La Generalitat Valenciana rebaixa les incompatibilitats de l’Agència de Seguretat Ferroviària per poder crear-la

L’Agència de Seguretat Ferroviària que el Consell va prometre a les víctimes de l’accident del metro té complicada la posada en marxa aquesta legislatura. Des que es va aprovar la llei al març del 2018, s’han conegut pocs moviments en aquesta direcció i les previsions de l’executiu autonòmic no són optimistes.

Les esmenes que els grups parlamentaris van presentar a la norma, pionera en l’Estat espanyol, modificaven el sistema d’elecció del Consell Rector que ha de posar en marxa l’ens. A fi de garantir la independència dels òrgans de Govern, es va acordar que tres dels cinc membres foren elegits per les Corts Valencianes, a proposta dels grups parlamentaris i mitjançant propostes subscrites per un mínim de dos grups, per majoria de tres cinquenes parts.

A més, amb la mateixa filosofia, en l’article 14 de la norma es va establir que els membres gaudirien “d’independència i inamobilitat, i el seu càrrec seria incompatible amb l’exercici de qualsevol altra activitat, tant pública com privada, que no siga l’administració del seu propi patrimoni. El càrrec de vocal de l’Agència serà incompatible amb l’exercici de funcions directives o executives en partits polítics, centrals sindicals, associacions empresarials i col·legis professionals”.

Sense entrar a valorar les intencions amb què els grups van plantejar aquestes mesures, des de la Conselleria d’Infraestructures les consideren “altament restrictives” i difícils d’assumir. De fet, en set mesos no han trobat candidats que complisquen els requisits i no saben res sobre si els diputats tenen candidat. El departament de Maria José Salvador va remetre un escrit als parlamentaris del qual no ha obtingut resposta.

Atesa la dificultat de trobar experts amb aquest règim d’incompatibilitats, i amb el tic-tac en marxa –la llei dona un termini de dotze mesos des de març per a estar al dia–, des de la Conselleria han decidit passar al ‘pla B’ per no quedar-se en un buit legal. Ho faran a través de la Llei d’acompanyament als pressupostos, sol·licitant la modificació de dos articles: d’una banda, que la Direcció General de Transport –la competent en aquesta matèria– assumisca les tasques de l’Agència fins que estiga constituïda; de l’altra, rebaixant els requisits per a trobar algú que se’n faça càrrec.

La idea és que les incompatibilitats es reduïsquen a “l’exercici d’aquelles altres activitats, tant públiques com privades l’exercici de les quals puga produir un conflicte d’interessos amb les funcions de l’Agència”, a més que el càrrec de vocal siga incompatible amb “l’acompliment de funcions directives o executives en partits polítics, centrals sindicals, associacions empresarials i col·legis professionals”.

L’acord del 19 d’octubre publicat en el DOGV assenyala l’eliminació de 700.000 euros de la partida destinada a la creació d’aquest organisme independent que ha de vetlar i posar les condicions de seguretat del sistema de transport ferroviari. Assenyalen les mateixes fonts que les previsions pressupostàries es passen per a l’any següent, encara que amb una retallada considerable: es queda en 200.000 euros, menys d’un terç de l’esperat per a l’any en què havia de començar a funcionar.

La llei i l’agència de seguretat van ser una de les demandes de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol durant una dècada. Abans de les eleccions, sis partits es van comprometre a impulsar-la (PSPV, Compromís, Ciutadans, Podem, Esquerra Unida i UPiD) i amb el Govern del Botànic la consellera d’Infraestructures, Maria José Salvador, va assumir el compromís. La llei va arribar finalment al març de 2018 i estableix que ha de remetre un Reglament de Circulació Ferroviària a la Generalitat per què l’aprove.