Guastavino, l’arquitecte de Nova York, és reconegut a València, la seua ciutat natal

“A l’Escola d’Arquitectura no em van parlar mai de Guastavino”, lamenta l’arquitecte José María Tomás Llavador. Rafael Guastavino (València, 1842 - Asheville, 1908) per fi ha rebut un reconeixement públic de la seua ciutat natal en una cèntrica plaça, a més, que s’estrena remodelada. L’Ajuntament de València ha inclòs en la plaça de la Reina una escultura, obra d’Alfredo Llorens, dedicada al genial arquitecte valencià que va triomfar als Estats Units. “Un detall important”, assenyala José María Tomás Llavador, autor de la remodelació de la plaça.

Guastavino va nàixer a pocs metres d’on ara s’ha situat la seua estàtua, fill d’un ebenista d’origen italià. Malgrat ser definit després de la seua mort com l’“arquitecte de Nova York” pel New York Times, la seua ciutat natal ha tardat a reconéixer-lo.

Després d’una estada a Barcelona, on es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis i d’on va fugir amb la seua amant i amb una ordre de crida i cerca per alçament, Guastavino va aterrar a Nova York el 1881 sense saber anglés. Allí es convertiria en una de les figures clau de l’arquitectura. Guastavino va exportar les tècniques arquitectòniques mediterrànies que havia aprés, una tradició “molt valenciana i mediterrània” que consistia a “alleugerir i facilitar la construcció de voltes”, explica José María Tomás.

L’arquitecte valencià va patentar el Guastavino system de la construcció de la volta paredada de rajola plana. També va crear la Guastavino Fireproof Construction Company, centrada en la construcció d’edificis resistents al foc després dels grans incendis de Chicago el 1871 i de Boston el 1872.

L’arquitecte va construir amb el Guastavino system fins a 360 edificis a Nova York i un centenar a Boston, entre altres ciutats. Eren voltes per a fàbriques, masies i finques que suposaven un estalvi econòmic important, ja que no necessitaven encofrat i eren resistents al foc. La resolució de Guastavino de les voltes –“un dels grans problemes de l’arquitectura”, segons Tomás– va fer fortuna.

“Introdueix en l’aplicació del ciment a la rajola una capa fina de formigó que fa de closca i afig més resistència a l’estructura”, assenyala José María Tomás Llavador. Encara es pot apreciar el disseny de les seues voltes en edificis emblemàtics de Nova York, com la Grand Central Terminal, l’estació ferroviària amb més activitat del món, o la catedral de Sant Joan el Diví, a més de la biblioteca pública de Boston o l’edifici de la Cort Suprema a Washington. També a Nova York el zoològic del Bronx, Carnegie Hall, l’edifici de la Reserva Federal o el pont de Queensboroug’s.

La ciutat natal de Guastavino recupera així una de les seues figures més internacionals i, paradoxalment, més oblidades.