre de Coordinació d’Emergències es culpen mútuament del fracàs del dispositiu de vigilància dels cabals.

A preguntes del fiscal, el director general va dir que, “en cas que s’hagueren activat els agents mediambientals, les seues funcions específiques, com es preveu en la seua actuació en el Pla d’Inundacions, serien vigilàncies d’escales en barrancs”, segons indica l’acta de la declaració. El testimoni va especificar que el control dels cabals es fa “des d’un punt alt, o des d’algun pont, es visualitza l’escala i es veu si hi ha cabal o no i a quina altura està”.

L’alt càrrec de la Generalitat va reconéixer que, en els episodis meteorològics posteriors a la dana del 2024, almenys en dues ocasions, “sí que s’han sol·licitat directament” els agents mediambientals. “No hi hagué cap problema. (...) El que els sol·liciten, ells ho aporten”, va manifestar Luis Gomis.

En cas d’activació, “les ordres les dona Emergències”, departament del qual passen a “dependre funcionalment”, va postil·lar. Així doncs, el Centre d’Emergències ordena “on anar” o “què fer”. “Es marquen uns punts i cal visualitzar, per exemple, en altres ocasions s’ha demanat vigilar una sèrie d’escales, i cal vigilar-les cada certes hores, es marquen uns punts i una sèrie d’hores; i s’envia a Emergències”, va detallar el testimoni.

El testimoni va refermar que l’activació dels agents mediambientals ni tan sols requereix una petició formal. “Seria prou amb l’activació a través de CoordCom” per part de l’enllaç del Departament de Prevenció d’Incendis Forestals que està fix en el Centre d’Emergències i que depenia orgànicament el dia de la dana d’una altra directora general, Rosa Tourís.

“Cap indicació” del conseller Martínez Mus

“En qualsevol cas, no li consta que es fera aquesta petició”, segons va abundar Luis Gomis. L’oferiment del matí de la dana es va remetre per un “mitjà telemàtic”, la manera “habitual” de comunicar-se entre departaments de la Generalitat. Gomis desconeixia si el secretari autonòmic d’Emergències, l’investigat Emilio Argüeso, va rebre personalment la comunicació, que anava dirigida a ell singularment. Només li constava que el missatge amb l’oferiment es “va obrir” en Emergències a les 12.25 del 29 d’octubre.

“Dins” de la Conselleria de Medi Ambient, que dirigeix Vicente Martínez Mus, “no va rebre cap indicació” ni el dia de la dana ni la vespra “de com funcionar davant aquesta situació”. L’oferiment dels agents mediambientals del matí del 29 d’octubre va ser motu proprio de l’alt càrrec.

“Del conseller de Medi Ambient no va rebre cap indicació de com actuar”, va afirmar Luis Gomis, que va postil·lar que cada director general “pren les seues decisions” i que ell “va ser totalment autònom”.