La Generalitat Valenciana rectifica i s’obri a exposar el mural inèdit de Josep Renau després del desinterés inicial per l’obra

Després de la tempesta en xarxes socials, arriba la ressaca. El mural inèdit de Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982), executat pòstumament pel dirigent comunista Javier Parra amb l’autorització de la fundació pública que vetla pel llegat de l’artista, eixirà després de l’estiu a centres culturals de primer nivell a Madrid i Barcelona davant el desinterés inicial de les institucions valencianes tantejades. La Generalitat Valenciana, davant el renou cultural, ha mogut fitxa.

La intenció de Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), era cedir gratuïtament l’enorme mural a alguna institució perquè es poguera exhibir a la ciutat natal de Renau. No obstant això, tal com va informar elDiario.es, cap institució tantejada hi va mostrar massa interés. Així doncs, l’autor del mural pòstum va optar per contactar amb institucions culturals de Madrid i Barcelona, que ràpidament es van interessar per l’obra.

El dirigent comunista va contar en un fil viral de Twitter el seu intent d’endossar el mural a les institucions valencianes. Després de la publicació de la informació, l’artista Marta Hofmann, principal deixebla de Renau, va dir en Facebook que s’havia quedat “amb la boca oberta”. L’autor de la peça pòstuma també es va trobar amb un aliat inesperat. El portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, va criticar que la corporació governada per Joan Ribó no contestara l’artista i fins i tot es va fotografiar amb una de les peces del mural. Fonts municipals al·legaven que l’edil de Cultura, Glòria Tello, no havia rebut una sol·licitud formal.

Javier Parra, en un reportatge de la televisió autonòmica À Punt arran de la publicació de la informació en aquest diari, lamentava que “huit mesos després” no havia rebut “cap resposta, cap contestació a cap correu electrònic, cap telefonada”. En contrast amb el desinterés de les institucions valencianes, a Madrid i Barcelona “hi van respondre amb bastant rapidesa, en tot just 24 hores”, assenyalava l’autor en la cadena pública.

En una peça informativa posterior d’À Punt, la consellera d’Educació i Cultura, Raquel Tamarit, assegurava que “formalment” no havia rebut cap proposta de l’autor. No obstant això, Javier Parra li ha recordat en Twitter que el 16 de maig passat va enviar un correu electrònic a la titular del departament de Cultura amb la proposta i un dossier adjunt.

Tamarit, amb esportivitat, de seguida s’ha disculpat amb l’autor: “Acabe de comprovar que és així i et demane públicament disculpes”. La consellera ha explicat que en aquelles dates acabava d’aterrar com a consellera en substitució de Vicent Marzà: “Va ser una setmana mogudeta i se’m va passar”, ha afegit.

La titular de Cultura ha assegurat que contactarà “aquesta mateixa setmana” amb Parra, que ha agraït la resposta. La Generalitat Valenciana s’obri així a estudiar la possibilitat d’exposar l’obra (encarregada a Renau per les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya el 1969 i posteriorment rebutjada) a la ciutat natal de l’artista.

Es tracta del mural titulat El futur treballador del comunisme, de 32 metres quadrats i executat pòstumament per Javier Parra amb l’autorització de la Fundació Josep Renau. El secretari general del PCPV va investigar la documentació sobre el mural per al màster de disseny i il·lustració que cursava en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i, posteriorment (seguint al mil·límetre el detallat disseny original) va materialitzar l’obra en un taller de la Ciutat Fallera, sense cap subvenció i per pur amor a l’art.

A més, es dona la circumstància que l’autor de la peça pòstuma de Renau és el secretari general del PCPV, partit formalment integrat, a través d’Esquerra Unida del País Valencià, en Unides Podem, una de les tres potes del Govern autonòmic del Pacte del Botànic juntament amb el PSPV-PSOE i Compromís, però que manté una perspectiva crítica amb la deriva de la formació. Així doncs, l’ortodox Javier Parra va per lliure políticament i artísticament. El dirigent comunista, a més de motius ideològics, també explicava el desinterés inicial de les institucions valencianes per una mena de falta de padrinatge en el món de l’art contemporani.

L’obra pòstuma s’emmarca en la reivindicació del llegat de l’artista, custodiat en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que fa poc va exposar una mostra sobre la producció de Renau durant el seu llarg exili a Mèxic i a l’Alemanya comunista. A més, l’Ajuntament de València ha reeditat recentment el llibre Arte en peligro, 1936-39, la crònica de Josep Renau sobre l’evacuació del tresor artístic espanyol de les bombes franquistes durant la Guerra Civil, de la qual l’artista va ser un dels artífexs.

Javier Parra, deixeble polític i artístic de Renau, lamenta que la reivindicació del cartellista i muralista de referència internacional es queda curta. No obstant això, el dirigent comunista ha agraït el “suport d’un muntó de gent del món de la cultura”. Parra, en declaracions a aquest diari, celebra que la Generalitat Valenciana s’òbriga a estudiar la possibilitat d’exposar la peça i fins i tot llança una data: el mes vinent d’octubre es compleixen quatre dècades de la mort de Josep Renau.