Enginyers i arquitectes aposten per rehabilitar Mestalla: “Està fet per anells independents, això li dona una gran viabilitat”

L’escrit jurídic de l’Ajuntament de València revelat el 3 de juliol passat per la plataforma Libertad VCF, segons el qual s’acreditava que no hi ha cap ordre d’enderrocament sobre part de la graderia de l’última ampliació de Mestalla que es va declarar il·legal ha obert un debat en el si del valencianisme sobre la conveniència, com a mínim, d’analitzar la viabilitat de quedar-se en el centenari coliseu i renunciar al nou. En el mateix escrit dels serveis jurídics municipals es dona per complida la sentència en virtut de la modificació del pla general aprovada i s’afirma que, en qualsevol cas, hauria prescrit.

Més enllà que la realitat dels temps dificulta enormement l’opció de quedar-se al Mestalla per l’encara vigent expectativa del Mundial de 2030 i perquè l’Ajuntament ja ha concedit les llicències al València CF perquè reprenga les obres, està produint-se un moviment liderat per Libertad VCF encaminat a obrir un període de reflexió amb altura de mires i perspectiva llarga amb l’objectiu de prendre la millor decisió per al club i per a la ciutat.

La plataforma opositora al màxim accionista Peter Lim va emetre un comunicat en què considera que “ha arribat el moment d’iniciar un estudi detallat i assossegat, avalat per professionals, per a decidir-se entre reprendre l’obsolet projecte del Nou Mestalla o salvaguardar l’antic Mestalla, que podria ser declarat Bé de Rellevància Local”. A aquesta reivindicació s’han sumat tant el Col·lectiu de Penyes Valencianistes (CPV) com diferents penyes a títol particular.

Enmig d’aquest debat, dos experts avalen la viabilitat de rehabilitar Mestalla. És el cas del director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, Iván Cabrera, i l’enginyer de camins, canals i ports Ernesto Colomer, que asseguren que la remodelació del coliseu de l’avinguda de Suècia és perfectament viable.

En aquest sentit, coincideixen a destacar que la seua estructura en anells independents facilita aquesta opció. En concret, Colomer afirma que “el Mestalla és, hui, una proesa arquitectònica pràcticament desconeguda fins i tot per als que acudeixen assíduament al futbol”, perquè “és un estadi en tres altures, amb tres estructures que habiliten cadascun dels tres anells que són totalment exemptes entre si”. Això significa “que cap descansa sobre la immediatament inferior, motiu pel qual obrin unes possibilitats de reforma, de rehabilitació o d’adequació de la morfologia arquitectònica molt importants; aquesta singularitat estructural no es dona en cap altre estadi a escala mundial, almenys que jo conega”.

Sobre les opcions que presentaria una ampliació per a guanyar una mica d’aforament, o almenys per no perdre’n tenint en compte que amb les exigències actuals de distàncies entre seients laterals i frontals possiblement es veuria reduït l’actual aforament, consideren que són qüestions salvables amb voluntat política. Segons Cabrera, “és clar que a la part de Joan Reglà i l’avinguda de Suècia no hi ha opció de créixer per la proximitat dels edificis, per la qual cosa caldria anar a cap a l’avinguda d’Aragó i l’aparcament que queda darrere del fons nord; això seria possible sempre que no s’envaïren vials amb l’una modificació del pla general i si és el cas amb la compra a l’Ajuntament dels terrenys que s’hagen d’ocupar”. Tot això partint “d’un projecte tècnic validat pel mateix consistori i justificat per l’interés general”.

Una altra de les qüestions que consideren salvables és la dels ingressos atípics mitjançant l’explotació de baixos comercials que ofereix el nou estadi, cosa que Colomer també considera perfectament factible al Mestalla: “el Mestalla té davall de Graderia de la Mar, i just darrere de Graderia Central 10.000 metres quadrats de superfície terciària ja construïda en forma de diferents forjats, que tan sols necessitaria donar-li la forma comercial que el club volguera. Això em sembla crucial, perquè no s’ha d’oblidar que el Mestalla està situat en el lloc exacte de la futura estació del túnel passant que creuarà València de manera subterrània. Connexió directa amb més de 50 municipis a través de Rodalies, metro a la resta de la ciutat o l’aeroport o fins i tot Alta Velocitat. Tot confluirà a Mestalla. Les possibilitats d’aquesta zona terciària són, per tant, estratègiques, no tant per quantitat de metres com per qualitat”.

Sobre la represa de les obres en el nou estadi, Cabrera adverteix que “al cost de les obres pròpiament per a finalitzar-lo, cal afegir-ne uns altres que no s’han avaluat vinculats l’abandó que ha viscut aquesta estructura durant 15 anys; hi haurà elements que han patit la corrosió d’estar a la intempèrie, que s’hauran fet malbé i que tocarà renovar-los; ací també comença a guanyar números l’opció de quedar-se al Mestalla; el que no és just és menysprear aquesta possibilitat sense haver fet bé els números del que ens costa anar-nos-en i el que ens costaria quedar-nos per a prendre la millor decisió, i no s’han fet perquè no interessa que se sàpia”.

En aquesta línia, sobre el que costaria remodelar el Mestalla, Colomer considera que “partint d’una situació estructural acceptable, es pot veure quant han costat altres reformes d’estadis al nostre país i tractar de traure algun cost intermedi”. Per a fer-ho, comenta que és útil fer servir “el paràmetre cost/butaca, ja que reflecteix molt bé el cost de la reforma associat a la dimensió de l’estadi sota paràmetre únic, cosa que ofereix un criteri objectiu de comparativa”. En aquest sentit, “si es considera el cost/butaca de reformar els últims 10 estadis intervinguts a Espanya, veiem que oscil·la al voltant de 2.000 euros per butaca per a intervencions similars al que podria costar el Mestalla”, per tant, “amb una xifra lleugerament superior a 100 milions d’euros ”el Mestalla tindria moltes opcions de modernitzar-se de manera efectiva per a les pròximes dècades“.

Tant Colomer com Cabrera són conscients que, per a plantejar-se l’opció de quedar-se al Mestalla, el primer que hauria d’haver-hi és el convenciment per part del club que és la millor opció, almenys de parar-se a estudiar-la. En aquest sentit, Cabrera considera que, encara que per a ell el Mundial és secundari, si s’encarregaren els estudis de manera immediata es podria arribar a temps i adverteix: “Les presses només porten a evitar vies operatives de manera interessada o a actuar de manera temerària”.