Empreses “fictícies” i factures “encreuades”: els indicis de la Fiscalia per a acusar de falsedat i estafa el germà de Puig
La Fiscalia Anticorrupció xifra en 110.691,97 euros les subvencions obtingudes i presumptament defraudades per les empreses administrades per Francis Puig de les administracions valenciana i catalana. L’empresari era pràcticament un desconegut fins que el PP valencià va presentar una querella per les presumptes irregularitats en les subvencions. Es tracta d’ajudes dirigides a la producció i la difusió audiovisual en valencià per part de la Generalitat Valenciana i de la seua homòloga catalana, subvencions totes dues compatibles, si bé l’import total no podia superar la despesa feta. El germà de l’expresident socialista de la Generalitat Valenciana s’ha dedicat tradicionalment a la producció audiovisual de caràcter local a la comarca dels Ports, fronterera amb Catalunya.
Les ajudes públiques valencianes, atorgades a Francis Puig entre el 2015 i el 2018 per la Conselleria d’Educació de l’executiu anterior del Pacte del Botànic, s’imputaven a tasques de producció i de difusió dels programes emesos en valencià, mentre que en el cas de Catalunya es tractava d’una dotació econòmica no percentual. No obstant això, d’acord amb el “detallat” informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, les quantitats “obtingudes indegudament” per les empreses de Francis Puig i de Juan Enrique Adell Bover no superen els 120.000 euros que marca la jurisprudència espanyola com a quantitat mínima anual perquè es done la condició objectiva de punibilitat en matèria de frau de subvencions.
La fiscal Adoración Cano recorda que, encara que es va sol·licitar un dictamen a la Intervenció de la Generalitat de Catalunya, l’organisme presumia com a vàlida tota la documentació presentada per les empreses investigades, “sense que fora necessari la presentació de factures per a l’acreditació de la despesa”. Malgrat els indicis d’una pretesa facturació fictícia entre les empreses de Francis Puig i de Juan Enrique Adell Bover, aquesta circumstància “tampoc és prou per a considerar que les quatre societats hagen conformat una unitat econòmica dirigida a l’obtenció fraudulenta de subvencions”.
Així doncs, el delicte de frau de subvencions decau, però Anticorrupció manté que va poder haver-hi falsedat en document mercantil i estafa per part de tots dos empresaris, segons es desprén de l’escrit del ministeri públic que demana la transformació de la causa en procediment abreujat, la fase intermèdia prèvia a l’acte d’obertura de judici oral.
El germà de l’expresident Ximo Puig administra dues societats sota la lupa de la instrucció: Comunicacions dels Ports i Mas Mut Produccions. De la primera de les firmes, que ha tingut entre sis i 12 treballadors, la fiscal sosté que va incorporar “facturació d’empreses vinculades” i “factures duplicades i encreuades” que podrien ser constitutives d’un presumpte delicte de falsedat en document mercantil amb Adell Bover com a pretés cooperador necessari.
Per part seua, Mas Mut Produccions, amb cinc o sis treballadors i centrada en l’àmbit de la comunicació digital a la comarca del Matarranya (Terol), podria ser considerada, segons el parer d’Anticorrupció, una “empresa fictícia o instrumental”.
L’escrit fins i tot qüestiona que poguera complir els requisits per a l’obtenció de subvencions: es tractaria d’una firma “redundant” amb un objecte social “abastat” per Comunicacions dels Ports, amb una seu social a Pena-roja (Terol) que “ha resultat ser fictícia, ja que està situada en un habitatge particular, on no s’ha trobat cap indici d’activitat societària”.
L’empresa sol·licitava que les subvencions i els comptes justificatius amb el domicili de Comunicacions dels Ports a Morella, “sabent que no era el domicili social de l’empresa”. També va donar altres domicilis que no es corresponen amb la seua seu social. I és que, com que el domicili social i les activitats de l’empresa estaven a Terol (“encara que a la comarca del Matarranya s’usa el valencià”, postil·la la fiscal), la firma de Puig “no podria ser beneficiària de les subvencions obtingudes procedents de la Generalitat Valenciana”, conclou l’escrit.
La fiscal sosté que Juan Enrique Adell Bover ha aportat facturació de les seues societats a les ajudes obtingudes per Francis Puig, per la qual cosa podria ser considerat autor també dels presumptes delictes de falsedat documental i d’estafa agreujada, per cooperació necessària.
Sobre les irregularitats en Comunicacions dels Ports, els informes de la Policia Judicial van trobar preteses factures no subvencionables per rebuts de taxes municipals, d’impostos de la Diputació de Castelló o de vehicles i fins i tot de despeses de gasolina en estacions de servei.
Els investigadors també van trobar factures per abonaments pretesament no fets, pel fet de pagar-se els proveïdors posteriorment al termini màxim per a justificar la realització de l’activitat subvencionada. I, finalment, en la causa consten factures amb indicis que puguen ser considerades falses, “per duplicació, autofacturació, factures encreuades, falta de pagament o perquè no han sigut aportades pel proveïdor”.
La firma de Francis Puig va aportar factures de Ricardo Querol, vinculat societàriament a Comunicacions dels Ports i a Mas Mut Produccions, de la qual és administrador, per faenes d’impressió amb conceptes “genèrics”, preus que no es corresponen amb les faenes o pagades l’any anterior al que es formalitza la sol·licitud, entre altres indicis.
També hi ha factures “genèriques” de Joaquín Puig Mestre a Comunicacions dels Ports en concepte de lloguer, que podrien correspondre a un magatzem d’ús agrícola propietat del pare de Francis Puig. “Aquesta despesa tampoc ha quedat degudament justificada per l’investigat”, recorda la fiscal.
En altres casos, el germà de Ximo Puig va aportar preteses factures “duplicades” que van poder ser “creades” per a obtindre una subvenció més alta de la que li corresponia (l’empresari va al·legar que es tractava d’un error a l’hora de confeccionar el compte justificatiu).
Indicis de “relació fraudulenta dirigida a simular despeses”
El mateix pretés fenomen s’hauria produït amb les factures encreuades entre l’empresa de Francis Puig i les firmes Canal Maestrat, Kriol Produccions i Nova CB, administrades per Juan Enrique Adell Bover. El fiscal dubta de la credibilitat d’aquesta tanda de factures d’acord amb el concepte genèric i que contenen “idèntic preu”. “No hi ha contracte que puga fonamentar un intercanvi de continguts periòdic com el que s’exposa” i “hi ha factures no pagades”, indica l’escrit d’Anticorrupció.
Encara que la fiscal veu indicis que Puig i Adell Bover “van poder establir una relació fraudulenta dirigida a simular despeses” entre les seues empreses respectives “per a obtindre una quantitat més gran en cadascuna de les seues subvencions”, no va arribar fins al punt d’actuar com una unitat econòmica a l’efecte del presumpte frau de subvencions.
Després de la interlocutòria de la secció tercera de l’Audiència de Provincial de València que va obligar el jutge a acabar la investigació, a causa d’un error en la notificació a les parts de la pròrroga del termini d’instrucció, la fiscal ha demanat la transformació de la causa en procediment abreujat.
La representant d’Anticorrupció al·ludeix al “tancament prematur” de la investigació que “impedeix deduir indicis suficients” per a corroborar si Kriol Produccions SL també podria ser considerada una firma instrumental. Tant Puig com Adell Bover sempre han defensat la legalitat de les subvencions obtingudes.
L’escrit del Ministeri Fiscal demana al titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de València que, en cas que accepte la qualificació dels presumptes delictes, es procedisca a oferir accions a l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i als serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el possible perjudici econòmic als comptes autonòmics respectius.
0