LLEGIR EN CASTELLÀ
El fiscal de la causa de la dana ha advocat perquè es requerisca al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat les comunicacions per un canal de ràdio intern amb el Consorci Provincial de Bombers sobre el dispositiu de vigilància en el barranc de Poio el 29 d’octubre de 2024, dia de la catastròfica dana que va deixar 229 morts.
El representant del ministeri públic, en un escrit a què ha tingut accés elDiario.es, dona suport a les diligències sol·licitades per l’acusació popular que exerceix en el procediment Intersindical. Després de la declaració del 4 de novembre passat del sergent dels Bombers que va donar l’ordre de retirar el dispositiu que vigilava el cabal del barranc de Poio, la lletrada del sindicat, Carmen Romero, va demanar que es requerira a Emergències la còpia de les gravacions de “totes” les comunicacions amb els Bombers en un canal de ràdio intern, a més de les transcripcions. Gregori Fayos, sergent coordinador de recursos de guàrdia el dia de la dana, va acusar Emergències d’haver-se desentés del dispositiu. Per tant, el fiscal considera que la diligència té “caràcter de pertinent i útil”.
Les comunicacions sobre el desplegament en el barranc de Poio, recorda el fiscal Antonio Ruiz Valero, es van efectuar mitjançant un canal intern d’una emissora de ràdio que comunica Emergències amb el departament de Bombers.
Intersindical va demanar les comunicacions entre Bombers i Emergències “davant els dubtes que se susciten quant a la manera com es va fer la petició de la vigilància dels llits, i es va complir aquesta ordre”, per la qual cosa el ministeri fiscal considera “escaient” establir una limitació temporal a les “gravacions que han de requerir-se”. El fiscal recorda que aquella tràgica jornada l’emissora es va fer servir per a “efectuar multitud de comunicacions relatives a l’elevat nombre d’actuacions que els efectius del Consorci Provincial de Bombers van dur a terme aquell dia”.
El representant del ministeri públic veu amb bons ulls que es delimite el requeriment a les comunicacions entre, aproximadament, les 12.20, quan Emergències sol·licita el desplegament, i les 15.00, quan el dispositiu de vigilància del cabal del barranc de Poio ja s’havia retirat. Una franja temporal que atorga un “marge davant l’aproximació de les hores concretes exposades”.
La ‘creïlla calenta’ de la fallada en el dispositiu
En la causa consta l’àudio de la telefonada d’Emergències als Bombers per a demanar que el dispositiu de vigilància s’acostara a “veure l’escala que hi ha a Paiporta també”, tal com va informar aquest diari.
La retirada dels bombers que controlaven el cabal de la rambla de Poio s’ha erigit en una de les vies d’investigació de la jutgessa instructora de la causa. La decisió va deixar “a cegues” Emergències, segons va declarar un tècnic el 19 de juny passat.
El Consorci Provincial de Bombers, dependent de la Diputació de València, i el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat es culpen mútuament de la fallada en el desplegament de vigilància d’un barranc el desbordament del qual va causar la major part de les defuncions.
Un cap de Bombers va assegurar el 10 de setembre passat que el Centre d’Emergències no va donar “instruccions precises” sobre el dispositiu. El mateix testimoni va assegurar que Emergències té la responsabilitat del seguiment dels barrancs en cas d’inundacions.
Per part seua, una tècnica del Centre d’Emergències va responsabilitzar el 7 d’octubre passat els Bombers de no avisar de la retirada dels efectius que mesuraven el cabal de Poio. El sergent Fayos, últim testimoni a declarar sobre l’assumpte, va afirmar: “Si el Centre de Coordinació d’Emergències haguera requerit altres rondes, s’haurien tornat a enviar”.