Empresaris d’apartaments turístics de València busquen col·lapsar la inspecció amb denúncies a altres professionals que usen pisos

Col·lapsar el servei d’inspecció de l’Ajuntament de València fins amb 3.000 denúncies a professionals que exerceixen en habitatges fent-ne un ús terciari.

Aquesta va ser una de les mesures que es van abordar en l’assemblea de l’Associació d’Habitatges de Lloguer per a Estades Curtes de la Comunitat Valenciana (Ahaec) del 14 de maig passat davant la intensificació de les inspeccions i les sancions que duu a terme l’Ajuntament de València.

Segons ha comentat en repetides ocasions l’alcaldessa de València, María José Catalá, tan sols en el primer trimestre del 2024, la Policia Local ha posat 156 denúncies a apartaments il·legals, un 120% més que en l’anterior mandat. A més, huit de cada 10 inspeccions acaben en una ordre de tancament de l’activitat.

Els empresaris del sector se senten assenyalats i per aquest motiu en l’assemblea van aprovar generar un al·luvió de denúncies, tant anònimes com des de la mateixa associació, fins al punt de col·lapsar el servei d’inspecció amb l’objectiu de paralitzar o almenys frenar els tancaments i les sancions, però sobretot per a posar en relleu que, segons els seus assessors jurídics, els professionals que exerceixen un ús terciari en habitatges, com ara metges, advocats o psicòlegs, també incomplirien el pla general d’ordenació urbana de l’any 1988 segons el qual només es permet un ús terciari en els baixos i els primers pisos.

D’aquesta manera, des d’Ahaec volen forçar l’Ajuntament que establisca una normativa en termes d’igualtat per a tots els usos terciaris. Encara que des del 2018 és imprescindible obtindre un informe de compatibilitat urbanística per a poder donar d’alta un apartament turístic en el registre de la Conselleria de Turisme, molts habitatges turístics que estan registrats abans de la nova normativa del 2018 estarien en uns llimbs legals per no comptar amb l’esmentat informe per estar moltes en altura, com els despatxos d’advocats o gestories, per exemple. Aconseguir una regulació que els done una solució és una altra de les reivindicacions.

Fonts d’Ahaec expliquen sobre aquest tema a elDiario.es que “s’assenyala els habitatges d’ús turístic com a boc expiatori davant la situació de falta d’habitatge i d’augment de preus, però hi ha altres sectors que també lleven habitatges del mercat”.

Com ha informat elDiario.es, no és l’únic punt que es va debatre en l’assemblea que va tindre lloc dues setmanes abans d’aprovar-se la moratòria el 28 de maig. Membres d’Ahaec van recriminar que no s’informara de les notícies que dies abans ja circulaven sobre aquest tema. Aquest mes les peticions dels permisos a l’Ajuntament es van disparar. En tot el 2023 es van demanar 456 llicències o declaracions responsables i fins a final de maig del 2024 se n’havien demanat 733. D’aquestes, 60 es van demanar al gener, 63 al febrer, 50 al març, 54 a l’abril i ni més ni menys que 506 al maig.