Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Internament terapèutic i assetjament: l’efecte de la difusió de ‘fake news’ de Cristina Seguí sobre menors violades

Cristina Seguí, a la banqueta.

Lucas Marco

0

“La meua filla s’ha autolesionat, davant meu va intentar tirar-se per la finestra (...), si no l’arribe a agafar, es tira”. La mare de la menor víctima d’una violació grupal a Burjassot va declarar dimecres com a testimoni en el judici a l’agitadora ultra Cristina Seguí per haver difós un vídeo de la xica i altres amigues per a qüestionar el seu testimoniatge, tant en xarxes socials com en un programa emés en YouTube i dirigit per Javier Negre. Va ser un dels testimoniatges més impactants d’una vista oral en què Seguí, que es va definir com a “periodista” amb un sou de “2.000 euros”, ni tan sols va demanar disculpes.

La fiscal, que sol·licita per a l’acusada una pena de quatre anys i mig de presó pels presumptes delictes contra la integritat moral i descobriment i revelació de secrets amb la circumstància agreujada de gènere, va destacar el fenomen de les fake news o notícies falsejades per a descriure la difusió de la faula per part de Seguí, fundadora de Vox a València. I és que les faules propagades en xarxes socials tenen conseqüències greus en la vida real.

La psicòloga que va assistir la menor, que va comparéixer en la vista celebrada davant el Jutjat Penal número 10 de València com a perita, va al·ludir a l’“estat completament disfuncional” de la menor després de l’agressió sexual i la difusió del vídeo. També va confirmar la relació de causalitat entre la difusió del vídeo i l’agreujament dels patiments psicològics de la víctima. “Em diu que tothom sabia que eren les xiquetes violades”, va afirmar en referència a l’entrevista que va mantindre amb la menor.

Assetjament escolar: “Li donaven la culpa”

La mare de la xica va declarar que la seua filla està actualment en internament per raons terapèutiques. Fins a dues vegades va haver de canviar d’institut i de localitat, “a conseqüència de la difusió d’aquest vídeo”. La menor fins i tot va patir assetjament escolar. “Li donaven la culpa, que ella havia anat a buscar [els menors que la van agredir sexualment]”, va relatar la dona, que va aclarir que “abans d’aquests fets no tenia aquests problemes psicològics”.

L’agressió sexual i la difusió posterior del vídeo van destrossar la vida de la xica. Juan Carlos Navarro, el lletrat que exerceix l’acusació particular, va destacar la “diferència abismal” entre l’agitadora ultra, amb centenars de milers de seguidors en xarxes socials i projecció pública en l’àmbit de l’extrema dreta, i la víctima de l’agressió sexual. “Parlem d’una persona especialment vulnerable perquè té 12 anys”, va dir el lletrat. També va destacar que les seqüeles “perduren” en l’actualitat.

Cristina Seguí va reconéixer que dos menors van ser condemnats per l’agressió sexual grupal esdevinguda el 16 de maig de 2022 a Burjassot. I es va escudar en el fet que creia que les xiques que apareixien en el vídeo difós no eren les víctimes de l’agressió sexual. També va dir que no va difondre cap dada personal de les menors. L’acusació particular va titlar l’estratègia de defensa de “fugida cap avant” que “es contradiu” amb les proves. L’acusada només va eliminar el vídeo a requeriment de l’Agència Estatal de Protecció de Dades.

L’agitadora ultra va penjar el vídeo l’endemà de l’agressió sexual. El seu missatge en Twitter (actualment X) es va convertir en trending topic. Aquest mateix dia va participar en el programa de Javier Negre (que, almenys, va difuminar els rostres de les menors) i va dir: “Les feministes necessiten ramats per a continuar justificant la malversació de diners públics”. L’autodenominada “periodista” també va dir que havia consultat amb “fonts policials” per a elaborar la seua pretesa informació, que qüestionava de pla el testimoniatge de la menor. “Violadors, segons aquest vídeo i la informació que jo tinc, no són”, va afirmar en conversa amb Negre.

Per descomptat, tot era mentida. Dos menors van ser condemnats el mes d’abril passat per l’agressió sexual grupal, amb una sentència ferma després d’un pacte de conformitat pel qual van reconéixer els fets.

“Efectes devastadors”, segons la fiscal

L’acusada va justificar la seua actuació per la “dissonància absoluta” que li va causar que les menors comentaren l’agressió sexual en un vídeo efímer i privat d’Instagram, en què deien que eixirien en la televisió a conseqüència de les diligències sobre la violació grupal. A Seguí el vídeo li va semblar “incompatible” amb “xiquetes que han patit una agressió sexual”. No obstant això, la psicòloga va explicar en el judici que “quan hi ha un esdeveniment molt traumàtic o molt greu, com és un cas d’agressió sexual, l’estrés afecta de manera molt diferent les persones”.

La fiscal Susana Gisbert va posar l’accent en els “efectes devastadors” que va tindre la difusió del vídeo i l’“exposició pública” de la víctima propiciada per Cristina Seguí. “Cap persona pot difondre la imatge d’una menor per a exposar-la públicament”, va recordar la representant del ministeri públic. A més, Seguí ho va fer “sabent des del primer moment que són menors”, va postil·lar.

“Espere i desitge que estiga atesa per un professional”, va dir la psicòloga de l’Institut de Medicina Legal en el judici.

Etiquetas
stats