Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Subvencions d’Aguirre, donacions opaques i de franquistes reconeguts: la fundació d’Abascal va ingressar un milió d’euros en 10 anys

D'esquerra a dreta, el líder del PP, Pablo Casado, l'expresidente del Govern José María Aznar i el líder de Vox, Santiago Abascal, en un acte d'aniversari de la fundació Denaes.

Lucas Marco / Sergi Pitarch

0

La fundació del líder ultra Santiago Abascal, un autèntic viver per a Vox, va ingressar un milió d’euros en subvencions i donacions opaques entre el 2006 i el 2015 per mantindre un web, publicar articles d’opinió i organitzar un curs d’estiu i un premi a l’“espanyol exemplar de l’any”, segons els comptes depositats en el Registre de Fundacions a què ha tingut accés eldiario.es.

La procedència de les seues donacions i la quantitat de subvencions públiques percebudes continua sent un misteri i el telèfon mòbil de contacte de la fundació no respon a les telefonades d’aquest diari. La Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes), nascuda originalment a la dreta del PP i domiciliada en un polígon industrial d’un poble de Cantàbria, ha sigut un autèntic viver de Vox, els dirigents del qual han copat els llocs en el patronat.

Abascal en va ser el president (actualment n’és el secretari), el portaveu en el Congrés del partit ultra, Iván Espinosa de los Monteros, en va ser el vicepresident i de secretari figurava el diputat en el Congrés Joaquín Robles López. Actualment està presidida per l’empresari Ricardo Garrudo Cayón, líder de Vox a Cantàbria.

El senador de Compromís Carles Mulet va sol·licitar els comptes depositats per la fundació “des de l’inici de la seua activitat fins hui” però només va rebre la documentació del període comprés entre el 2006 i el 2015. De fet, Denaes només té penjats en el web els comptes corresponents al 2015. La fundació té com a objectiu el cultiu del patriotisme i els seus beneficiaris són, segons els estatuts, “el conjunt dels espanyols”.

Els comptes analitzats per aquest diari detallen uns ingressos totals de 997.480,64 euros. El gros dels diners correspon a subvencions i donacions, encara que en cap cas es detallen. La comptabilitat només adverteix, algunes vegades, que es tracta de “donacions privades”, encara que no desglossa la procedència.

A més, els comptes de Denaes tampoc aclareixen quina part dels seus ingressos corresponen a subvencions públiques d’administracions en mans del Partit Popular (el Govern d’Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid li va injectar 276.801,25 euros entre el 2008 i el 2012, segons una resposta a una petició d’accés a la informació de Servidemedia ).

El 2006, quan Abascal encara era diputat del PP en el parlament basc, va iniciar la seua marxa aquesta fundació amb domicili en el polígon industrial de Los Corrales de Buelna (Cantàbria). En el patronat, a més d’Abascal, figuraven l’empresari càntabre Ricardo Garrudo, hui dia president de Vox a Cantàbria, i el periodista de la Cadena Cope Ricardo Rodríguez Maeso.

La primera gerent en va ser la regidora del PP Cynthia Andrés Gallego i aquell any a penes va ingressar 24.840,59 euros per promocions, patrocinis i col·laboracions i per subvencions i donacions “procedents de l’associació Denaes”. Les seues activitats es van limitar a dues presentacions de llibres, “diferents rodes de premsa” i la publicació d’“editorials” en la pàgina web.

L’any següent, els ingressos es disparen fins a 147.171,75 euros. D’aquesta quantitat, 103.300 euros procedeixen de la mateixa “Associació Denaes”, 38.971,75 euros són per promoció i publicitat i 4.900 euros corresponen a una “subvenció de la Seguretat Social”.

Les seues activitats, a més de la publicació d’opinions en el web, es van limitar a “un projecte” d’iniciativa popular “per a homenatjar totes les víctimes del terrorisme”, a un curs d’estiu i a la concessió del premi “espanyols exemplars de l’any” (la primera edició del qual es va celebrar el 2008). El projecte d’iniciativa popular d’aquell any va consistir en un monument d’homenatge a les víctimes del terrorisme.

