Foc i cendra a Nou Campanar, un barri de València que va sorgir de la bambolla immobiliària

Dijous passat a mitjan vesprada, cap a les 17.30, les flames que eixien d’un balcó de la huitena planta d’un edifici de 14 altures cridaven l’atenció dels vianants que passaven pels carrers del Mestre Rodrigo i del General Avilés al barri de Campanar, a la ciutat de València. El foc evolucionava ràpidament fins a convertir l’edifici, construït per la firma Fbex en plena bambolla immobiliària, en una torxa enorme que ha deixat una desena víctimes mortals i uns quants ferits.

L’immoble, format per dos edificis contigus de 14 i 10 altures i amb 138 habitatges, estava situat en el puixant barri de Nou Campanar i tenia “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments”; però la façana estava revestida d’un material molt inflamable que va facilitar una combustió ràpida. La construcció va començar el 2005 i els seus habitatges es venien a uns preus desorbitats, més de 600.000 euros, molt per damunt dels que es pagaven en la zona per habitatges similars: 360.000 euros. Finalment, passada la crisi immobiliària, es van acabar venent per uns 300.000 euros i molts d’aquells pisos van eixir al mercat en règim de lloguer a mitjan dècada passada.

A Nou Campanar, ampliació de l’històric barri valencià de Campanar, hi ha grans edificis residencials amb àmplies zones comunitàries equipades, en molts casos, amb piscina i un altre tipus de dotacions esportives i socials.

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística en relació amb la renda del 2021, en la zona de Mestre Rodrigo-General Avilés (l’estadística no ha de coincidir necessàriament amb la situació dels veïns que vivien en l’immoble de Fbex, molts d’ells en règim de lloguer), la renda mitjana dels seus habitants se situa per damunt de 63.000 euros per llar, cosa que els col·loca entre el 7% de la població més rica d’Espanya.

A més, aquesta zona de Campanar reuneix residents amb poder adquisitiu alt de València (sempre parlant en termes de renda mitjana), per darrere de Sant Francesc i el Pla del Remei –al centre de la ciutat–, i el Pla del Real i alguns altres barris situats a la vora de l’antic llit del Túria, com pot ser l’avinguda de França, segons es desprén de les dades extretes del reportatge publicat en elDiario.es ‘Barri ric, barri pobre: el nou mapa de la renda a Espanya, carrer per carrer’. Aquest treball explica que a Espanya hi ha uns 460 veïnats amb rendes mitjanes per llar superiors a 100.000 euros, mentre que en 326 no se superen els 20.000. Les rendes superiors a 60.000 euros se situen entre el 10% més ric del país.

A més, a la zona de Mestre Rodrigo-General Avilés trobem al voltant del 55% dels seus habitants ocupats i prop d’un 16% de pensionistes; entre el 8% i el 10% són estudiants; del 14% i al 16% són població inactiva (gent que no estudia ni treballa, rendistes, que perceben alguna pensió no contributiva...); i a penes entre el 5% i el 9% són desocupats.

Aquestes dades corresponen al reportatge ‘Com la teua ocupació influeix on vius: el mapa dels empleats, pensionistes i estudiants, carrer per carrer’, publicat en elDiario.es sobre la base de les dades de l’INE i en què es recull que, si 100 persones representaren a tots els majors de quinze anys que viuen a Espanya, aproximadament 46 treballarien i estarien donats d’alta en la Seguretat Social, 9 estarien apuntats a l’atur, 19 conrarien una pensió de jubilació o d’invalidesa permanent, 7 estudiarien en la universitat, el batxillerat o cursos de formació professional i els 18 restants estarien sense estudiar ni treballar, vivint de les rendes o com a empleats en l’economia submergida.

Un barri que evoluciona al voltant d’una falla

El barri constitueix l’ampliació de l’històric barri de Campanar (absorbit pel creixement de la ciutat de València a la fi del segle XIX), una ampliació impulsada en època de la popular Rita Barberá com a alcaldessa i desenvolupada al caliu del boom immobiliari del començament d’aquest segle.

Una centúria després de la seua annexió a València el 1896, un grup de promotors van presentar a l’Ajuntament que governava el PP de Barberá una sèrie de plans urbanístics que havien de suposar l’ampliació de la trama urbana a costa del que quedava d’horta. A penes un lustre més tard veuria la llum un projecte que va cridar l’atenció sobre la zona, la falla de Nou Campanar, impulsada pel constructor Juan Armiñana (que va arribar a construir 1.500 habitatges al barri).

Entre el 2004 i el 2009 –i fins i tot entrada la dècada de 2010– la comissió que presidia Armiñana va dominar la secció especial de les Falles de València amb uns espectaculars i quasi milionaris monuments (la falla de Nou Campanar del 2009 va tindre un pressupost de 900.000 euros; la segona més cara, Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal, 450.000), una ostentació mai vista fins a la data que convertia la comissió en el principal focus de la festa, pel fet d’obtindre un triomf darrere l’altre en la màxima categoria fallera. La falla va aguantar una mica més que el mercat immobiliari, però va acabar desapareixent el 2016.

Tal era l’atractiu que suposava la falla, que cada mes de març eren milers i milers de persones les que s’acostaven al barri –allunyat del centre, a l’oest de la ciutat, però molt ben comunicat–, annex a la veïna localitat de Mislata, per conéixer de primera mà l’espectacular monument que s’hi plantava. En aquest mateix barri es va instal·lar un altre dels atractius turístics de València, Bioparc, un parc zoològic modern en què els animals salvatges i exòtics (sobretot, d’origen africà) no estan engabiats, sinó que gaudeixen d’àmplies parcel·les; i es van recuperar pulmons verds com el jardí del Túria o el Parc de Capçalera. També en aquesta àrea, encara que en el barri veí de Benicalap, trobem un altre dels que havien de ser grans emblemes de la ciutat, l’inacabat Nou Mestalla.

D’aquesta manera, en una zona de creació recent, l’auge de la rajola va impulsar el creixement rapidíssim d’un barri ple a vessar d’“habitatges privilegiats”, com s’anunciava la sinistrada promoció de Fbex. L’incendi de l’immoble, molt més dramàticament que la decadència de la falla, simbolitza en una tragèdia el final d’una època.