La Fiscalia obri diligències d’investigació penal per un presumpte espoli d’aigua a la Marjal de Pego-Oliva

En plena polèmica per la gestió dels recursos hídrics al parc andalús de Doñana, on el PP i Vox impulsen una llei autonòmica per ampliar la superfície regable i, per tant, regularitzar pous il·legals que van exhaurint l’aiguamoll, la Fiscalia Provincial de València ha incoat diligències d’investigació penal per un presumpte espoli d’aigua mitjançant dos pous que proveeixen la Marjal de Pego-Oliva.

En concret, segons l’escrit amb data del 13 de febrer passat del ministeri públic a què ha tingut accés elDiario.es, la investigació sorgeix a conseqüència d’un escrit remés pel representant d’Acció Ecologista-Agró, Víctor Navarro, en què “es relaten fets que, segons el parer del denunciant, serien constitutius d’infracció penal mediambiental, relacionats amb l’afecció de bombaments d’Aguas del Bullent al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva”.

Per aquest motiu, “s’acorda incoar diligències d’investigació preprocessals a fi de practicar totes les actuacions que calga per a determinar l’eventual tipicitat dels fets denunciats”.

Els fets relatats en l’escrit de denúncia posen en relleu que “Aguas del Bullent SA subministra aigua potable per a la zona de la platja d’Oliva (la Safor) entre el riu Bullent i el dels Racons aprofitant dos pous objecte d’una concessió a l’Ajuntament d’Oliva”, el volum màxim anual del qual és de 440.000 metres cúbics.

En l’expedient, afig la denúncia, “consta un informe de l’Oficina de Planificació Hidrogràfica datat el 25 d’abril de 2006 en què es diu que la compatibilitat de la concessió és condicionada al fet (…) que no supose afecció negativa a la marjal, i s’hauria d’estudiar el canvi d’ubicació dels sondejos en el cas que fora així”.

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament d’Oliva a instàncies del Síndic de Greuges, “el 2013 es van extraure 1.278.940 metres cúbics, cosa que suposa quasi el triple del volum objecte de la concessió, i els anys següents els bombaments suposen més del doble de la concessió”. A més, “malgrat no tindre una disponibilitat legal d’aigua, el nombre d’abonats d’Aguas del Bullent ha anat augmentant des de 3.353 el 2012 fins a 3.876 el 2021”.

Quines conseqüències ambientals pot tindre aquest presumpte espoli d’aigua? Segons la denúncia, “l’Estudi Hidrològic i Agronòmic del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Centre Valencià d’Estudis del Reg, Universitat Politècnica de València de febrer del 2002, els bombaments referits, situats al costat dels ullals del riu Bullent, esgoten el cabal del riu durant dos mesos a partir de juliol i, en conseqüència, la Marjal de Pego-Oliva rep menys aigua de la que podria rebre”.

A més, “la massa d’aigua subterrània Oliva-Pego es considera, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en mal estat quantitatiu, perquè el bombament total supera el recurs disponible”.

D’aquesta manera, afig l’escrit, el referit suposa un incompliment de la normativa del Parc Natural, segons la qual, “amb caràcter general, queden prohibits els usos i les activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües i disminuir-ne la quantitat en els ecosistemes aquàtics, així com les actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d’aquest i dels seus recursos naturals”.

Sobre la protecció d’aigües subterrànies adverteix la normativa que “l’explotació dels aqüífers haurà d’ajustar les extraccions totals de l’any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l’objectiu de mantindre com més estable millor el nivell piezomètric. A aquests efectes no es podran fer més extraccions en un radi de 500 metres de les fonts dels rius Bullent i dels Racons; les noves captacions en la zona d’amortiment d’impactes requeriran avaluació d’impacte ambiental”.

Segons el denunciant, fa poc la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha obert un expedient sancionador contra l’empresa Aguas del Bullent per haver superat el volum d’aigua potable autoritzada.