El 2008, els ingressos ascendeixen a 140.717,36 euros, dels quals la fundació d’Abascal només indica en els seus comptes que 42.139,14 euros corresponen a “aportacions privades”. Aquell exercici es va inaugurar el monument a les víctimes del terrorisme en la plaça de la República Dominicana de Madrid i van continuar les activitats habituals de publicació d’articles d’opinió. El segon curs d’estiu de la fundació va durar dos dies i es va celebrar a Santander.

En els exercicis següents, els ingressos de Denaes pugen i baixen d’any en any: el 2009 obté 88.345 euros, i el 2010 la xifra arriba a 103.097,5 euros (dels quals només 200 euros són declarats com a “aportacions privades”). El 2011 baixen a una xifra similar a la del 2009

Els centenars de folis que conformen els comptes de la fundació només revelen la procedència d’una aportació xicoteta de 1.000 euros, que correspon a l’empresa, hui en concurs de creditors, Sociedad Europea de Analisis Diferencial de Movilidad SL, de Gonzalo Fernández de la Mora, fill del ministre franquista del mateix nom. L’empresari ha sigut president de la Fundación Nacional Francisco Franco.

Les activitats bàsiques de Denaes d’aquella època (articles d’opinió, curs d’estiu anual i el premi “a l’espanyol exemplar”) van anar reproduint-se any rere any, amb algunes novetats. El 2009, la fundació d’Abascal crea el premi d’oratòria Gabriel Cisneros que se celebra en la Universitat CEU San Pablo.

Els comptes del viver de Vox no aporten massa detalls sobre alguns d’aquests esdeveniments. El 12 d’octubre de 2009, per exemple, la fundació celebra el Dia de la Hispanitat “en la capital andalusa” en col·laboració amb el Foro Sevilla Nuestra. L’any següent, en ocasió de la final del Mundial de Futbol, “va repartir banderes [espanyoles]” per “retre homenatge als nostres símbols”.

El 2011, Denaes s’embutxaca 87.130,70 euros i l’any següent els ingressos es disparen fins a 129.395,78 euros, dels quals 126.375,78 euros corresponen a “donacions particulars”, segons indiquen els comptes depositats en el Registre de Fundacions. El 2012, en paral·lel a l’augment dels ingressos, s’incorpora a la fundació Iván Espinosa de los Monteros, portaveu actual de Vox en el Congrés.

El 2013, l’any en què es va fundar el partit d’extrema dreta Vox, els ingressos van ser d’111.124 euros, dels quals 107.474,34 eren, segons Denaes, “donacions privades”. Aquell any Abascal va cobrar 82.000 euros de sou en una altra fundació, generosament subvencionada per la Comunitat de Madrid, tal com va informar aquest diari.

L’any següent, dels 59.207,66 euros d’ingressos totals, 57.392,68 són “donacions particulars”. Després de dos anys en el patronat de la fundació ultra, Abascal i Espinosa de los Monteros cessen el 2014 dels seus càrrecs de president i vicepresident, respectivament, i el filòsof Gustavo Bueno passa a presidir Denaes.

Els últims comptes depositats, els únics penjats en el web de Denaes, corresponen al 2015, el primer exercici en què la fundació d’Abascal obté, inopinadament, el gros dels seus ingressos de les “quotes d’associats i afiliats”. Així, dels 106.450 euros que ingressa, 75.413 euros provenen d’associats i afiliats, 28.960 de subvencions i donacions i 2.077 d’ingressos per patrocinis i col·laboracions.

Els últims comptes disponibles indiquen que el president de Vox va continuar sent el secretari de la fundació ultra. De fet, en el web de Denaes, Abascal continua figurant com a secretari. El Registre de Fundacions només va fer arribar al senador Carles Mulet els comptes fins al 2015. Aquest diari ha intentat, sense èxit, conéixer la versió de Denaes i saber si s’han depositat els comptes dels exercicis més recents, després d’unes quantes telefonades al número de telèfon mòbil de contacte sense obtindre cap resposta.

Durant la crisi sanitària del coronavirus, el web de la fundació ha continuat publicant els seus articles d’opinió. El 3 d’abril passat, un col·laborador habitual de la fundació afirmava que, en l’escenari posterior a la crisi de la Covid-19, Espanya “podria entrar en guerra” amb el Marroc i fins i tot amb França i la Gran Bretanya, “que al cap i a la fi són els nostres enemics tradicionals”.

Etiquetas
stats